Resultats de la cerca

Desenvolupà tota la seva trajectòria al Club Tennis Barcino Fou campiona d’Espanya individual 1966, de dobles 1965, 1967 i per equips 1967 Els anys 1971, 1972 i 1973 formà part de l’equip del Barcino que guanyà la Lliga estatal L’any 1966 participà en el Campionat d’Europa

Vida i obra Bibliografia Ferrando Francés, A 1979-1982 Vegeu bibliografia

Fou subcampiona d’Espanya de dobles mixtos 1959, subcampiona d’Espanya de dobles, dobles mixtos i per equips 1960 i campiona de Catalunya de dobles, fent parella amb Montserrat Guiamet 1961 El mateix any fou subcampiona per equips a les files del Putxet

Jugadora del Club Tennis Barcino, guanyà en diverses ocasions el Campionat d’Espanya cadet i júnior Fou campiona de Catalunya de dobles, juntament amb B Pellón 1978, i fou campiona de Catalunya individual i subcampiona d’Espanya de dobles, amb Mateo 1979 Amb el Barcino aconseguí el campionat d’Espanya de clubs en diverses ocasions

Durant la dècada de 1920 guanyà diversos torneigs socials i es proclamà en tres ocasions campiona de Catalunya individual 1925, 1926, 1927 i en una de dobles 1929, amb A Fonrodona Fou subcampiona d’Espanya de dobles mixtos 1929 amb A Boter, i disputà el Campionat del Món en pista coberta de Barcelona 1923

Juntament amb la seva parella de ball Xavier Mora fou campiona d’Espanya sènior en modalitat estàndard 1997, 1999

A Vilaniu està dibuixada —amb intenció realista, però amb plantejaments idealistes— com una dona insatisfeta, víctima de la hipocresia burgesa, en la línia d’Ana Ozores, la Regenta, i, menys, d’Anna Karènina o Madame Bovary La seva figura externa, caracteritzada per una proporcionada plenitud i una dolça majestat, vehicula la força serena del seu caràcter, només afeblit per la manca de salut i per la tristesa en què la immergeixen les habituals partences del marit a causa de l’activitat política Filla del ric general retirat Fruitós Poudor, pertany a la classe social de més prestigi i…

De mare empordanesa, residí des de la infantesa a Girona i Barcelona i incorporà la llengua catalana en la seva activitat literària, sota la in-fluència de Víctor Balaguer Fou en llengua castellana, però, el seu primer poema publicat, a Girona, l’oriental Pembé-Haré 1856, en tres cants polimètrics, i el 1860 publicà en un full solt una Oda a S M la Reina Doña Isabel II , en la seva visita a Barcelona Dos poemes catalans seus, un sonet Als estels i una evocació de Jaume I, foren inclosos a Los trobadors nous 1858, i a Los trobadors moderns 1859 el poema A Catalunya , en què…

Vida i obra De molt petita entrà a la cort de Maria de Castella, muller del rei Alfons IV el Magnànim , de la qual era cosina segona El 1445 professà en l’orde de Santa Clara, i el 1463 fou elegida abadessa del convent de la Trinitat de València, càrrec que exercí fins el 1490, any de la seva mort víctima d’una epidèmia Ja en la seva època, posseïa fama de dona culta i gaudí d’un cert prestigi entre els escriptors valencians coetanis, de manera que en El Passí en cobles València, 1493 l’elogien Bernat Fenollar i Pere Martines, i Miquel Peres li dedicà la seva traducció de la Imitació de…

S’inicià al Club Esportiu de Molins de Rei Jugava de lateral esquerra, i durant la dècada de 1980 fou una de les jugadores més importants del València, equip amb el qual guanyà una Copa de la Reina i una Supercopa Posteriorment jugà al Castelldefels i acabà la seva trajectòria al CE Molins el 2006, equip que començà a entrenar a partir del 2010 Jugà nou partits oficials amb la selecció espanyola