Sant Llorenç de Corrubí (Sant Jaume de Frontanyà)

L’església de Sant Llorenç de Corrubí, situada dins el terme de Frontanyà fou des dels seus orígens una església vinculada a Sant Jaume, i dependent del bisbat d’Urgell. La primera menció documental del lloc és de l’any 905 i apareix com un dels límits de l’església consagrada de Sant Jaume (et de alia parte per locum ubi dicunt Capud Ursi). Hom ha cregut que després d’aquesta consagració el gran terme parroquial de Frontanyà queda dividit entre petites esglésies vinculades espiritualment a Sant Jaume i servides pels seus preveres primer, i pels membres de la comunitat canonical després. Entre les moltes esglésies (Sant Esteve de Montner o Tubau, Sant Julià de Cosp, Santa Magdalena de Malosa, Santa Eugènia de Soïlls, Santa Maria dels Oms, Sant Cristòfol de les Planes), també la de Sant Llorenç de Corrubí. Sant Llorenç és referenciada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, que cal considerar del final del segle X o començament del segle XI, juntament amb les parròquies de Frontanyà i Sant Esteve de Tubau o de Montner (Deinde ipsa parrochia de Frontiniano cum Kerubio vel Montenigro); cal pensar doncs que possiblement eren parròquies aquests segles. Corrubí era centre d’una de les moltes batllies de Frontanyà i d’aquest lloc procedien sovint canonges per a la comunitat de Sant Jaume de Frontanyà. El segle XIII és documentat el canonge Arnal de Corrubí. El lloc quedà molt despoblat arran de la pesta de l’any 1589. Sant Jaume de Frontanyà conservava, durant el segle XVIII, els drets parroquials sobre l’església de Sant Llorenç de Corrubí que n’era sufragània.