Resultats de la cerca

Començà el 1940 jugant com a defensa a la Unió Esportiva Lleida Passà pel Girona i el Mallorca, i la temporada 1946-47 fitxà per l’Alcoià, amb el qual debutà a primera divisió la temporada següent, en què jugà 23 partits Després passà al Valladolid i el Múrcia, també a primera divisió, i al Cartagena, el Lleida 1952-53 i el Constància d’Inca, on acabà la seva carrera el 1957

Membre del Club Natació Atlètic de Barcelona, s’especialitzà en crol en proves de mig fons i de fons Fou campió de Catalunya absolut de 400 m i 1500 m lliure 1933 i doble subcampió a la Travessia del Port de Barcelona 1931, 1932 Després de la Guerra Civil assolí el títol dels 1500 m lliure en els Campionats de Catalunya 1939 i novament el subcampionat a la Travessia del Port de Barcelona 1939, 1940, així com el Campionat de Catalunya de waterpolo de segona categoria Ja retirat fou entrenador del CE Mediterrani 1943-45 i del CN Atlètic 1948-53 El 1954 s’integrà com a professor del primer curs…

S’inicià el 2003 al Club de Bitlles la Galera, equip amb el qual es proclamà campiona de Catalunya 2007, 2008, 2010 També guanyà el Gran Premi Catalunya i la Supercopa 2010 Formà part de la selecció catalana de bitlles amb motiu de la inauguració de les pistes del Club de Bitlles Igualada 2009 i del Club de Bitlles Anglesola 2010

El 1936 s’inicià a la pista del Turó de Barcelona, després anà al Club Patín i el 1942 fitxà pel Futbol Club Barcelona, i del qual es convertí en el capità quan el club creà la secció d’hoquei sobre patins El 1943 fou subcampió de Catalunya amb el Barça, però la secció desaparegué i passà al Reial Club Deportiu Espanyol, amb el qual el 1944 es proclamà campió de Catalunya i d’Espanya Es retira el 1945 i entrenà el RCD Espanyol 1947-51, amb el qual guanyà quatre Campionats d’Espanya 1947, 1948, 1949, 1951 i cinc de Catalunya 1947-51 Al final dels anys…

Tot i que s’inicià en el bàsquet com a jugador, a dinou anys s’incorporà al Collegi Català d’Àrbitres Ràpidament ascendí a la màxima categoria i el 1971 debutà com a internacional Dirigí partits de competició europea de clubs, en Campionats d’Europa, tornejos preolímpics i Jocs Mediterranis Després de la seva retirada continuà lligat a l’arbitrat-ge com a tècnic arbitral La temporada 1985-86 rebé la medalla d’or del Comitè Nacional d’Àrbitres

Davanter, s’incorporà al Futbol Club Barcelona el 1996 i formà part dels equips C i B durant cinc temporades Amb el primer equip jugà 2 partits de Lliga Jugà cedit al Mallorca B, abans de ser traspassat al Llevant 2002-05 Posteriorment, fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 2005-06, amb el qual guanyà la Copa del Rei, i pel Múrcia, el Rayo Vallecano i el Valladolid El 2012 signà un contracte amb el Girona FC Ha disputat un partit amb la selecció catalana

Fill de Damià Mateu Estudià comptabilitat i dret a Barcelona, a França i als Estats Units En tornar a Catalunya s’involucrà en diverses empreses, especialment del sector vitivinícola, impulsant explotacions a Peralada, d’on restaurà el castell  que havia comprat el 1923, poc abans de casar-se amb la filla del representant de BASF a Barcelona, i del subministrament elèctric, a través de l’empresa FHASA El 1927 es feu càrrec de les empreses del seu pare, entre les quals hi havia  La Hispano Suïssa De conviccions profundament conservadores, el 1934 fou cofundador de la Lliga…

Fou el primer campió d’Espanya i de Catalunya dels 400 m tanques Guanyà el campionat estatal en dues ocasions 1924, 1926 i el títol català en quatre ocasions 1925-28 Establí quatre rècords d’Espanya i set de Catalunya També aconseguí el rècord espanyol de relleus 4 × 400 m amb la selecció catalana 1926 Fou una vegada internacional amb la selecció espanyola i fou distingit amb la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya

Organitzada pel Club de Tennis Tarragona, a l’inici compartia nom amb el trofeu Mateu & Mateu A partir del 1979 es convertí en torneig ATP en la categoria satèllit Prengué diversos noms, com el de Gran Prix Costa Daurada

Publicada pel Circuit de Catalunya, nasqué com a butlletí intern dels oficials de pista Posteriorment es fusionà amb un altre butlletí del Circuit i es convertí en una revista illustrada sobre Fórmula 1 i moto GP És dirigida per Jordi Mateu Té una periodicitat quadrimestral amb irregularitats, depenent de les exigències del calendari esportiu que determina el Circuit de Catalunya