Situació
Vista aèria del nucli antic de la ciutat, on es remarca l’entramat de carrers que constituïen la vila medieval.
ECSA - J. Todó
La ciutat de Reus, successora de la primitiva vila medieval, és en ple Camp de Tarragona i constitueix la capital de la comarca del Baix Camp. El nucli antic o centre històric és envoltat per la ciutat moderna.
Mapa: 33-18(472). Situació: 31TCF415577.
Reus és una ciutat perfectament comunicada. Una autovia de 13 km la uneix amb Tarragona i a prop seu hi passa la autopista A-7. (CPO)
Història
Els orígens
El 1154, Robert d’Aguiló, que es trobava a les darreries de la vida, i per temor de Déu i admonició de l’arquebisbe, va fer una retrodonació de la vila de Reus a favor de l’església de Sant Fructuós de Tarragona. Per aquest document Robert afirmà que havia fet donació de la vila a l’esmentada església el 1129. A partir d’aquest document alguns autors han afirmat l’existència de Reus en aquella data. El més probable, però, és que la vila de Reus sigui més tardana, més propera a mitjan segle i, en qualsevol cas, anterior al 1154.
Per la seva mateixa naturalesa, el referit document resulta suspecte, i més que un reconeixement espontani de Robert, sembla més aviat que caldria emmarcar-lo dins la dinàmica de l’enfrontament d’aquest amb l’arquebisbe. Amb tot, però, se’n desprenen alguns aspectes acceptables. La vila existia des d’abans del 1154, podria haver estat fundada per Robert o, si més no, era sota el seu control en aquesta data i l’església de Sant Fructuós hi mantenia drets.
Pergamí original de la primera carta de població de la vila de Reus, del 1183, conservat a l’Arxiu Històric Comarcal de Reus.
ECSA - E. Gort
El 1154 Reus era als primers temps del seu poblament, ni tan sols tenia església i parròquia. El seu nombre d’habitants devia ser molt reduït, de tal manera que en crear-se la castlania aquest mateix any, es determinà que entre les obligacions del castlà hi hagués la d’ajudar a poblar la vila. L’esforç del castlà en aquest sentit, conjuntament —cal suposar-ho— amb els sacerdots de Sant Fructuós, de moment no devia donar gaire bons resultats, potser perquè el perill sarraí encara era força latent al Camp de Tarragona tot i la conquesta de Siurana. El 1159 la parròquia ja es trobava en funcionament o en curs d’organització, ja que quan l’arquebisbe Bernat Tort feu donació de la parròquia i la dominicatura de Reus al capítol de Tarragona el 29 de juny de l’esmentat any ja diu textualment: “ecclesiam ac parroquiam eiusdem villae cum omnibus terminis ad eandem parroquiam spectantibus, cum decimis ac primicis suis”. No va ser fins els anys 1183 i 1186 que la vila va rebre dues cartes de població, la primera donada pel castlà Bernat de Bell-lloc i la segona pel cambrer Joan de Santboi. Cal pensar que va ser a partir d’aquest moment que la vila va emprendre un cert creixement. Les cartes de població documenten que la terra era repartida a parellades, cada una de les quals havia de ser suficient per al conreu de vuitanta quarteres d’ordi. També hi havia blat, encara que en una proporció menor (segons les cartes, els pagesos havien de pagar de cens, per cada parellada de terra, tres quarteres d’ordi i una de blat). Així mateix, per cada parellada cada pagès havia de tenir quatre quarteres de vinya. Pel que fa a les activitats industrials, els senyors es retenien el monopoli del forn, on tots els veïns havien de coure el pa, i la ferreria, on calia portar a llossar les eines (el ferrer era nomenat pel senyor amb el consell dels veïns).
Primera carta de població de la vila de Reus (5 d’agost de 1183)
Bernat de Bell-lloc i la seva esposa Agnès atorguen una carta de població als habitants de Reus. En ella els confirmen la plena concessió de terres i pertinences del lloc, salvant sempre la fidelitat a l’església de Tarragona. Els concedents es reserven les justícies i altres drets i els homes de Reus es comprometen a treballar en la fortificació de la vila.
"In Christi nomine. Sit notum cunctis quod ego Bernardus de Bello Loco et uxor mea, Agnes, donamus, confirmamus et auctorizamus in perpetuum omnibus habitatoribus ipsius ville de Redis, presentibus et futuris, et omnibus eredibus et successoribus eorum in perpetuum, omnes onores, terras et vineas et ortos et domos et ferragenallia, quomodo abent et deinceps abebunt infra terminos ipsius ville, cum ingressibus et egressibus suis, cum aquis et pascuis et lignariis et venatibus, sicut melius dici et intelligi potest ad profectum eorum et successorum suorum salva fidelitate Terrachonensis ecclesie et archiepiscopi et Bernardi de Bello Loco et successorum suorum, et salvis decimis et primiciis. Sub tali vero conditione donamus quod domos et ortos et ferragenallia abeant franche et libere sine omni censu et usa tico. De terris autem, singulis laboratores de unaquaque pariliata suficienti ad LXXX quartarias ordei seminandas, donent III quartarias ordei et I frumenti et pro lauceo II quartarias ordei. Ita tamen quod nos faciamus eis lauceare vomeres suos et quicquit necessaria sunt agriculture, et ipse ferrarius abeat I ex his II quartariis. Et retinemus nobis firmamenta ominum et iustitias et furnum et fabricam et faciamus vobis panem quocere et doneturis pro furnatico vicesimus quintus panis. Et si quod damnum vel dedecus in quoquendo pane furnarius fecerit, restituat et emendet vel pro parte sua peioratum accipiat secundum suum valorem. Et aliam quartariam laucei retineo nobis. Et nos mitamus et constituamus ferrarium cum consilio et voluntate hominum. Et si ferrarius bene non lauceaverit faciamus eum meliorare cum consilio hominum. Et homines calcent sua ferramenta pro more aliorum. Verumptamen, preter predicta, sicut superius distincta et determinata sunt, nulus alius census vel usaticus predictis hominibus vel eorum successoribus addi vel inponi possit, et nulla vis vel violencia fiat eis nisi per rectam et equam iusticiam. Nos autem et successores nostri manuteneamus et defendamus ipsos homines et eorum honores contra omnes homines. Et ipsi homines faciant fortitudinem in qua possint se salvare ac bene defensare, et nos mitamus in ipsa fortitudine magistros, et donemus eis cibum et potum et lucrum, et mitamus ibi sogas et senaias et tapieras, et ipsi homines faciant opera fortitudinis. Unusquisque, autem, laboratorum abeat ad singulas pariliatas IIII quarteratas vinearum. Qui, autem, minus vel maius habuerit donet secundum quantitatem honoris pro constituta racione. Si quis hoc fregerit, in dupli pena restituat et post ea firmum permaneat.
Quod est actum nonas augusti, anno MCLXXXIII Dominice incarnationis.
Sig+num Bernardi de Bello Loco. Sig+num Agnetis, uxoris eius.
Sig+num Bernardi de Villa Maioris. Sig+num Berengarii de Serra. Sig+num Calvonis. Sig+num Berengarii Examuz. Sig+num Ricardi.
Sig+num Bernardi, levita, que hoc scripsit cum literis dampnatis in X linea et in XV propter mandamentum Petri de Barberano, quo supra."
O: Ahcr, carpeta “Castlans”, doc. 12.
a: Guix: Régimen jurídico de Reus, Barcelona 1942, pàg. 11. Reproducció facsímil reduïda del pergamí original.
b: Fontana: Espíritu de la ciudad, Reus 1943, pàg. 12. Reprodueix el facsímil anterior.
c: Guix: El “Llibre de la Cadena” de Reus. Règim jurídic de la vila en l’Edat Mitjana, Reus 1963, pàg. 203, ex O.
d: Font i Rius: Cartas de población y franquicia de Cataluña, Madrid-Barcelona, 1969-83, vol. I(I), doc. 169, pàgs. 236-237.
e: Gort: Reus al segle XII: 800 anys de les cartes de població, Reus 1986, pàgs. 8-11, ex O.
Traducció
"En nom de Crist. Sigui conegut de tothom que jo, Bernat de Bell-lloc, i la meva muller Agnès, donem, confirmem i concedim per sempre a tots els habitants de la vila de Reus, tant presents com futurs, i a tots llurs hereus i successors per sempre, tots els honors, terres, vinyes, horts, cases i farraginals, tal com ara ho tenen i ho tindran després dins els termes d’aquesta vila, amb entrades i sortides, amb les aigües, pastures, boscos i caceres, en el millor sentit que es pugui dir i entendre, per a llur profit i dels seus successors, salvaguardant la fidelitat a l’església de Tarragona, a l’arquebisbe i a Bernat de Bell-lloc i als seus successors, i salvaguardant també els delmes i les primícies. Concedim tot això de manera que tinguin les cases, els horts i els farraginals francament i lliurement i sense cap cens ni usatge. Quant a les terres, però, per cada parellada suficient per a sembrar-hi vuitanta quarteres d’ordi, cada conreador ha de donar tres quarteres d’ordi i una de forment; i per la llossada, dues quarteres d’ordi. De tal manera, però, que nosaltres farem llossar les seves arades i totes les eines necessàries per al conreu de la terra i el ferrer es quedarà una d’aquestes dues quarteres. Retenim per a nosaltres la confirmació dels homes, les justícies, el forn, i la farga, i us farem coure pa i pel dret de fornada donareu el vint-i-cinquè pa. I si el forner ocasionava algun dany o alguna cosa inconvenient en qualsevol pa, haurà de restituir i fer-ne esmena, o bé rebrà per la seva banda un perjudici semblant segons la seva valoració. I l’altra quartera per la llossada, la retenim per a nosaltres. I nosaltres posarem i establirem el ferrer amb el consell i el consens dels homes. I si el ferrer no llossava bé, hi posarem remei amb el consell dels homes. I que els homes es facin calçar les eines segons el costum dels altres. Ara bé, llevat de les coses dites, tal com han quedat especificades i determinades anteriorment, no es pot afegir ni imposar cap altre cens o usatge als homes esmentats i als seus successors, i no se’ls pot fer cap força ni violència si no és per recta i equitativa justícia. D’altra banda, nosaltres i els nostres successors mantindrem i defensarem aquests homes i llurs honors contra tothom. I aquests homes edificaran una fortalesa on puguin protegir-se i defensar-se bé; nosaltres aportarem a la fortalesa mestres d’obres, els donarem menjar, beure i retribució, i hi aportarem sogues, senalles i tapieres, i els homes faran les obres de la fortalesa. Que cadascun dels treballadors tingui per cada parellada quatre quarteres de vinya. Però aquell que en tingui menys o més, que doni segons la quantia del seu honor segons la proporció establerta. Si algú infringia això, que sigui castigat a pagar el doble, i que d’ara endavant aquesta donació resti en ferm.
Això ha estat fet el dia de les nones d’agost, l’any mil cent vuitanta-tres de l’encarnació del Senyor.
Signatura de Bernat de Bell-lloc. Signatura d’Agnès, la seva muller.
Signatura de Bernat de Vilamajor. Signatura de Berenguer de Serra. Signatura de Calbó. Signatura de Berenguer Eixamús. Signatura de Ricard.
Signatura de Bernat, levita, que ho ha escrit per manament de Pere de Barberà, amb lletres ratllades a la línia desena i quinzena, el dia i l’any abans esmentats."
(Traducció: Joan Bellès i Sallent)
La senyoria de la vila
Dos dies més tard de la donació de Robert del 1154, l’arquebisbe va donar la castlania de Reus a Bertran de Castellet, amb el pacte que tindria la vila per l’església i l’ajudaria a poblar-la. El castlà va rebre dues terceres parts de la vila, mentre que l’arquebisbe se’n va reservar una part, com també els delmes, les primícies, l’homenatge i la potestat del castell.
El 1159 l’arquebisbe, segons s’ha exposat, va donar Reus al capítol catedralici, com també la parròquia que hi havia fundada o s’hi volia fundar, compresos els delmes i les primícies, i també l’església de Sant Fructuós de Tarragona. Tot per cobrir les despeses del vestuari dels canonges. En crear-se la dignitat de cambrer a Tarragona, entre el 1171 i el 1173, va ser aquest canonge l’administrador d’aquests béns i l’encarregat del vestuari, i per tant qui posseïa pel capítol la senyoria de Reus. El 1203 el cambrer va rebre de mans de l’arquebisbe Ramon de Rocabertí la senyoria directa que la mitra tenia sobre la vila, restant així la cambreria amb la totalitat de drets jurisdiccionals. El castlà, però, que aleshores era Bernat de Bell-lloc, sembla que no acceptà aquest canvi de senyoria, ja que li significava dependre d’un senyor menor i li negà la potestat del castell. Després d’un plet entre les dues parts, el castlà va perdre la seva senyoria, que va passar a mans d’un dels seus fills.
Entre els diversos cambrers del segle XIII cal destacar-ne un especialment: Benet de Rocabertí, que va ocupar la dignitat entre el 1236 i el 1254, amb un parèntesi entre el 1240 i el 1246, a causa d’un enfrontament amb l’arquebisbe Pere d’Albalat, conseqüència d’una disputa entre el cambrer i el castlà de Reus. Es tracta del controvertit personatge que va ser arquebisbe de Tarragona entre els anys 1252 i 1268.
Pel que fa a la castlania, Bertran de Castellet la va donar en dot a la seva filla Agnès, casada amb Bernat de Bell-lloc. Aquesta nissaga va mantenir la senyoria fins el 1324, en què passà per herència a Bernat de Cabrera.
Reus al segle XIII
El 1228 la documentació cita per primera vegada la paraula “universitat” per definir el conjunt del veïnat reusenc. En aquest any dos representants de la “universitat” pledejaren amb el castlà a causa d’unes obres al castell. En aquesta època, i encara fins a la darreria del segle XIV, la vila va tenir dos batlles, un del cambrer i l’altre del castlà.
Pel que fa al comerç, és possible que entorn del 1200 la vila ja disposés d’un mercat, autoritzat pel cambrer. El que és segur és que al segle XIII es va formar la plaça del Mercadal fora muralla i que el 1305 es deia que el mercat tenia un origen “immemorial”.
El creixement de Reus durant el segle XIII havia de ser certament notable, ja que produïa una renda força elevada al cambrer, cosa que va portar els canonges a enfrontar-se per tal d’aconseguir aquesta dignitat. Fou per aquesta causa que l’arquebisbe Bernat d’Olivella, el 1275, va repartir les rendes de la cambreria tot creant tres dignitats noves, el deganat i els ardiaconats de Vila-seca i de Sant Fructuós, i encara una part de les rendes van servir per millorar l’assignació del prior capitular. Aleshores el cambrer va retenir les rendes de Reus (amb les quadres de Castellvell i Almoster) i va perdre les que tenia a Vila-seca i Tarragona.
No hi ha dades demogràfiques de la vila de Reus anteriors a 1300, però la dècima papal de 1279-80 permet una aproximació relativa a aquesta qüestió en funció de les rendes parroquials. Reus era aleshores la segona vila del Camp de Tarragona, sobrepassada només per Valls. (EGJ)
Cambrers de Tarragona, senyors de Reus
| Joan de Santboi | 1173-1193 |
| Berenguer de Castellet | 1193-†1202 |
| Ramon de Santllorenç | 1202-1208 |
| Ramon Guillem | 1208-1236 |
| Benet de Rocabertí | 1236-1240 |
| Bernat de Boixadors | 1240-†1243 |
| Ramon de Barberà | 1243-1246 |
| Benet de Rocabertí | 1246-1254 |
| Pere Bernat | 1254-1264 |
| Guillem de Banyeres | 1264(?)-1275 |
| Ramon de Vilafranca | 1275-11279 |
| Bertran de Vilafranca | 1279-†1288 |
| (vacant) | dos anys |
| Guillem de Recasens | 1291(?)-†1303 |
| (EGJ) | |
La fi del domini del cambrer
El mes de gener de 1397, el cambrer Pere de Luna adquirí la castlania de Reus i unificà les dues senyories de la vila. Aquesta situació es prolongà fins el 1539, en què la dignitat de la cambreria fou extingida i les rendes foren unides al capítol de la catedral de Tarragona. L’any 1581, Antonio Agustín, arquebisbe de Tarragona, adquirí del capítol tarragoní la vila de Reus per una pensió anual de 1 200 lliures. El capítol es reservà els delmes, els censos, el castell, les premses i els forns, tret del dit “forn del Senyor”. La venda ocasionà conflictes amb la vila i no fou fins l’any 1619 que l’aleshores arquebisbe de Tarragona, Joan de Montcada, en prengué possessió. (MMFG)
Nucli urbà
Mapa del nucli històric i medieval de la vila, amb indicació dels seus principals edificis i els camins d’accés.
E. Gort
El primer nucli de població de la vila de Reus es devia formar a redós del castell —aleshores potser només una torre—. El seu creixement devia ser molt lent ja que van caldre dues cartes de població per tal d’envigorir-lo, la del 1183 i la del 1186. Ambdós documents concretaven l’obligatorietat de bastir fortificacions. Devia ser a partir d’aquest moment que es va organitzar urbanísticament la vila, tot bastint la primera muralla, de forma rectangular. Al seu clos, els carrers es disposaven perpendicularment a un eix transversal, deixant una plaça (amb l’església i el cementiri) a la banda est, com també el castell. Es tracta d’un model que —a grans trets— es repeteix amb freqüència al Camp de Tarragona (la Selva del Camp, Riudoms, Cambrils, Riudecanyes...). A partir del segle XIII el desenvolupament urbanístic de Reus es va fer fora muralla —on també hi havia el call i l’hospital (documentat el 1244)— de forma radial a partir de la plaça del Mercadal (prova, també, de la presència d’un cert comerç). És per això que en bastir-se les muralles del segle XIV es tancaren dos models urbanístics diferents, amb la plaça del Mercadal al centre del conjunt. (EGJ)
Bibliografia
- Bofarull i de Brocà, 1845-56
- Els castells catalans, 1973, vol. IV, pàgs. 152-150
- Gort, 1979; 1986
- Gort-Gort, 1987
- Gort, 1990.