Resultats de la cerca

Ordenat sacerdot el 1830, fou membre de la congregació dels lazaristes i professor de teologia al seminari de Carcassona i a Càors 1833 i de Sagrada Escriptura a Amiens Se secularitzà per motius de salut i visqué al seu país Amb pocs referents més que Francesc Vicent Garcia , de qui era un gran admirador, fou escriptor d’una gran dignitat literària i d’un notable alè èpic Publicà unes Cobles en llaor dels benaventurats Abdon i Sennén Perpinyà, 1859 i, pòstumament, el 1882, Josep Bonafont li edità Les bruixes de Carençà , recull de llegendes fantàstiques sobre el massís del Puigmal,  …

A setze anys ja pertanyia a l’equip del Montpeller Fou el principal collaborador de Baldiri Aleu en la introducció del rugbi a Catalunya Participà en la fundació de la Unió Esportiva Santboiana, equip del qual fou jugador i capità Membre de la resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial, fou deportat pels nazis al camp de Buchenwald Fou nomenat president d’honor de la Unió Esportiva Santboiana

Jugà en diversos equips francesos abans d’arribar a l’Atlético de Madrid 1948-51, amb el qual guanyà dues Lligues 1950, 1951 i fou el porter menys golejat la primera temporada Posteriorment fitxà pel RCD Espanyol, on jugà quatre temporades 1952-56 i fou de nou el porter menys golejat de la Lliga en la de 1955-56 Una lesió de clavícula precipità la seva retirada momentània i retornà amb una darrera temporada a l’Olympique de Marsella 1958 Jugà un total de 152 partits a la Lliga espanyola Posteriorment desenvolupà una extensa carrera com a tècnic, havent dirigit, entre d’altres, el RCD Espanyol…

Ordenat sacerdot el 1956, exercí de professor al petit seminari i fou rector de quatre parròquies del Riberal rossellonès Baó, Vilanova, Cornellà i Pesillà, on acabà el ministeri Es donà a conèixer amb una petita guia històrica sobre Cotlliure el 1953, i esdevingué conservador delegat a les Antiguitats i Objectes d’Art dels Pirineus Orientals Mantenidor dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or i del Felibritge, fou membre fundador del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans  GREC i de l’ Institut Rossellonès d’Estudis Catalans  IREC Animador del butlletí Société agricole, scientifique et littéraire…

Vida i obra Fill d’un pastor, fou clergue i feu cura d’ànimes a Arles de Tec i, entre altres poblacions, a Illa de Tet Utilitzà el pseudònim de Lo Pastorellet de la Vall d’Arles i contribuí a l’ús literari de la llengua catalana al Rosselló participant en les festes literàries de Banyuls de la Marenda, publicant l’obra d’ Antoni ↑ Jofre , recollint a Garbera catalana 1884 la d’ell mateix i altres poetes rossellonesos i difonent en revistes “La Veu del Canigó”, “La Revue Catalane”, “Le Roussillon” les pròpies composicions historicopatriòtiques i líriques, que partien…

Fou professor al seminari de Prada i capellà de Prats de Molló És autor dels reculls Coses de casa 1919 i La vall de Prats 1925, alguns poemes dels quals foren inclosos a les antologies Fabulistes rossellonesos 1973 i Poesia rossellonesa del segle XX 1976 de Pere Verdaguer La seva poesia entronca amb la tradició d’una poesia religiosa de to lenitiu i alterna himnes, descripcions i faules Entre la sèrie d’estudis d’erudició històrica que escriví destaquen Aperçu sur l’abbaye d’Arles-sur-Tech 1912, Notice historique sur Saint-Feliu-d’Avall 1917 i Notes de géographie historique sur…

Sacerdot, fou professor de català a Perpinyà i rector d’Arles del Tec Participà en la confecció d’un catecisme en català per a la diòcesi de Perpinyà i el 1906 assistí com a representant del Rosselló al Congrés de la Llengua Catalana celebrat a Barcelona, on residí durant quinze anys després de jubilar-se 1908 Des del 1895 collaborà a “La Croix des Pyrénées Orientales” amb els pseudònims Hotentic i Mir i Nontoquis Amb el darrer signà una secció en català titulada “Una llesca de pa de casa”, en la qual aparegueren els primers Contes vallespirencs Aquestes narracions, de caràcter…

Vida i obra Entrà com a novici als benedictins d’Arles i durant la revolució del 1789 es refugià a Madrid, on estudià castellà De retorn al Rosselló, abraçà la carrera docent fou superior del collegi de Perpinyà i professor d’humanitats i de retòrica Publicà Leçons de langue espagnole i feu una nova edició de la Grammaire espagnole-française de Chantreau Dedicat activament a l’estudi de l’arqueologia i la història rosselloneses, del 1832 al 1838 escriví per a “Le Publicateur” nombrosos articles d’aquests temes El 1842 publicà un Catalogue biographique des évêques d’Elne que…