Resultats de la cerca
Es mostren 287 resultats
Alessandro Poglietti
Música
Compositor i organista austríac d’origen italià.
Es formà musicalment a Roma o a Bolonya El 1661 fou nomenat organista de cort i de cambra a la capella de l’emperador Leopold I, a Viena Gaudí d’un gran prestigi com a professor de clavicèmbal, orgue i composició i destacà principalment com a compositor de música de tecla Després de JJ Froberger, i juntament amb JK Kerll, representa un dels nexes d’unió més importants entre G Frescobaldi i els compositors del Barroc tardà És autor de nombroses peces de caràcter programàtic, entre les quals destaca Rossignolo 1677, per a clavicèmbal Els seus dotze ricercari pertanyen estilísticament a les…
Jean-Marie Leclair
Música
Violinista i compositor francès.
El 1732 fou contractat com a director de l’Acadèmia de Música de Besançon Posteriorment retornà a Lió, on dirigí l’Acadèmia de Belles Arts, tot desenvolupant una intensa tasca com a professor de violí Gaudí d’una gran reputació com a virtuós d’aquest instrument, cosa que li valgué les més altes distincions de les autoritats civils de Lió El 1739 publicà el seu Premier livre de sonates , dedicat a Camille Perrichon, comandant de Lluís XIV La seva escriptura musical mostra clarament els trets característics d’un instrumentista virtuós Les seves sonates palesen la influència de Jean-Marie…
Johann Valentin Rathgeber
Música
Compositor alemany.
Rebé la primera formació musical del seu pare El 1701 estudiava a la Universitat de Würzburg i el 1704 era organista en aquesta mateixa ciutat El 1711 fou ordenat de sacerdot i ocupà el càrrec de mestre de cor a Banz, que exercí la resta de la seva vida Gaudí d’una notable reputació com a compositor de música sacra Escriví misses, salms, ofertoris, himnes i antífones, per a diversos conjunts de veus i instruments La seva obra Ohrenvergnügendes und Gemüthergötzendes Tafel-Confect 'Cançons plaents i alegres', 1733-46, en diversos volums, consisteix en una collecció de cançons populars que ell…
Juan de Sessé y Balaguer
Música
Organista i compositor aragonès.
Fou mestre de capella de Sant Felip Neri de Madrid El 1769 entrà de vicemestre a la capella reial, ocupant la vacant de José de Nebra, i hi romangué fins al seu traspàs A diferència d’altres músics de la capella, estigué casat, primer amb Magdalena Beltrán, de la qual tingué dos fills, i en segones núpcies amb María Antonia de Llana Entre les seves obres destaquen Seis fugas para órgano y clavicordio 1773, Versos de órgano sobre el cántico "Magnificat" 1773, Doce minuetos para clavicordio 1774 i una Colección de piezas de música para clavicordio, forte-piano y órgano 1790 Home culte i…
Matthias Georg Monn
Música
Compositor i organista austríac.
Probablement cantà al cor del monestir de Klosterneuburg entre el 1731 i el 1732, i fou organista de l’església de Sant Carles a Viena Tot i que mai no gaudí d’un gran reconeixement en l’àmbit europeu, la seva reputació local fou especialment notable, ja que la seva música s’interpretava assíduament a la cort imperial de Josep II i als monestirs d’Àustria i Eslovàquia Juntament amb el també compositor GCh Wagenseil, obtingué al seu país una considerable rellevància musical, com la que posseïa Johann Stamitz a Mannheim Monn compongué, el 1740, la primera simfonia coneguda en quatre moviments…
Erroll Louis Garner
Música
Pianista nord-americà.
Després de treballar a l’àrea de Pittsburgh, el 1944 començà a tocar a Nova York Actuà en trio amb Slam Stewart i Tiny Grimes Poc després constituí el seu propi trio tocant amb un baix i un bateria, format que mantingué al llarg de la seva carrera, exceptuant les seves actuacions individuals Els anys cinquanta i seixanta gaudí de gran popularitat, i es mantingué actiu fins al principi del 1975 Virtuós totalment autodidacte i que no llegia música, posseïa un estil molt individual, apartat del corrent principal pianístic de jazz El seu tret més característic fou l’ús d’un acord per temps a la…
Esteve de Sort
Música
Compositor i organista català.
Fou canonge de la regla de sant Agustí L’any 1394 fou recomanat a Joan I d’Aragó pel seu ambaixador a Avinyó com a excellent ’sonador d’orguens', i el mateix any ingressà a la capella reial com a organista També hi desenvolupà funcions de xantre D’allí passà a la capella de Maria de Luna i a la del seu espòs, Martí I El seu nom desapareix dels llibres de comptes de la casa reial aragonesa el 1406, en què fou substituït per Anthoni Sanchez Fou l’autor d’un credo a tres veus que gaudí d’una gran divulgació Aquesta composició apareix a la Missa de Barcelona i a la de Tolosa És el primer autor…
Moura Lympany
Música
Pianista anglesa.
Inicià la seva carrera concertística a dotze anys El 1929 debutà a Harrogate amb la interpretació del Concert núm 1 de F Mendelssohn Fou alumna de la Royal Academy of Music de Londres Posteriorment amplià estudis a Viena amb Paul Weingarten També ho feu amb Mathilde Verne, Tobias Matthay i Edward Steuermann L’any 1948 inicià una important trajectòria als Estats Units, on gaudí d’un enorme prestigi També actuà amb gran èxit al Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, diversos països de l’Amèrica del Sud, l’Índia i el continent europeu Excellí especialment amb obres d’A Khačaturjan, S Rakhmaninov, J…
Trio de Barcelona
Música
Formació instrumental catalana.
Aquest trio de corda amb piano era constituït pel violinista Marià Perelló, el violoncellista Joaquim Pere Marès i el pianista Ricard Vives Fou el primer grup de cambra català de ressò internacional Fundat el 1911, debutà en públic el 1913 a Berlín amb el Trio en re , opus 70, de L van Beethoven, el Trio en sol m , opus 110, de R Schumann, i el Trio en fa m , opus 65, d’A Dvorák La interpretació gaudí de molt bona acollida, tant del públic com de la crítica, i aquest mateix programa fou presentat seguidament a Brusselles, París, Barcelona i Madrid A partir de llavors actuà sense interrupció…
Felice de Giardini
Música
Compositor i violinista italià.
Estudià cant, teoria musical, clavicèmbal i violí a Milà Vers el 1745 era segon violí a l’orquestra del Teatro di San Carlo de Nàpols El 1750 inicià la carrera com a concertista internacional que el portà a Londres, on el 1755 fou nomenat director de l’orquestra del King’s Theater i gaudí d’un gran prestigi El 1784 viatjà a Itàlia Quan tornà a Anglaterra 1790, les dificultats que trobà per a reintegrar-se professionalment el decidiren a provar sort a Rússia, primer a Sant Petersburg i després a Moscou Sembla que morí oblidat i en la més absoluta misèria Autor d’algunes òperes Rosmira , 1757…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina