Actualment desapareguda, només un topònim, “el coll de Saig”, per on passa la carretera de Prats a Bellver, recorda l’emplaçament d’aquesta antiga parròquia i el vilatge de Saig. Segons l’acta de consagració de Sant Andreu de Baltarga de l’any 891 —en un passatge interpolat—, l’església de Sant Martí de Saig era sufragània de Sant Andreu de Baltarga i es trobava sota la direcció dels seus capellans. En el testament del comte Sunifred II de Cerdanya del 965, la villa Sajo és una afrontació de la villa d’Urús. L’església de Saig fou l’objecte de saqueig per part dels homes d’Arnau de Castellbò i Ramon Roger de Foix a la fi del segle XII, que se n’endugueren dos modis de blat que eren de la sagristia. El cartògraf W. J. Blaeu marcà encara Saig en el seu mapa del comtat de Cerdanya de l’any 1610.