Resultats de la cerca

Començà a jugar al Patín Club Skating, marxà al Sant Boi i passà a l’equip reserva del RCD Espanyol 1950-53, període durant el qual disputà alguns partits amb el primer equip Jugà al CP Sant Sadurní 1953-56, el FC Barcelona 1956-59, amb el qual fou campió de Catalunya 1957 i d’Espanya 1958, l’SFERIC de Terrassa 1959-60, l’Arrahona de Sabadell 1960-62, el CP Vic 1962-63, el CP Calafell 1963-65, com a jugador entrenador, i el CH Mataró 1965-67, amb el qual guanyà una Copa d’Espanya 1967 Tornà al Calafell com a jugador entrenador 1967-68 i continuà amb la mateixa tasca…

Començà a jugar al club de Segur de Calafell A deu anys ingressà al Reial Club de Tennis Barcelona Fou finalista en el Campionat d’Europa júnior 1982 i a l’Orange Bowl 1983 El 1984 debutà com a professional i fou campió d’Espanya absolut El seu millor lloc en el rànquing mundial de l’ATP l’obtingué el 1988 173è Participà en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 El 1989 deixà de jugar com a professional, però continuà vinculat al tennis com a entrenador

Es formà al Club Patí Vilanova, amb el qual pujà a primera divisió i el 1964 guanyà el Campionat de Catalunya i la Copa del Generalísimo A continuació fou jugador entrenador del Club Patí Calafell 1965-67, època en la qual formà part de la selecció espanyola que guanyà el títol mundial 1966 El 1967 es retirà i entrenà el Club Patí Reus, filial del Reus Deportiu, i anys més tard dirigí el CP Vilanova Fundà, juntament amb el germà Fèlix Costa, l’Escolapis Vilanova 1965, posteriorment convertit en Club Esportiu Samà

Desenvolupà la major part de la seva carrera com a jugador al Club Patí Vilanova 1969-77 i es retirà al Club d’Esports Vendrell 1977-79 Com a entrenador, s’inicià el 1979 al Vendrell, club que dirigí dues temporades i aconseguí un ascens També dirigí el Club Natació Reus Ploms dues temporades, el Club Patí Calafell una temporada i el Club Esportiu Lleida Llista Blava, on estigué dues temporades i aconseguí un ascens Més tard, fou director esportiu del CE Vendrell durant cinc anys abans de passar a la federació espanyola, on ocupà el càrrec de president del Comitè Espanyol d’…

S’inicià al Club Natació Reus Ploms, jugà amb el Club Patí el Pla de Santa Maria i el Club Hoquei Vila-seca i el 2003 fitxà pel Futbol Club Barcelona Debutà amb el primer equip el 2006 i la temporada 2007-08 intervingué en alguns partits de l’OK Lliga i de la Lliga Europea que guanyà el Barça, i en acabar marxà al CP Tenerife A continuació jugà al Lleida Llista Blava 2009-10, al Club Patí Vilafranca 2010-12 i al Club Patí Calafell des del 2012-13 Fou campió d’Europa juvenil 2004 i júnior 2006 amb la selecció espanyola i guanyà el Mundial sub-20 2007

Davanter, jugà al CT Barcino 1970-72, el CE Arenys de Munt 1972-73 i el CE Noia 1973-74, abans de fitxar pel Reus Deportiu 1974-86, club en què es retirà Conquerí una Recopa d’Europa 1984, una Copa del Rei 1983 i una Supercopa d’Espanya 1984, i fou el màxim golejador de la Lliga en tres ocasions Disputà 38 partits amb la selecció espanyola i guanyà tres Campionats d’Europa 1979, 1981, 1983 Com a entrenador, dirigí diversos equips de base al Reus Deportiu, i els primers equips del Cambrils CH, el CH Vilaseca i el CP Calafell Ha estat regidor d’Esports de l’Ajuntament de Reus

Defensa, jugà al Club Esportiu Noia, equip amb què debutà a la màxima categoria a disset anys Amb el Noia, del qual durant molts anys fou capità, jugà fins el 2008 i guanyà dues Copes del Rei 1998, 2008, una Copa de la CERS 1998 i una Copa Federació 2001 També fou subcampió d’Europa júnior amb la selecció espanyola absoluta 1994 i guanyà la Copa Llatina amb la selecció sub-21 1995 i sub-23 1997 Fitxà pel Club Patí Monjos, de primera divisió, amb el qual aconseguí l’ascens a l’OK Lliga la temporada 2010-11 i es retirà La temporada 2011-12 debutà com a entrenador del Club Patí Calafell…

Començà al Collegi Sant Josep de Sant Sadurní d’Anoia i a divuit anys fitxà pel Club Esportiu Noia, club on transcorregué la seva carrera esportiva, i amb el qual guanyà una Copa del Rei 2008, fins el 2014, que fitxà pel CE Vendrell La temporada 2018-19 passà a jugar al Breganze italià, amb el qual assolí la Copa d’Itàlia 2019 Posteriorment jugà al CP Calafell 2020-21 i la temporada 2021-22 retornà al Noia Fou internacional tant amb la selecció catalana com amb la selecció espanyola Amb Espanya guanyà un Campionat d’Europa júnior 2006 i una Copa Llatina sub-23 2008, i amb…

Es formà al Reus Deportiu i jugà amb el primer equip, sempre en la màxima categoria 1965-74 Guanyà sis Copes d’Europa 1967-72, vuit Lligues 1966-73, quatre Copes del Rei 1966, 1970, 1971, 1973 i la petita Copa del Món 1969 En la seva darrera temporada jugà també uns quants mesos cedit al Reus Patín i al Calafell Fou campió d’Europa júnior 1968 amb la selecció espanyola Es retirà a vint-i-cinc anys, després d’una greu lesió al genoll Com a entrenador, dirigí durant una temporada el primer equip del Reus Deportiu 1975-76 i posteriorment el Club Patí Cambrils, del qual fou un dels…

Afincat a Catalunya des de jove, fundà el Club Tamanaco de Tennis 1967 i el Club de Tennis Segur 1971 Presidí els clubs durant més de vint-i-cinc anys Organitzà un interclubs al Baix Penedès i durant tres anys s’encarregà del Torneig Internacional de Tennis a Andorra Entre el 1973 i el 1977 organitzà els Opens absoluts femení i masculí El 1975 creà l’escola de tennis Baix Penedès, on es formaren tennistes com Jordi Bardou o Jordi Pons El 1982 organitzà per primera vegada el Campionat d’Espanya d’alevins Rebé la insígnia d’or i brillants de la Federació Catalana de Tennis 1995 i la medalla…