Resultats de la cerca

Fill de qui fou jugador i entrenador del Barça, Josep Gonzalvo, es formà a les categories inferiors del FC Barcelona i jugà amb diversos equips, com el Sant Andreu Com a entrenador té una llarga trajectòria Sant Andreu, Figueres, Gramenet, Lleida, Mollerussa, Llevant, Terrassa, Gimnàstic de Tarragona, Castelló i Cadis, entre d’altres Posteriorment, s’ha dedicat a la tasca d’analista esportiu i comentarista a Televisió de Catalunya

Treballà en el diari Avui , El Noticiero Universal i El País , especialment com a analista de basquetbol Des del 1983 segueix la selecció espanyola de bàsquet Ha estat enviat especial en quatre Campionats d’Europa França 1999, Sèrbia 2005, Espanya 2007 i Polònia 2009 en quatre Mundials Grècia 1998, Estats Units 2002, Japó 2006 i Turquia 2010 i en quatre Jocs Olímpics Barcelona 1992, Sydney 2000, Atenes 2004 i Pequín 2008

Debutà la temporada 1971-72 i arbitrà a primera divisió entre les temporades 1987-90 Fou jutge de línia internacional i xiulà partits de seleccions nacionals, de la Copa d’Europa, Recopa i UEFA Aparegué a TV3 com a analista arbitral i participà en diferents programes esportius Arbitrà el seu últim partit en la Copa d’Espanya de futbol en pista coberta 2008 Collaborà amb la Federació Catalana d’Àrbitres i ocupà el càrrec de defensor del club de la Federació Catalana de Futbol També fou agent de la FIFA És autor del llibre L’àrbitre o "el pito del sereno"

Jugà a l’equip de l’INEFC de Lleida 1985-2005, del qual fou capità, i aconseguí tres vegades el Campionat de Catalunya Jugà amb la selecció catalana 1989-99, amb la qual guanyà quatre Campionats d’Espanya Jugà amb la selecció espanyola Com a entrenador dirigí l’equip femení de l’INEFC de Lleida 1990-95, les seleccions catalana i espanyola juvenils 1994-95, la selecció catalana absoluta 1995-96, l’equip masculí de l’INEFC Lleida i l’equip Catalunya Almogàvers 2009-10 a la lliga Superibèrica Com a seleccionador català fou campió d’Espanya territorial 1996 Fou responsable de la International…

Analista clínic i doctor en farmàcia Fundador de la revista de Tortosa Gèminis , juntament amb Jesús Massip Publicà reculls de poesia L’ombra rogenca de la lloba 1982, premi Carles Riba, Long Play per a una ànima trista 1986, Llir entre cards 1988, La insostenible lleugeresa del vers 2002 i El Jardí de les delícies 2014 La seva poètica, irònica, palesa la influència dels clàssics Villon, A Marc, els clàssics llatins, Shakespeare, del qual traduí Tots els sonets 1993, premi Crítica Serra d’Or de traducció poètica 1994, etc  La raíz de la mandrágora 2005 és una edició bilingüe de…

Fou tirador del club Joventut Sants, el Club d’Esgrima Barcelona, el Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada, la Sala d’Armes Montjuïc i el Club Esportiu INEF Barcelona, en què destacà en totes les categories en la modalitat d’espasa Ha obtingut 25 medalles en Campionats d’Espanya, en què es proclamà campió d’Espanya júnior, dues vegades en categoria individual 1983, 1984 i dues per equips 1984, 1985 Ha estat campió de Catalunya absolut 1983, 1985, 1990, 1991 i júnior 1983, 1985 Internacional amb la selecció espanyola en trenta-tres ocasions, ha participat en un mundial absolut 1986,…

Vida i obra Orfe de pare, fou educat per un oncle, Josep de Moragas i de Tavern, i tingué una estreta relació amb el seu cosí Josep ↑ Yxart Estudià dret a Barcelona, on s’establí definitivament el 1873, com a oficial de secretaria de la Diputació Després, gairebé fins a la seva mort, fou procurador dels tribunals Els seus primers escrits foren en castellà novelles sentimentals i històriques, com El pintor Rubio redactada en 1866-67, inèdita i Don García de Alcaraz 1875, estructurades en lliuraments, i narracions de costums pròximes a un realisme encara elemental, com La venganza del gitano…