Es tracta de l’església del petit poble de Riu de Pendís, a la dreta del torrent de les Planes. És una església del segle XVIII amb un altar barroc que data del 1773, i és un dels dos únics que es van salvar a la Baixa Cerdanya de la crema i les destruccions del 1936. Curiosament, a la porta figura la data del 1775, dos anys més tard que l’altar. L’església és capçada per un absis rodó —pervivència de les formes romàniques— cobert amb llosat pla amb un sol vessant que fa un efecte estrany. Les parets són de paredat ordinari, amb pedres sense treballar de totes mides i posades en desordre. Ni la fàbrica ni les proporcions denoten cap parentiu amb l’art romànic. No es coneixen tampoc notícies medievals sobre aquest edifici, bé que la villam de Riu es documenta des de l’any 1011, en què apareix esmentada com una de les propietats del monestir de Cuixà en una butlla del papa Sergi IV adreçada a aquest cenobi. Possiblement l’església de Riu de Pendís fou edificada pel monestir de Cuixà, senyor del terme.