L’església de Sant Cristòfol de les Planes és avui totalment perduda; probablement depenia de l’església de Sant Jaume de Frontanyà i l’edifici preromànic devia quedar aviat sense culte i desaparèixer, car el segle XVIII no s’esmenta ni tan sols com a capella rural. El lloc de la Plana és referenciat en l’acta de consagració de l’església de Sant Jaume de Frontanyà de l’any 905; entre les moltes donacions amb què fou dotada l’església s’esmenten unes terres a la Plana, prop del camí, terres que provenien als donadors per aprisions i ruptures, la qual cosa evidencia que el lloc havia estat despoblat (donamus-modiata. 1. in ipsas planas qui nobis advenit per aprisione vel ruptura, qui aiacet de una parte in strata...). Hom ha pensat que l’església de Sant Cristòfol sorgí pocs anys després d’aquesta consagració quan es disgregà i dividí el terme parroquial de Frontanyà en petites esglésies regentades o unides espiritualment a Sant Jaume; juntament amb l’església de les Planes hi havia les de Soïlls, Malosa, Cosp, Corrubí, Montner, i les Oms. Els segles XIV i XV la Plana era una de les batllies del terme de Frontanyà, però l’església no s’esmenta mai.