Resultats de la cerca

Membre de l’Escola de Lluita Olímpica Hayastan de Barcelona, es proclamà en dues ocasions campió de Catalunya de lluita grecoromana 2009, 2010 També aconseguí la tercera posició en el Cam-pionat de Catalunya de lluita lliure olímpica 2009

Establert a Catalunya, es proclamà campió de Catalunya de lluita lliure olímpica en la categoria de 90 kg en tres ocasions 2008, 2009, 2010 També obtingué el títol de campió de Catalunya de lluita grecoromana 2010 Fou subcampió de Catalunya de lluita lliure olímpica en la categoria de 120 kg 2011 Guanyà la medalla d’or en el XVII Torneig Internacional Antonio Asensio de lluita lliure olímpica

Estudià dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià, i es doctorà a Madrid, on fou collaborador d’ Eugeni d'Ors El 1960 emigrà als Estats Units i fou professor de literatura espanyola a la Colgate University 1960-63 i a la Syracuse University 1963-95, fins que es jubilà Dirigí el Centre d’Estudis Hispànics i estigué vinculat a la North American Catalan Society Com a poeta, formà part del grup de la generació anomenada “dels cinquanta”, que incloïa també José Agustín Goytisolo , Carles Barral i Jaime Gil de Biedma , entre d’altres Publicà els reculls de poemes  Desde esta orilla 1952…

Afincada a Catalunya des del 2006, és membre del Club d’Escacs Barberà El mateix any obtingué la norma de Mestra Internacional i es proclamà campiona de Catalunya Anteriorment, assolí diversos títols mundials i europeus en categories inferiors Com a sènior, entre altres tornejos internacionals, guanyà el Torneig Internacional Femení de Benidorm 2011 Fou una de les fundadores de l’associació solidària escaquista Chess-a Peace Ambassador , de la qual també fou la presidenta

Pivot campió de l’NBA, el 1986 fitxà pel Joventut de Badalona procedent del Rimini Bàsket italià Jugà amb la Penya fins el 1990, amb la qual disputà 153 partits de Lliga ACB Obtingué els títols de la Copa Príncep d’Astúries 1987, 1989 i de la Copa Korac 1990

Pivot amb experiència en la Lliga ABA, arribà al CE Manresa el 1973 Jugà en l’equip del Bages quatre temporades, i arribà a disputar 103 partits i a anotar una mitjana de 26,5 punts Els 53 punts que anotà en un partit constituí el rècord de l’equip manresà en la màxima categoria del bàsquet estatal Posteriorment jugà al Joventut de Badalona en dues etapes 1977-78, 1979-80 i al CB Mollet 1978-79 Ja retirat, collaborà amb l’equip tècnic del FC Barcelona dirigit per Antoni Serra, que havia estat el seu entrenador a Manresa

Migcampista format al planter del FC Barcelona, jugà al filial 1988-93 i fou cedit al Rayo Vallecano, amb el qual debutà a primera divisió, i al Palamós Després fitxà pel Cadis i el Granada i la temporada 1999-2000 s’incorporà al Club Gimnàstic de Tarragona, i acabà al Cornellà l’any 2001 Retornà al Barça per entrenar els equips inferiors, fou entrenador del Dinamo Tbilisi de Geòrgia 2011-12 i del Centre d'Esports Sabadell novembre del 2014-febrer del 2015

Formà part del Club Natació Barcelona i fou campió d’Espanya júnior 1961 En categoria absoluta, es proclamà campió 1962 i subcampió 1963, 1966 estatal i assolí tres títols catalans 1960, 1961, 1962 i tres subcampionats 1963, 1964, 1966 Professionalment dedicat a l’àmbit de l’economia, es graduà 1961 en MBA a la Universitat de Geòrgia Fou professor a ESADE a Barcelona Creà l’anomenat mètode Parés per al desglossament de la rendibilitat financera És autor de diversos articles

Fou fundat l’any 1994 com a secció d’escacs dels Lluïsos d’Horta Un dels seus impulsors fou Pep Melendres Barcelona, 1948 – 19 de juny de 2023, que presidí l’entitat fins a la seva mort Ha tingut diferents seus, però el 2011 s’installà al Casal d’Entitats del Mas Guinardó Des de la seva fundació organitza anualment el Torneig Escolar per equips i un torneig de simultànies durant la festa major d’Horta El 2004 organitzà el Campionat de Catalunya femení a la Pobla de Lillet i, el 2005, les primeres Jornades Dona i Escacs als locals del Consell Català de l’Esport Inicià una collaboració amb l’…

que té l’objectiu primordial d’aturar en el menor temps possible un agressor armat El nom respon a l’acrònim rus Samooborona Bez Orúzhia ‘defensa pròpia sense arma’ i l’origen es remunta al 1918, quan Lenin encarregà desenvolupar a un grup d’experts un efectiu sistema de combat per a l’Exèrcit Roig El sambo integra la lluita lliure i el judo amb diferents estils de lluita tradicionals de diverses exrepúbliques soviètiques, com el koch armeni, el chidaoba georgià, el trînt moldau, el kurash uzbek i el khapsagay mongol El 1938 fou reconegut oficialment com a estil nacional de lluita pel Comitè…