Resultats de la cerca

Treballà en setmanaris esportius humorístics sorgits durant la dècada de 1920 Fou redactor de Xut , però el 1924 l’abandonà per desavinences amb la direcció Fou un dels fundadors d’ Orsai 1924, La Barrila Deportiva 1924 i el Sidral Esportiu 1925 Firmà amb pseudònims com Quicoff Plongeon i Claudi Pitoff

Nasqué a redós de la parròquia dels Dolors del barri de Sants, pels volts del 1935 Des del 1939 participà en les competicions de les Joventuts d’Acció Catòlica Espanyola, on assoliren més d’un campionat de Lliga i també la Copa JACE L’any 1946 s’inscrigué en les competicions de la federació catalana i la primera temporada disputà la final de la Copa Hernán de la seva categoria La temporada 1956-57 disputà una fase d’ascens a la primera divisió catalana A l’inici dels seixanta el primer equip abandonà la competició federada una temporada L’aparició del minibàsquet fou clau en la seva…

El 1941 es proclamà campió d’Espanya en la prova de descens Destacat membre de la Federació Catalana d’Esquí, el 1948 fou elegit president de la federació espanyola, càrrec que abandona el 1960 quan passà al Comitè Olímpic Espanyol El 1983 rebé la medalla d’or del Centre Excursionista de Catalunya

D’origen francès, vestí la samarreta del Picadero des del 1965 fins ben entrada la dècada dels setanta, quan abandonà l’equip i marxà al Bombers de Barcelona Amb el primer d’aquests equips fou campió de les dues primeres edicions de la Lliga espanyola 1965, 1966 i de dues Copes del Rei 1963, 1965

Guanyà la Copa del Rei Alfons xiii d’aquesta modalitat hípica 1982 S’adjudicà la primera edició de la Copa d’Or celebrada a Sotogrande 1971 Abandonà l’alta competició i treballà com a coordinador de l’escola de polo del Santa Maria Polo Club Exercí com a àrbitre oficial en diverses competicions internacionals

Conegut amb el sobrenom de Virolles Es proclamà campió d’Espanya professional en la categoria de pes lleuger en derrotar Martí III per punts 1946 També fou campió de Catalunya en la mateixa categoria en vèncer el púgil Micó per punts 1944 Fou deixeble del preparador Àngel Artero El 1950 abandonà la seva carrera esportiva

Començà treballant de mecànic de bicicletes mentre competia com a ciclista amateur També regentà la botiga de bicicletes Cicles Espinal L’any 1935 fou un dels fundadors de l’Esport Ciclista Manresà i el primer president de l’entitat El 1943 es retirà com a corredor i el 1951 abandonà la presidència del club

Vestí la samarreta de l’Hispano Francès fins el 1987, any que abandonà l’equip i fitxà pel Bombers de Barcelona Amb aquest equip competí a la divisió d’honor al final dels anys vuitanta i el principi de la dècada de 1990, al costat de jugadors com Rafa Pascual, Cosme Prenafeta i Javier Bosma

S’inicià en la dècada de 1920 i es proclamà campió estatal del pes ploma a Barcelona 1923 en derrotar el púgil Ramon Miró Perdé el títol l’any següent a Madrid davant Antonio Ruiz i, el 1925, abandonà els rings, després de perdre un combat als punts contra Josep Gironès corresponent al Campionat de Catalunya

Abandonà la competició de boxa per exercir com a àrbitre Presidí el Club Firpo, i entre el 1932 i el 1936 fou el màxim dirigent de la Federació Espanyola Després de la guerra fou substituït per Enric Fernández Repeto i retornà a la Federació Catalana de Boxa, que presidí 1956-57 alhora que ocupà una vocalia de la Federació Espanyola