Sant Martí de Vilarig (Cistella)

Situació

Una vista del conjunt amb l’església. A desgrat de la construcció moderna, encara és possible de veure alguns fragments de mur d’època alt-medieval.

F. Tur

És l’església parroquial del poble de Vilarig, situat a l’extrem septentrional del terme, al cim d’un tossal a la capçalera de la riera del mateix nom. El nucli de població és format pel castell, l’església i el reduït agrupament de masies a la banda de tramuntana.

Mapa: 258M781. Situació: 31TDG863819.

Per anar-hi, cal seguir el camí apuntat per al castell de Vilarig. L’església es troba al costat del castell, a la banda de tramuntana. (JBH-MLIC)

Història

La “parrochia di Villarig” ja és esmentada en un document de l’any 1151. En les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 apareix com a “ecclesia de Villarico”, de l’any 1317 hi ha una notícia de “Sancti Martini de Vilaricho”. Posteriorment, en els nomenclàtors diocesans del segle XIV és anomenada “Ecclesia parrochialis sancti Martini de Villarico”. (JBH-MLIC)

Església

L’església de Sant Martí de Vilarig, que és a tocar del mur de tramuntana del castell, és un petit edifici d’una nau amb dues capelles laterals i capçalera carrada, en la seva major part bastit als segles XVIII i XIX.

Els únics elements romànics visibles actualment es troben al frontis, on hi ha la portada de tres arcs de mig punt en gradació, amb una llinda i un timpà, sense cap mena de detall ornamental, només un cavet horitzontal entre el timpà i la llinda que forma també les impostes dels arcs. És una portada romànica molt característica dels temples rurals de l’Empordà i les comarques properes.

La façana és arrebossada, però als punts on s’ha desprès la calç surt un aparell de carreus, si bé molt alterat, que deu correspondre a l’època de la portada, que cal datar al segle XII o al XIII.

Les altres estructures de l’església avui visibles pertanyen enterament a l’època de reconstrucció esmentada. No és impossible que una prospecció descobrís alguna altra preexistència del temple medieval, malgrat que segurament seria molt minsa. (JBH)

Forja

Als batents de fusta de la porta hi ha unes poques peces de forja, restes d’un conjunt de ferramenta. Hi ha dos petits poms amb argolles llises que pengen, dues tires també llises i el forrellat. Aquest forrellat és una Peça molt característica de les portes romàniques, en forma de T i doblegat en un dels extrems formant un petit cap d’animal amb la boca oberta, que representa segurament una serp; a més del simbolisme que comporta, aquesta figuració venia facilitada per la configuració que, funcionalment, havia de tenir aquesta Peça; per això veiem tan àmpliament repetida aquesta representació en els forrellats de portes d’església. Aquest forrellat corre dins tres anelles fixades a unes plaques llises. Els elements de forja poden ésser coetanis de la porta.

Als espais restants dels batents de fusta han quedat ben clares les empremtes deixades per un conjunt atapeït de ferradures, que han estat arrencades. Aquestes empremtes evidencien que hom no havia deixat pràcticament cap racó sense clavar-n’hi. Les ferradures al·ludeixen a sant Martí i es troben en moltes esglésies que li són dedicades; fan referència a la coneguda representació del sant dalt d’un cavall i compartint la capa amb un pobre. (JBH)

Bibliografia

  • Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II-A (Alt Empordà), Diputació Provincial de Girona, Girona 1978, pàgs. 114 i 118.