Sant Joan de Biure (les Piles de Gaià)

El poble de Biure és situat al sud de la riera del mateix nom, als vessants septentrionals de la serra de Montclar. La població s’originà a l’edat mitjana al voltant d’una fortalesa, la construcció de la qual fou fruit de l’acció colonitzadora que en aquesta zona de l’actual comarca de la Conca de Barberà portà a terme la nissaga dels Gurb-Queralt. La primera menció documental del castell és de l’any 1057, quan foren infeudats a Ramon Arnau els castells de Montclar i de Biure per part de Oliver Bernat, fill de Bernat Sendred de Gurb, i de la seva esposa Agnès.

La parròquia de Biure és esmentada per primera vegada l’any 1151, quan Guillem d’Aguiló donà a l’orde de l’Hospital i a l’església de Sant Joan els delmes que li pertocaven al castell de Biure. L’any següent, el 1152, el mateix Guillem, juntament amb la seva esposa Massalt i llurs fills, ampliaren la donació concedint a l’esmentat orde i a l’“ecclesiam Sancti Johannis qui est situs in castrum Bene Vivere” alguns drets sobre el pa, el vi, la carn i altres productes. Aquests documents evidencien que l’església de Sant Joan de Biure era del domini de l’orde de l’Hospital, el qual establí al castell de Biure una casa que l’any 1193 era sota la dependència de la comanda de Cervera.

De la darreria del segle XII hi ha també referència d’un altar dedicat a sant Gil dins la parròquia de Biure, la qual des del segle XIV fou de col·lació del gran prior de l’orde hospitaler a Catalunya; aquest establí que el rector de l’església parroquial de Sant Joan tingués el títol de prior.

De l’antiga església romànica de Biure no queda cap vestigi. El nou temple parroquial, dedicat a sant Joan, fou bastit al segle XVIII dins un estil barroc popular. La primera pedra es col·locà el 13 d’abril de l’any 1775 i fou beneïda per Plàcid de Montoliu, canonge i vicari general de Barcelona. A la portalada de l’edifici, conjuntament amb una creu de Malta que hi ha a la dovella central, hi ha inscrita la data de 1782. El mobiliari interior, com l’altar major obrat entre el 1784 i el 1785 per l’escultor cerverí Bernat Pujol, fou destruït l’any 1936, a l’inici de la guerra civil. Tanmateix, encara conserva una bella creu processional d’argent, d’estil gòtic.