Resultats de la cerca

Ha estat coneguda també per Federació Socialista Catalana i per Federació Catalana del PSOE A l’agost de 1888, després de 10 anys de clarificació ideològica i organitzativa entre les incipients forces socialistes madrilenyes i catalanes, el PSOE fou creat a Barcelona, que ja des del principi decidí tenir la direcció a Madrid, a l’inrevés de la llavors també nounada UGT, amb direcció a Barcelona fins el 1899 Inicialment les dues terceres parts de l’afiliació del partit 14 de les 21 seccions eren catalanes En la darrera dècada del segle, el socialisme reculà a Barcelona i tenia només una desena…

Joan Roma Cunill n’és el primer secretari Està especialment implantada a Barcelona i Lleida i algunes de les seves agrupacions es presenten en coalició amb el Partit dels Socialistes de Catalunya , a través del partit Progrés Municipal

Agrupacions esportives de les escoles maristes que, a banda de participar en categories escolars, competeixen a nivell federat en diverses disciplines En són exemple el club de bàsquet dels maristes de Badalona o el club de tennis de taula dels maristes de Girona

Soci de les agrupacions de pescadors de Manresa, Vic i Balsareny, guanyà dos Campionats de Catalunya de salmònids durant la dècada de 1970 Fou el primer president de l’Agrupació Joanenca de Pesca, i formà part de la comissió de medi ambient de la federació catalana Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993

Segons un dels promotors José Gil Moreno de la Mora, de Vimbodí, el partit presentà els estatuts de legalització al març d’aquell any i pretenia lluitar contra l’oposició de l’Administració a l’existència d’agrupacions polítiques rurals El Ministeri de la Governació li denegà l’autorització i acudí al Tribunal Suprem Registrat definitivament 7/VI/ 1979, els seus objectius eren “mejorar la calidad de vida del medio rural” Promotors J Gil Moreno de la Mora, Antonio del Águila, Fernando Pastor, Faustino Rodríguez, M del Carmen Caracuel, Alfonso Pons, Rafael Montes i Gonzalo Antonio…

Començà com a anotador del collegi d’àrbitres de la federació catalana 1942 i passà sis anys a les competicions d’Educación y Descanso, on arbitrà fins el 1959 Posteriorment fou delegat del CB Aismalíbar 1959-65, collaborà amb el CD Hispano Francès i fou vocal de la federació catalana També fou nomenat secretari d’esports de la delegació provincial de l’Institut Social del Temps Lliure del Ministeri de Treball 1975 i directiu de la posterior Associació Cultural i Esportiva d’Empreses i Agrupacions El 1991 rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya i el 2006 fou nomenat…

Fou constituïda el 1944 per associacions, clubs, agrupacions esportives, esportistes i oficials de proves i té un antecedent en el Reial Moto Club de Catalunya, fundat el 1916, que el 1923 impulsà, juntament amb el Moto Club de España, la creació de la Federació Motociclista Espanyola Presidents de la Federació Catalana de Motociclisme La seva tasca comprèn la promoció, gestió i coordinació del motociclisme esportiu, incloent-hi l’organització i regulació de les competicions, el registre dels pilots participants, la catalogació dels circuits i equipaments i la normativa de cada…

Fundat el 1922, la seva primera denominació fou FC Catalunya, club que nasqué de la fusió de les agrupacions juvenils Unió Esportiva i Català Els anys trenta adoptà el nom de Catalunya Nova i participà en el Campionat de Catalunya de segona categoria Passada la Guerra Civil se li imposà el nom de CD Nacional i el 1942 prengué el nom actual Des de llavors ha jugat a segona i primera territorial La temporada 2009-10 es proclamà campió de grup de primera i ascendí per primera vegada a preferent territorial Segon club de futbol en importància a la ciutat de Reus, disposa de secció d’…

Fundada el 1994 i coneguda per les sigles UCEC, té com a objectiu vetllar pel bon funcionament dels consells esportius, promoure l’esport i les activitats recreatives principalment en edat escolar, collaborar amb organismes públics i privats per a la pràctica esportiva com a mitjà de desenvolupament associatiu, cultural i educatiu, i gestionar equipaments esportius per potenciar la pràctica esportiva S’estructura en quatre agrupacions territorials que engloben els quaranta-cinc consells esportius de Catalunya quinze a Barcelona, dotze a Lleida, deu a Tarragona i vuit a Girona…

És especialment implantada a Tarragona, on ha comptat amb l’adhesió de la Unió Independents-Conca de Barberà , la Unió per la Terra Alta i el Partit Independent Terres de l’Ebre que posteriorment se’n desvinculà Compta també amb presència a la resta de Catalunya, si bé aquesta és menor Els dirigents són Josep Pijoan coordinador general, Benet Oliva secretari i Ferran Castellví tresorer En les eleccions municipals de1999 presentà 94 candidatures a Tarragona 14331 vots, 4,7% 128 regidors, 19 a Barcelona 5295 vots, 0,2% 30 regidors, 8 a Lleida 1044 vots, 0,5% 14 regidors i 5 a Girona 1967 vots,…