Resultats de la cerca

Entrà a Televisió Espanyola l’any 1984 i dirigí els programes 2030 A Punt , Més que un club i ZigaZaga , entre d’altres És conegut especialment per la seva tasca com a comentarista de basquetbol en català a La 2 i al Canal Teledeporte Impulsà l’edició espanyola de la Revista Oficial NBA Des del 2007 també collabora com a articulista de basquetbol a Mundo Deportivo És autor de Cien años azulgrana Entrevistas a la sombra del Camp Nou 1998 i Vosotros sois tontos o qué os pasa 2011

Fou un dels introductors de l’esport i l’higienisme a Catalunya Participà, juntament amb Narcís Masferrer, en la fundació de l’Associació Gimnàstica Catalana 1897 i la refundació de la Federació Gimnàstica Espanyola 1898 a Barcelona Prengué part en el Congrés Internacional d’Educació Física celebrat a París el 1900 en representació de la FGE i la revista Los Deportes , de la qual fou redactor

Començà la seva trajectòria professional a Ràdio Joventut Treballà a Televisió Espanyola a Catalunya durant trenta-dos anys, i s’especialitzà en futbol Feu el seguiment de dos Jocs Olímpics, cinc Copes del Món i quatre Eurocopes de futbol Ha intervingut en programes televisius com Atac i Gol , Gol Nord , Fantàstic , El Rondo i Efectivament També ha collaborat amb RAC1 i els diaris ABC , Sport i Gol , entre altres mitjans

Començà en mitjans locals i en premsa escrita com Solidaridad Nacional i El Correo Catalán Posteriorment treballà a la redacció de Mundo Deportivo 1981-96, on arribà a ser redactor en cap de la secció de futbol A partir del 1996 exercí de sotsdirector del diari As i de responsable de la delegació a Catalunya, fins el 2010, fent cròniques del Real Madrid i de l’Espanyol El 2011 passà al diari Marca En ràdio fou comentarista a Onda Cero 1991-93 i a Cadena SER, en els programes El Larguero i Carrusel Deportivo , respectivament El 2010 passà a la cadena COPE, per formar part del programa Tiempo…

Exercí de redactor en el diari El Diluvio de Barcelona 1904 i en Mundo Deportivo 1927 Fou un dels autors del Llibre d’or del futbol català 1928, en què es recollien vivències i polèmiques del futbol professional català i balear des del seu inici fins a la dècada de 1920

S’inicià com a collaborador a la revista Stadium 1915-17 Exercí de president del consell d’administració i de director gerent del diari Mundo Deportivo , heretat del seu pare el 1921 Restà vinculat a aquest diari fins el 1936 i novament després de la Guerra Civil com a redactor en cap 1939-67, sotsdirector 1960-67 i director 1967-76 Rebé la medalla del mèrit del treball 1974 i el premi Forjador de la Jean Bouin, a títol pòstum 1985 El 1979 s’instaurà el Trofeu Ricard Grau Escoda de ciclisme

Començà a treballar a Mundo Deportivo l’any 1940, arribà a ser-ne el secretari general i es jubilà el 1991 essent director de relacions exteriors i organitzacions esportives Al mateix temps, fundà la Guía Aeromarítima d’Espanya 1950, fou editor de la revista Club , redactor de motor del diari Tele/express 1962-73 i director de la revista Pito Organitzà més de 1000 esdeveniments esportius Dirigí la Jean Bouin entre el 1943 i el 1998, i aconseguí que la cursa assolís prestigi internacional Fou membre de l’organització de la Volta Ciclista a Catalunya, de la Challenge Drink precursora de la…

Primer gerent i propietari de Mundo Deportivo , una de les primeres publicacions esportives de Catalunya, nascuda el 1906, fundada per ell mateix i per Narcís Masferrer, amb el qual s’alternà en la direcció Fou director d’aquesta publicació en els períodes 1913-14 i 1919-21 El succeí en aquest càrrec el seu fill Ricard l’any 1922

Conegut com Juanjo González El 1975 fundà, juntament amb José María García i Josep Maria Casanovas, la revista futbolística Don Balón , i el 1979, el diari Sport Treballà també a Televisió Espanyola, on fou responsable de l’àrea d’esports durant els anys setanta i vuitanta Juntament amb Eduard Gonzalo ha publicat Ser del Barça es 2012

Fou el pioner de la columbofília a Catalunya i a Espanya El 1872 feu la primera importació de vint-i-quatre parelles de coloms missatgers de Bèlgica, i installà el primer colomar a Barcelona, a la plaça del Duc de Medinaceli El 1865 fundà l’Agència Fabra, associada a l’Agència Havas de París, que des del 1867 operà a tot Espanya i Portugal com a central de corresponsals i en la qual s’utilitzaven coloms missatgers per a enviar telegrames i correspondències A més, la seva agència publicà alguns articles relacionats amb el món de la columbofília, com Via Alada 1873