Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
audició
Música
Recital de versos o de cant realitzat en públic.
El terme també pot referir-se a un concert musical Bibliografia Complement bibliogràfic Martín i Rovira, Ezequiel Cicle de conferències musicals amb audició de piano , Institut de Cultura, Biblioteca Popular per la Dona, Barcelona 1912-1915 Riera i Pujal, Carles Sons en el temps , Fundació "La Caixa", Barcelona 1992 Vilar i Torrens, Josep Maria Recursos per aprendre a escoltar la música , Associació de Mestres Rosa Sensat, Barcelona 1994 Escalas i Llimona, Romà Galofré i Mora, Francesca Riera i Pujal, Carles Audició musical 1 forma i color a la música , Dinsic Publicacions,…
música de Santander
Música
Música desenvolupada a Santander (Cantàbria).
Al segle VIII el rei d’Astúries Alfons II hi fundà una abadia, on es conservaven les relíquies de dos màrtirs locals, sant Emeteri i sant Celedoni Alfons VIII li concedí el fur de repoblació el 1187 A partir del segle XII la ciutat experimentà un gran creixement i l’abadia esdevingué collegiata L’any 1754 es convertí en seu episcopal L’església de la collegiata, després catedral, fou erigida durant el segle XIV, destruïda per un incendi el 1941 i restaurada posteriorment Durant els segles XV i XVI la riquesa, es basà en el comerç tèxtil amb Flandes de la ciutat i a partir del XVIII, en el…
música de Reus
Música
Música desenvolupada a Reus (Baix Camp).
Les primeres notícies documentals de la seva existència són del segle XII, però no fou fins el 1712 que rebé el privilegi de ciutat per part de l’arxiduc Carles III d’Àustria El segle XVIII fou una època de prosperitat per a Reus, que es convertí en la segona ciutat de Catalunya gràcies a un gran desenvolupament comercial Són escasses les notícies de les activitats musicals a la vila durant els primers segles de la seva història, i totes estan relacionades amb les esglésies A més, se sap de la presència d’una capella de música a l’església prioral de Sant Pere, bastida al segle XVI damunt l’…
Club Natació Reus Ploms
© CLUB NATACIÓ REUS PLOMS
Esport general
Club poliesportiu de Reus.
Fundat el 1918 com Els Ploms, fou impulsat per un grup de nedadors que rebien classes del suís Charles Pistor a la platja de Salou El nom Ploms prové del fet que el mestre suís considerava que els nedadors s’enfonsaven a l’aigua com ploms Nil Alsina en fou el primer president i Antoni Gispert el primer a realitzar la travessia al port de Salou l’any 1921 Centrat en la natació, posteriorment creà altres seccions com la d’atletisme, basquetbol, billar, ciclisme, escacs, gimnàstica rítmica, patinatge artístic, hoquei sobre patins, salvament i socorrisme, tennis, tir al plat, triatló, voleibol o…
,
orfeó
Música
Denominació aplicada a algunes entitats corals en alguns països d’Europa i de l’Amèrica del Sud.
El terme referit a una entitat coral aparegué per primer cop el 1830 amb l’Orphéon de Paris, i es perpetuà en les entitats que seguiren el seu model La fórmula del liedertafel , però, fou anterior, ja que el de Berlín fou fundat el 1808 per Carl Friedrich Zelter 1758-1832 Foren els orfeons francesos els que definiren i imposaren el model de cant coral civil que s’estengué per Europa -a l’àrea germànica amb el männerchor , perquè el liedertafel practica el cant a cappella però en una formació de nombre reduït i té un caràcter més burgès que popular- El cant coral orfeònic d’arrel francesa és…
esquí alpí
AF CEC / Perdigó
Esquí
Modalitat d’esquí que consisteix a lliscar per pendents nevats sobre dos esquís als quals se subjecten les botes mitjançant les fixacions.
En competició es disputen proves de descens, consistents a baixar a gran velocitat per un recorregut de forts pendents, desnivells i revolts d’eslàlom, quan diverses portes assenyalen el recorregut que l’esquiador ha de fer en ziga-zaga en el menor temps possible eslàlom gegant, quan el recorregut és més llarg i les portes més distants, i supergegant, que combina les característiques del descens i de l’eslàlom Altres especialitats de l’esquí alpí són l’esquí de velocitat i l’esquí extrem, en el qual l’esquiador supera pendents superiors als 45 graus d’inclinació per zones sense senyalitzar…