Economia i població d’Andorra

Els mitjans de subsistència

Les poques terres de conreu que hi ha a Andorra es localitzen en les terrasses de les valls fluvials a causa de l’elevat contingut de matèria orgànica, de basses i d’un bon drenatge. Es localitzen a partir de 800–900 m (a la frontera catalano-andorrana) fins els 1 700–1 800 m del Serrat, coll d’Ordino i Ransol. En època medieval el límit superior de les terres conreades no devia passar en cap cas de 1 600 m. Llocs habitats en l’actualitat pròxims a aquesta cota, Soldeu, el Serrat i Ransol, no devien ser nuclis de població contínua.

Les terres de pastura, mal documentades en època medieval, són especialment aprofitades per a les pastures d’estiu.

L’estructura de la terra. La distribució del sòl

Desconeixem com estava distribuïda la propietat de la terra als segles IX i X, però els estudis d’economia medieval apunten a definir el paisatge rural dels Pirineus com un conjunt important de petits propietaris enfront de la gran propietat. Al voltant dels petits nuclis habitats, també existeix la propietat comunal explotada conjuntament pels habitants d’aquests nuclis. La configuració del terreny, de fet, no permet grans espais agrícoles.

Tanmateix no és tan evident que a Andorra no hi haguessin grans propietaris. Sense poder afirmar-ho del cert, creiem que durant els segles alt-medievals a Andorra convivien conjuntament la petita propietat, la propietat comunal i la gran propietat. En aquest cas ens referim als comtes d’Urgell i, molt probablement també, a la família Caboet.

Segons un precepte carolingi de l’any 843 el rei Carles el Calb atorgà al seu fidel Seniofred , identificat com un comte d’Urgell, la propietat privada d’Andorra. Deixant de banda que és la primera notícia documentada que coneixem d’Andorra, és en aquest document on veiem també per primera vegada i de manera directa la intervenció dels comtes d’Urgell a Andorra.

Durant els segles X-XII, els comtes es desprengueren de llurs possessions andorranes a favor de l’església d’Urgell i del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles. Els comtes tenien moltes possessions, béns i jurisdiccions.

La família Caboet també tenia un gran patrimoni repartit als dos vessants del riu Segre i a Andorra, però no en coneixem la quantitat i la localització.

Veiem, doncs, que el panorama d’aquests primers segles medievals és bastant desolador, en no poder disposar de suficient documentació que ens permeti d’esbrinar amb claredat la distribució de la terra. Tanmateix, la documentació posterior, corresponent als segles XI, XII i XIII mostra com a grans propietaris dues institucions religioses: els bisbes d’Urgell i el monestir de Sant Serni de Tavèrnoles. Com hem vist, això obeeix a les donacions dels comtes d’Urgell a favor d’aquests, a causa d’un canvi de centre d’interès polític i econòmic. Els comtes d’Urgell desplacen llur activitat cap a les terres del sud, a les zones de repoblació i de contacte directe amb l’Islam; les donacions que la iniciativa privada andorrana feu a favor dels bisbes i del monestir esmentat també contribuïren a augmentar el patrimoni de l’Església a Andorra.

Les donacions obeeixen d’una banda a l’intent de redimir-se de les males accions comeses en vida, testant a favor de l’Església. D’una altra, cal tenir en compte les donacions que ho són amb “reserva d’usdefruit” (el donador es reservava les rendes que produïa la seva explotació en vida, a canvi de pagar un cens anual en espècie o en moneda). A la mort del propietari el bisbat es quedava amb la propietat de la terra. El motiu d’aquestes donacions sembla, doncs, l’empobriment d’aquests petits propietaris que es veien obligats a entrar en dependència d’altres senyors o a demanar préstecs; la garantia del pagament del deute eren les seves terres o fins i tot la seva persona, i tot i així pagava uns terminis anuals.

Les unitats de producció que integraven el patrimoni dels bisbes i del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, en el cas d’Andorra, es mostren disperses a causa de la disposició del terreny andorrà i del fet que les donacions es localitzen molt sovint en llocs diferents i apartats. Això impedeix una gestió unitària i dificulta el control econòmic del rendiment de la terra. En el cas d’Andorra, aquest problema sembla que no es va intentar solucionar permutant i comprant les terres situades enmig. Ni els bisbes ni els monjos de Tavèrnoles es preocuparen de concentrar les seves possessions al voltant d’una unitat de producció, de fàcil gestió.

Les propietats de l’Església d’Urgell i del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles a Andorra

Propietats que el bisbat d’Urgell tenia a Andorra segons la documentació del segle X al XII. Ha estat indicat l’any en el qual el bisbat rebé les propietats.

J. Guillamet

Propietats que el monestir de Sant Serni de Tavérnoles tenia a Andorra segons la documentació deis segles X al XII. Ha estat indicat I’any en el qual el bisbat rebé les propietats.

J. Guillamet

Vistes les característiques dels béns territorials del bisbat a Andorra i llur forma d’accés, la importància resideix en el considerable nombre de terres i en el suport territorial que els bisbes anaren adquirint a Andorra. Si al poder que exercia com a institució religiosa se li afegeix el poder senyorial obtingut a través de les donacions comtals i les que rebia de particulars andorrans, hom pot veure com els bisbes d’Urgell esdevenien els veritables senyors d’Andorra.

Com ja s’ha dit, també tingué propietats en terres andorranes el monestir de Sant Serni de Tavèrnoles. Aquest cenobi benedictí és situat al terme d’Anserall, a la vora dreta de la Valira, en el camí que va de la Seu d’Urgell a Andorra, prop de la frontera andorrana.

El seu origen és d’època visigòtica i tenia per objectiu cristianitzar tota aquesta zona de l’Alt Pirineu. Tenia possessions, a banda d’Andorra, a l’Alt Urgell, el Solsonès i la Cerdanya. La seva època de plenitud econòmica foren els segles XI i XII, i posteriorment començà a davallar fins que es va suprimir l’any 1592, i les seves rendes passaren al seminari de la Seu d’Urgell.

A l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell es conserven diferents documents (un cartulari i alguns pergamins) que permeten conèixer algunes possessions d’aquest monestir a Andorra i les rendes que percebia. Com en el cas de les possessions del bisbat d’Urgell, el monestir rebia donacions de particulars i comtals, encara que les comtals foren més reduïdes. Els anys 1000 i 1007 el comte d’Urgell atorgà al monestir censos i drets d’alberga d’Andorra, i el 1040, quan es va consagrar l’església del monestir, la dotà amb les dècimes de Sant Jaume d’Engordany. L’any 1099 l’església de Sant Vicenç d’Enclar passà a ser patrimoni del monestir de Tavèrnoles.

La màxima concentració de terres posseïdes pel monestir estava al voltant de l’església de Sant Jaume d’Engordany. La resta de propietats estaven disperses arreu d’Andorra. La major part eren arrendades a camperols a canvi de pagaments anuals en espècie i de vegades en diner. Aquesta és una política molt diferent de la que seguia el bisbe d’Urgell, que cercava el màxim rendiment de les terres. A part les esglésies abans esmentades, el monestir posseïa la de Sant Andreu del mas de Tolse i la de Sant Mateu al Pui d’Olivesa, i això fa pensar en la gran importància espiritual que tingué aquest monestir a Andorra.

Propietats de l’Església d’Urgell a Andorra, segons la documentació conservada (segles IX-XII)

Any	Propietari anterior	Procediment	Tipus	Localització
860	carolingis	donació	delmes ferro i pega	ANDORRA
952	comte Urgell	donació	delmes dominicals	ANDORRA
			Dos alous	Canillo i Encamp
988	comte d’Urgell	permuta	alous	Sense especificar
1001	bisbat	confirmació papal	tot l’anterior	ANDORRA
1003	Sendred	donació	alou	Plana d’Andorra
1008	Richelles	donació	alou	Sant Julià
1028	Asner	permuta	vinyes	Sant Julià
1040	comte d’Urgell	donació	parròquia de la Maçana	la Maçana
1048	Miró	donació	alou	Llumeneres
1052	Sança	donació	alou	Ordino
1064	Guillem	donació	alou	Sant Julià
1067	Bernat Transver	permuta	parròquia de Sant Julià	Sant Julià
1071	Mir Bels	donació	alou	Sant Julià
1082	Ramon	permuta	cases i orris	Nagol i Llumeneres
1083	comte d’Urgell	donació	mers	ANDORRA
1085	Anna	donació	alous	la Maçana
1089	Sidela	donació	alou	Juverri
1092	Miró Bonfill	donació	alous	Canillo
1111	Guillem Ponç	donació	mas	Sant Julià (Hort comunal)
1170	Maiassèn	donació	vinya	Aubinyà

Relació dels molins que apareixen en la documentació conservada

Any	Situació
985	la Moixella
1003	Andorra la Vella
1048	Llumeneres
1064	Sant Julià
1079	Santa Coloma
1092	Canillo
1111	Sant Julià
1115	Engordany
1132	Sant Julià
1212	Serters
1253	Fontaneda

Propietats del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles a Andorra, segons la documentacio conservada (segles X-XIII)

Any	Propietari anterior	Procediment	Tipus	Localització
949	Abicelles	donació	vinya	Engordany
985-86	Hels	donació	alou	Pui d’Olivesa
1000	Valeri	donació	alou	Engordany
1007	comtes Urgell	donació	censos	Andorra
1022	Segofred	donació	alou	Andorra la Vella
1064	Vasal	donació	alou	Andorra la Vella
1079	Ató	donació	alou	Andorra la Vella
1099	comtes Urgell	donació	església	Sant Vicenç
1119-37	Sant Serni	arrendament	alou	Engordany
1119-37	Adalbert	donació	vinya	el Vilar
1144	Joan Mir	permuta	vinya	Santa Coloma
1167	Sant Serni	arrendament	mas	Tolse
1176	Sant Serni	empenyorament	terres	Santa Coloma
1184	Sant Serni	arrendament	terres	Engordany
1195	Sant Serni	arrendament	terres	Andorra i Ordino
1210	Sant Serni	arrendament	molí	Prat de Moles
1215	Sant Serni	arrendament	mas	Tolse
1218	Sant Serni	arrendament	terres	Encamp i altres llocs
1233	Sant Serni	arrendament	terres	Engordany i el Fener
1266	Sant Serni	arrendament	mas	Engordany

Els productes de la terra

Tot i que no tenim gaire documentació que permeti d’observar clarament la productivitat i el rendiment de les terres andorranes, podem imaginar, atesa la climatologia i la disposició del sòl, que no oferien gran rendiment ni una gran qualitat en els productes.

Posseïm alguns documents que permeten saber què es conreava a Andorra en època medieval. (Vegeu el quadre Rendes percebudes pel bisbat d’Urgell a Andorra als segles IX-XIII

En primer lloc la vinya. Cal assenyalar que el conreu d’aquest producte, bàsic en la dieta de l’home medieval, pràcticament ha desaparegut. Del segle X al final del segle XIII, arreu d’Andorra tenim documentades prop d’un centenar de vinyes, petites unitats de producció, gairebé sempre agrupades i esglaonades en feixes. El comte Sunifred va comprar l’any 903 una vinya al lloc d’Engordany. Durant el segle XI apareixen vinyes a Llumeneres, Juverri, Nagol, Aixovall, Santa Coloma, Canillo; al segle XII a Aubinyà, el mas del Tolse, la Maçana, Ordino, i al segle XIII a Sertes, Arades, Bixesarri, Margineda i Encamp. Tenim molts testimonis que els andorrans pagaven en vi censos i rendes. Hom sap que el monestir de Sant Serni de Tavèrnoles cobrava en vi una bona part dels seus arrendaments i en algunes ocasions es quedava amb part de la collita. El bisbat rebia deixes en vi en moltes ocasions i amb vi percebia alguns impostos. Tal com es pot observar en les restes de Sant Vicenç i d’altres llocs d’Andorra, per elaborar el vi es feien servir premses. L’any 1008 els esposos Trasemon i Riquilda donaven a Santa Maria de la Seu un alou, entre les pertinences del qual hi havia una premsa. El bisbe Sal·la, l’any 1003, llegava als pobres el vi que percebia d’Andorra.

A part la vinya, l’altre producte que trobem a la majoria de conreus andorrans són els cereals: forment, blat, civada, ordi. El pa, aliment bàsic, es feia de forment i de vegades amb d’altres cereals que també eren utilitzats per a alimentar el bestiar. Els cereals també estan documentats en les donacions, en les vendes i en els impostos pagats a Santa Maria de la Seu. Per a la conversió del blat s’utilitzaven molins que aprofitaven els torrents i els rius com a font d’energia per al seu funcionament. Bàsicament fariners, els trobem pertot arreu d’Andorra: al segle X a la Moixella, al segle XI a Andorra la Vella, Llumeneres, Sant Julià, Santa Coloma, Canillo, al segle XII a Sant Julià, Engordany, Sant Julià, al segle XIII a Serters i a Fontaneda. La toponímia fa suposar l’existència d’altres molins a d’altres llocs d’Andorra, com el Clot de la Mola a Bixessarri.

A part la vinya i els cereals, d’altres productes de la terra eren prou importants; nombroses donacions parlen dels arbres fruiters, que bàsicament devien de ser pomeres, sovint plantades entre els solcs de les vinyes. Tenim documentades pomeres l’any 904 a Sant Julià.

La toponímia informa d’altres arbres fruiters. El prat de la Figuera a Engordany és esmentat l’any 1232 i la Prunera a Engolasters l’any 1266.

El bosc era explotat conjuntament per la comunitat rural i oferia llenya, fruits silvestres (avellanes, maduixes, bolets, mores…). L’elaboració de pega amb la resina dels pins era coneguda l’any 860. Els bisbes percebien el delme d’aquest producte.

L’home medieval andorrà practicava la caça de l’isard, els conills, les llebres, els senglars, els óssos i els ocells. L’any 1022 tenim documentat a Andorra un lloc conegut com la Trapa, referència inequívoca a “trampa”.

Moltes terres d’alta muntanya eren aprofitades per la pastura a l’estiu: l’any 1075 tenim documentats cavalls, vaques i corders. En un testament signat a Serters (Sant Julià) es llegà l’any 1272 la vaca maseda, la vaca bragada, la vaca castanya i una vedella.

Dels corders s’aprofitava la llana, el sagí (greix utilitzat per a cuinar) i la carn. El formatge de la llet d’ovella és documentat l’any 1162 com un dels productes que Santa Maria de la Seu cobrava de les seves rendes a Andorra. Un document de l’any 1272 parla de la presència de cabres.

A partir del segle XIII tenim documentats els noms dels camins que seguien els ramats de corders quan es traslladaven a les pastures d’hivern, a les terres de la plana: carreries a Bixissarri i carrads a Juverri.

La carn que més es consumia era la de porc. A partir del segle XII els andorrans pagaven els censos i els tributs amb “pernes” o pernils.

Les cases tenien a prop petits tancats amb animals domèstics. L’any 1162 part del pagament dels andorrans als canonges d’Urgell es feia amb gallines. Els ous eren coneguts i aprofitats.

Actualment encara són visibles alguns dels colomers que es trobaven al voltant dels nuclis rurals i que en algunes ocasions podien servir de defensa militar. Al segle XI en tenim documentats un a Engordany i un altre a Santa Coloma. A Fontaneda tenim documentat al segle XIII un lloc anomenat Palomera, també documentat a Engolasters i a la Margineda.

Dels coloms s’aprofitava la carn, els ous, i com a adob per als horts s’aprofitaven els excrements.

Entre els productes dels horts tenim documentats l’any 1162 els naps i les cols.

La cera i la mel de les abelles són documentades l’any 1008.

Les truites de riu, encara que no apareixen esmentades en els documents de l’època, segur que formaven part de l’alimentació dels andorrans.

Els productes inexistents a Andorra eren cercats als mercats de la Seu d’Urgell. L’any 1083 el comte d’Urgell Ermengol IV va cedir al bisbe d’Urgell tots els drets dels mercats d’Andorra, encara que no tenim documentat directament cap mercat a Andorra abans del primer pariatge que, com hem vist, va tenir lloc l’any 1278.

El segon pariatge es signà el 6 de desembre de 1288. Vegeu segon pariatge d'Andorra. 

Un dels productes que els andorrans anaven a buscar al mercat de la Seu, mitjançant la compra o l’intercanvi, era la sal, imprescindible per a la conservació dels aliments. L’oli era un altre producte que a poc a poc anava guanayant importància. A part aquests productes, un document de l’any 1298 informa dels articles subjectes a una taxació que entraven i sortien d’Andorra: pebre, cera, llana, cordons, fusta, ferro, gra i cuirs pilosos.

Els estris que s’utilitzaven per al conreu de la terra eren molt cars i es traspassaven de generació en generació. A partir del segle XIII aparegueren molt freqüentment bèsties de càrrega i el jou, segurament com a conseqüència dels avenços en l’agricultura.

Un altre producte conreat a Andorra era el cànem. A partir del segle XIII els canemars ocupaven algunes terres de conreu. Era destinat a la confecció de teixits.

Un element molt important de l’economia andorrana era el ferro. El diploma carolingi de l’any 860 diu que els monarques carolingis concedien la percepció del delme del ferro. A Encamp tenim documentat l’any 1218 la Fàbrega, que testimonia la presència d’una farga.

Respecte als oficis que hi havia a Andorra, els noms de persona aporten alguna informació: Ferrer (un habitant de Caselles documentat en la concòrdia de l’any 1162), Pellicer (relacionat amb les pells, esmentat a la concòrdia del 1176) documentat a Lòria, la Maçana i Ordino; Torner (a la Maçana), Teixidor (a Canillo). L’any 1275 hi ha constància d’un Parador (molt relacionat amb la indústria tèxtil).

Rendes percebudes pel bisbat d’Urgell a Andorra als segles IX-XII

Any	Tipus	Concepte
860	delmes del ferro i la pega	concessió dels carolingis
final segle IX	delmes de les parròquies de Sant Julià, Andorra, amb Santa Coloma, la Maçana, Ordino, Encamp i Canillo	acta de consagració de la Seu; ho dota el comte d’Urgell, Sunifred I
952	delmes dominicals d’Andorra, tant els de les collites, com els de les oblades; castell i església de Sant Vicenç; un alou a Encamp i a Canillo	acta de consagració de Castellciutat; ho dona el comte d’Urgell, Borrell
1008	una lliura de cera anual	ho pagaran Trasemon i Riquilda
1052	un pemil per valor de 3 argenços cada any: 1/3 part de la collita	ho pagaran Sança i la seva filla Guinedell
1064	1/3 part de la collita, cada any	ho pagarà Guillem, prevere
1071	2 argenços anuals	ho donarà Mir Bels
1071	la meitat del pa i vi que donin les terres i l’obligació de donar pa, vi i civada, quan vinguin cavallers a Sant Martí de Nagol; en el cas que no vinguin, pagaran 1 pernil	els homes de Sant Julià
1083	els mers de totes les parròquies i sufragànies d’Andorra	ho dona el comte d’Urgell, Ermengol IV
1085	la meitat de la producció anual	ho dona Anna de la Maçana
1089	una argençada de carn anual	ho dona Sidela
Sense data segle XII	6 modis de terç, 3 corrents i 3 rasos, 4 pernils	la parròquia d’Andorra la Vella
	6 modis de terç, 3 corrents i 3 rasos, 4 pernils, 6 quinals de vi	la parròquia de Sant Julià
	6 modis de terç, 4 corrents i 3 rasos, 4 pernils	la parròquia de la Maçana
	3 modis de terç, 4 pernils	la parròquia de Canillo
	3 modis de terç, 4 pernils	la parròquia d’Encamp
1111	un sou gros cada any	ho pagarà Guillem Ponç
1133	censos, usatges i alous en general	ho dona el comte Ermengol d’Urgell
1162	possessió de totes les esglésies d’Andorra amb la percepció dels delmes i les primícies dels corders i la llana; 1 formatge cada mes; sagí, per Sant Joan; delmes sobre: tots els fruits, els corders, poltres, vedells, porcs, gallines i ovelles, 24 pernils cada any, per valor de 4 argenços cada un, 6 pernils, 6 vaques, 4 pernils, 40 fogasses polides de forment, 4 canades de vi, 1 modi de bona civada, pernils quan hi hagi reunions sinodals	reconeixement del que han de pagar els homes d’Andorra als canonges de la Seu d’Urgell
1170	3 sous de bons diners cada any	ho dona Maiassèn
1176	1 sou gros d’argent cada any	ho pagarà Martí del mas de Tolse
1278	4 000 sous melgoresos	la questia establerta en el pariatge

El poblament

Manuel Riu i Cebrià Baraut coincideixen a dir que la penetració de poblament i les primeres zones d’establiment es devien realitzar des del sud-oest en direcció a tramuntana o sigui per l’actual frontera catalana seguint el curs de la Valira fins a Andorra la Vella. A partir d’aquest punt la línia de població es divideix en dues, seguint la de ponent el curs de la Valira Nord i la de llevant el curs de la Valira d’Orient. Són les rutes de pas natural més utilitzades i a través de les quals entraren els corrents artístics romànics a les Valls. Com hem vist, els cursos de les Valires delimiten tres grans zones de poblament, a part d’algun nucli escampat. En total 95 llocs habitats, algun només amb un habitant.

No hi ha cap lloc habitat per sobre dels 1600 m.

Els nuclis més antics corresponen als caps de parròquia: Lòria, Andorra amb Santa Coloma, la Maçana, Ordino, Encamp i Canillo, tots ells esmentats per primera vegada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell. Segons Manuel Riu aquesta divisió parroquial respon a una estructura eclesiàstica imposada que condicionà la distribució de la població.

Per a l’estudi de la població a les valls andorranes posseïm dos documents cabdals: la concòrdia de l’any 1162 i la de l’any 1176.

En la primera trobem esmentats, per cada una de les cinc viles, sis caps de casa, i a Encamp hi ha vuit subscriptors, cosa que fa un total de 33 representants. Si pensem que aquests devien de ser un 10 per cent de la població, voldria dir que a Andorra hi devia haver unes 320 famílies, o sigui 1 900 h.

En la concòrdia de l’any 1176 signaren 380 caps de casa, que equival a dir una població de prop de 2 300 h (vegeu: Concòrdia entre els habitants d’Andorra i els canonges de la Seu).

Altres dades fan pensar en uns 80 llocs habitats permanentment; amb una mitjana de 4 famílies per nucli arribem a un total de 320 famílies, quantitat semblant a la que traiem en analitzar la primera concòrdia.

Seguint una altra vegada Manuel Riu, a Andorra, al final del segle XII hi havia al voltant d’una cinquantena d’esglésies disposades a acollir una població d’uns 2 000 h, amb una mitjana de 40 persones per església, la qual cosa coincideix amb les dimensions de les capelles.

Mapa d’Andorra amb els llocs habitats, segons les notícies que ens donen els documents dels segles IX al XIII.

J. Guillamet

Mapa d’Andorra amb totes les construccions anteriors a l’any 1300.

J. Guillamet-J. Vigué

Per tant, podem arribar a la conclusió que en època medieval a Andorra hi havia una població que oscil·lava entre els 1 900 i els 2 300 habitants, els quals estaven repartits en uns cent nuclis de població que es concentraven al voltant de tres línies naturals: el voltant de les dues Valires i la Gran Valira, i sota una divisió eclesiàstica que segurament va condicionar la futura divisió administrativa.

Dels noms de lloc relacionats en el mapa, un 70 per cent perdura en l’actualitat. D’altres han desaparegut o han quedat absorbits pel creixement dels nuclis veïns més importants.

Vegeu: Esglésies i altres construccions d’Andorra anteriors al 1300

Relació dels nuclis de població a Andorra segons la documentació conservada als segles IX-XIII

Llocs localitzats
Andorra la Vella	d 860
Canillo	d 860
Encamp	d 860
Lòria	d 860
la Maçana	d 860
Ordino	d 860
Santa Coloma	d 860
Encorcés (Andorra)	903
la Moixella (St. Julià)	904
Juverri (St. Julià)	907
Engordany (Escaldes)	949
Pui d’Olivesa (St. Julià)	985
el Fener (Escaldes)	1003
Aixovall (St. Julià)	1022
Aubinyà (St. Julià)	1048
Llumeneres (St. Julià)	1048
Sornàs (Ordino)	1052
Engolasters (Escaldes)	1065
Aixirivall (St. Julià)	1072
Nagol (St. Julià)	1082
Ribafeta (la Maçana)	1085
els Vilars (Escaldes)	1115
Bixessarri (St. Julià)	1119
Arinsal (la Maçana)	1162
les Bons (Encamp)	1162
Caselles (Canillo)	1162
Serters (St. Julià)	1162
la Cortinada (Ordino)	1162
Llorts (Ordino)	1162
Pal (la Maçana)	1162
Prats (Canillo)	1162
Sispony (la Maçana)	1162
Tolse (St. Julià)	1167
la Margineda (Andorra)	1170
Aixàs (St. Julià)	1176
el Mas d’Alins (St. Julià)	1176
Ansalonga (Ordino)	1176
Anyós (la Maçana)	1176
Arans (Ordino)	1176
Canòlic (St. Julià)	1176
Erts (la Maçana)	1176
Escàs (la Maçana)	1176
Fontaneda (St. Julià)	1176
Meritxell (Canillo)	1176
Molleres (Canillo)	1176
la Mosquera (Encamp) 1176	1176
el Pui (la Maçana)	1176
el Pui (Andorra)	1176
el Puial (Andorra)	1176
Segudet (Ordino)	1176
Serra (St. Julià)	1176
el Solà (St. Julià)	1176
Vila (Encamp)	1176
el Vilaró (Ordino)	1176
el Pujol (la Maçana)	1176
el Quer (Canillo)	1176
Cella (Canillo)	1176
Moles (Canillo)	1176
el Puial (Canillo)	1176
el Vilar (Canillo)	1176
la Torre (Canillo)	1176
Querol (Órdino)	1176
l’Aldosa (la Maçana)	1201
les Escaldes	1233
el Noguer (Escaldes)	1243
Llocs no localitzats
Andorra Morta (Andorra)	1176
l’Anglada (la Maçana)	1176
l’Anglada (Encamp)	1176
l’Anglada (Andorra la V.)	1233
l’Angladella (Canillo)	1176
Borraz (Andorra)	1176
Cases Subiranes (Andorra)	1176
la Font (Canillo)	1176
la Font (la Maçana)	1176
Hort Comunal (St. Julià)	1176
la Cal (la Maçana)	1176
la Cal (Canillo)	1176
la Noz (Andorra)	1176
Pui (St. Julià)	1176
la Llosada (la Maçana)	1176
Mesug (Andorra)	1176
Moles (Ordino)	1162
la Mora (la Maçana)	1176
Pui (Ordino)	1052
Querol (la Maçana)	1176
Querol (Ordino)	1176
la Riba (la Maçana)	1176
Rivatell (la Maçana)	1176
el Soler (Ordino)	1176
Sorribes (la Maçana)	1176
Torrent (la Maçana)	1176
el Vilar (Ordino)	1176
el Vilar (St. Julià)	1176
Nota. La data indica l’any en què apareix esmentat per primera vegada en la documentació conservada.