Resultats de la cerca

Tot i que adoptà un programa fortament influït per l’aprovat pel PSOE a l’abril de 1880, no es produí una unificació real d’ambdós grups a Madrid no s’adoptà la nova denominació de Partit Democràtic Socialista Obrer Espanyol per diversos motius especialment per una concepció diferent de les relacions entre partit i sindicat, pel caràcter més moderat del grup madrileny i pel desig del grup català de tenir un funcionament autònom Foren membres de la comissió organitzadora Josep Pàmies i Ramon Lostau El 1887 es produí el trencament definitiu dels dos grups De la ruptura…

Anuncià la seva participació amb el Partit per la Independència en les eleccions municipals de 1999, que no es produí

S’inicià en el món del curtmetratge, on deixà algun exemple de cinema esportiu com Combat Eloy-Pineda 1934 El 1948 fundà l’empresa IFISA Produí llargmetratges esportius com El sistema Pelegrín 1951, Young Sánchez 1964 i La lliga no és cosa d’homes 1971 Rebé el Premi Extraordinari de Cinema de la Generalitat de Catalunya 1986

Fundat el 1933 per iniciativa de Francesc Xavier Magret i Manuel Trilla El primer contacte amb l’aviació es produí el 1923, en les exhibicions aèries que portà a terme la Penya de l’Aire al camp del Graell El 19 de juliol de 1936 cessà les activitats per l’esclat de la Guerra Civil Espanyola

Edità la revista Topo Obrero i defensà el socialisme autogestionari El 1974 es plantejà l’ingrés a Convergència Socialista de Catalunya , que es produí el 1975 amb el nom de Trabajadores Autogestionarios Socialistas, que després canvià pel de Movimiento para la Autogestión y el Socialismo El 1975 tenia un centenar de militants actius, preferentment obrers industrials A més de Topo Obrero , edità Cuadernos de Autogestión y Socialismo Dirigents Joan Alamillo, Xavier Guitart, Eduard Martín Toval

Presidí el FC Barcelona 1915-16 i durant el seu mandat es produí la primera gran polèmica amb el Real Madrid l’equip blaugrana es retirà del Campionat d’Espanya en el quart partit de la semifinal acusant l’àrbitre de par-cial i a continuació tota la directiva barcelonista presentà la dimissió Aquella temporada el Barça guanyà el Campionat de Catalunya Anteriorment havia estat tresorer del club i més tard fou president honorari del Club Esportiu Sitgetà

Feminista de Barcelona Aspirà auna transformació total de la societat El 1976, durant les discussions sobre la forma d’estat que calia defensar qüestió que quedà sense resoldre, es produí una escissió i el grup canvià el nom pel de Collectiu Feminista El 1977 un sector liderat per Lidia Falcón se’n separà i fundà l’ Organització Feminista Revolucionària Propugnà l’abstenció electoral, pel fet de considerar que cap partit no defensava els objectius feministes Desaparegué el 1979 Edità Vindicación Feminista

Presidí el Futbol Club Barcelona en tres etapes 1916-17, 1920-21 i 1930-31, en la primera de les quals es produí el famós ‘‘cas Garchitorena’’ i, en la segona, s’inicià el projecte del camp de les Corts El període 1916-18 també presidí la Federació Catalana de Futbol Formà part de la Ponència d’Educació Física 1922-24 Impulsà diferents esdeveniments esportius que se celebraren a Barcelona, com l’Exposició Internacional d’Automòbils Morí en accident de trànsit juntament amb la seva esposa i la seva filla

Fou vicepresident de la Federació Catalana de Golf 1986-95 i president del seu comitè esportiu 1985-94, abans d’assumir-ne la presidència durant una dècada 1995-2005 En el mateix període exercí de vocal a la federació espanyola Durant la seva presidència es produí un significatiu increment de llicències de més del 200% i de camps de golf a Catalunya, entre els quals destacà la construcció i la inauguració del camp públic Golf Sant Joan, a Rubí Rebé la medalla al mèrit esportiu 2005 de la Federació Espanyola de Golf

Després que, a la primavera de 1904, es produí en la Lliga Regionalista l’escissió d’alguns elements hostils a l’orientació conservadora i filomonàrquica de Prat i Cambó, els escindits Ildefons Sunyol, Jaume Carner i Joaquim Lluhí i Rissech, entre d’altres crearen, com a element aglutinador i tribuna pública, el setmanari El Poble Català novembre 1904, que es transformà en diari al maig de 1906 Aquest grup, engrossit per elements que procedien de la Unió Catalanista Santiago Gubern, Antoni Sunyol i per joves representatius del republicanisme comarcal com Antoni Rovira i Virgili o Clau-di…