Resultats de la cerca

Conegut com a Milano Amb Sebastià Salvadó de copilot, guanyà la VIII Volta a Catalunya-I Ralli Catalunya 1957 El 1959 fou campió de Catalunya d’Automobilisme i s’adjudicà el VII Ralli Costa Brava

Corregué curses de velocitat i resistència Disputà el VII GP d’Espanya–XIII Internacional de Barcelona en la modalitat de 125 cc al Circuit de Montjuïc 1957 Fou segon en la I Carrera de Velomotores en categoria 50 cc i 70 cc del Biela Club Manresa 1958 Disputà quatre edicions de les 24 Hores de Montjuïc 1956-59

Membre del Club Muntanyenc Barcelonès, disputà les proves de descens, eslàlom i eslàlom gegant durant els Jocs Olímpics d’Hivern de Cortina d’Ampezzo 1956 Obtingué la medalla de bronze al Campionat d’Espanya en la prova d’eslàlom gegant 1956 Participà en la VII Combinada Internacional d’Esquí organitzada per la Unió Excursionista de Catalunya a la Molina 1962

Soci del Club Nàutic d’Arenys de Mar des del 1975, destacà en la navegació de creuer Com a patró de diferents embarcacions, sempre batejades amb el nom de Duende , guanyà les regates internacionals del Mediterrani 1988 i Mare Nostrum 1991, 1997, aquesta darrera en categoria A2 i feu el rècord de la prova 1997 També fou campió de Catalunya classe I-VII 1992, tercer classificat de la Copa del Rei 1993 i subcampió de Catalunya IMS 1997, entre altres èxits Rebé la medalla de plata de la Federació Catalana de Vela al millor esportista del 1998

Fill d’Enric Estruch Giner, promotor de la vela al Club Nàutic d’Arenys de Mar CNAM, entitat que des del 1993 organitza una competició d’optimist que porta el seu nom Membre del CNAM, disputà dos Campionats del Món de la classe optimist 1971, 1972, en el darrer dels quals assolí la medalla d’or amb Tomàs Estela, Jorge Martí i els germans Eduard i Jordi Fornells En la classe 470 fou campió de Catalunya 1976 amb Emili Gras I en creuer fou tripulant del Catalunya en la primera volta a Espanya 1983 i campió de Catalunya de la classe VI-VII amb el Tauró 1988 Fou declarat millor…

Era conegut oficialment per Partido Católico Monárquico, Partido Católico Nacional o Comunión Tradicionalista Fou fundat pel cap carlista Ramón Nocedal y Romea fill de Cándido Nocedal, que acusà Carles VII de liberal, perquè en el Manifiesto de Morentín juliol de 1874 havia afirmat “Ni la unidad católica supone un espionaje religioso, ni la integridad monárquica nada tiene que ver con el despotismo”, i havia justificat el perdó dels compradors de béns desamortitzats de l’Església La rebellió dels integristes fou capitanejada per El Siglo Futuro , diari carlí dirigit per Nocedal…

Diplomat en funció gerencial a les administracions públiques per ESADE, màster en cooperació internacional i direcció d’ONG i associacions sense ànim de lucre, conferenciant i coach executiu per The International School of Coaching, fou regidor de Parets del Vallès i alcalde d’aquest municipi 2011-18 Aconseguí el primer vuitmil el 1998 Cho Oyu, 8201 m Seguiren el Shisha Pangma 8008 m, com l’anterior, sense oxigen, el 1999, i una primera ascensió a l’Everest per la cara nord en solitari el 2001 El 2003 repetí l’ascensió per la cara sud, notable per les dificultats de la ruta, per les…

Es dissolgué pràcticament l’endemà mateix de les eleccions legislatives de 1986, després de no aconseguir-hi cap escó i que Convergència i Unió CiU que n’era el referent catalài principal promotor es desentengués de la seva situació L’“operació reformista” també coneguda com “operació Roca” s’inicià pocs mesos després de la victòria socialista de 1982A Catalunya es presentà com un reforç de la presència catalana a Espanya i en la resta de l’Estat aparegué com una proposta del reformisme centrista, diferenciada tant del projecte socialista com d’Alianza Popular l’eslògan electoral…

També és coneguda com Comunió Carlo-Octavista Tenia l’origen en el Núcleo de la Lealtad dels anys trenta, que postulà la candidatura de Carles VIII davant l’extinció de la línia successòria directa Trobà el suport del franquisme, interessat a potenciar alternatives tant a Joan com a Xavier, i el 1944 Carles VIII fou portat d’Itàlia a Barcelona, per revifar l’“Octavisme” Tot i així, el moviment no aconseguí ésser majoritari entre el carlisme i portà una vida precària fins a la mort de l’arxiduc el 1953 A Catalunya els octavistes foren, en bona part, els carlins més proclius al règim i que…

Els orígens La seva denominació genèrica procedeix dels seguidors de Don Carles M Isidre, tot i que al llarg de dos segles els seus partidaris han adoptat denominacions diverses Comunió, Partit, si bé aquesta qüestió ha estat irrellevant tant per a la direcció del moviment com per a les seves bases Els seus orígens entronquen amb l’existència d’un moviment popular i antioligàrquic, vertebrat pel manteniment d’un sentiment comunitari foral o regional, que tingué una àmplia vigència en elsestats de la monarquia plural d’Espanya dels segles XVI i XVII, com una herència de les anteriors realitats…