Resultats de la cerca

Format al planter del FC Barcelona, actuava de defensa central i després de jugar al Barcelona Atlètic jugà al primer equip quatre temporades 1987-91 Disputà 51 partits i marcà 1 gol Guanyà una Lliga 1991, una Recopa 1989, dues Copes del Rei 1988, 1990 i una Copa de la Generalitat 1990 Després jugà amb el Mallorca 1991-92 i el Saragossa 1992-95, amb el qual obtingué una altra Recopa 1995 Acabà la carrera al Gavà, a segona B Fou tres vegades jugador internacional sub-21

Sorgit del planter de l’Espanyol, jugà una temporada a l’equip B i debutà amb el primer equip al gener del 2000, en partit de Lliga Jugà onze temporades 2000-11 com a defensa lateral esquerre, amb 241 partits disputats L’estiu del 2011, acabà contracte i fitxà pel Girona FC Guanyà la Copa del Rei en dues ocasions 2000, 2006 i la Copa Catalunya 2010, i fou subcampió de la Copa de la UEFA 2007 Ha format part de la selecció catalana en tres ocasions

Migcampista format al planter del Futbol Club Barcelona, jugà a l’equip d’aficionats i el Comtal abans de ser cedit al Santander la temporada 1962-63 Retornà al Barça i debutà a la Lliga amb el primer equip el 1963 Jugà dues temporades a l’Osasuna 1964-66 i novament al Barcelona Fitxà pel Centre d’Esports Sabadell 1967-74 i disputà 142 partits a primera divisió Finalment jugà al Melilla 1974-76 i acabà a la Unió Esportiva de Sants Fou internacional juvenil i amateur

La temporada 1991-92 ingressà al segon equip del Futbol Club Barcelona El 1993 fou cedit a l’Sporting de Gijón, a l’Osasuna i al Racing de Santander Jugà amb el primer equip blaugrana la temporada 1995-96, equip amb què acabà guanyant una Supercopa d’Europa i dues Supercopes d’Espanya També jugà a l’Oviedo, el Vilareal, el Terrassa, el Panionios, el Herfolge Boldklub, el Bochum i el Hannover Es retirà el 2006 Fou dues vegades internacional amb la selecció espanyola

Jugà com a migcampista al CE Júpiter 1972-73 i al FC Barcelona 1973-74, on alternà el primer equip amb el filial Fou cedit a l’Hèrcules durant dues temporades 1974-76 i retornà al Barça 1976-78 Posteriorment jugà al Burgos 1978-80, a l’Espanyol 1980-82, una altra vegada a l’Hèrcules 1982-84 i acabà la seva carrera al Lorca 1984-89 Disputà 155 partits a primera divisió i formà part de la plantilla blaugrana que guanyà la Lliga 1974

Jugà al FC Barcelona, el CH Catalunya, el CD Universitari, el CT Barcino i el RCD Espanyol, club en el qual es retirà També fou internacional amb la selecció espanyola a l’europeu del 1959, en el qual Espanya acabà subcampiona Com a tècnic dirigí l’Espanyol, el Vilanova –amb el qual fou campió d’Espanya–, el Picadero, l’Sferic de Terrassa i el Piera Fou seleccionador espanyol juvenil en dues etapes i absolut 1985-86 Guanyà dos europeus juvenils 1973, 1974 i un europeu sènior 1985

La gamma era la nota més greu del sistema medieval equivalent al modern sol 1 i ut era la síllaba de solmització que li corresponia Per extensió, el terme acabà donant nom a tota l’escala medieval en la seva extensió és a dir les notes diatòniques des del sol 1 al mi 4 més el si♭ 2 i el si♭ 3 , constituint l’anomenada musica vera , o musica recta , per oposició a la musica ficta , que utilitzava notes alterades de fora el sistema musical medieval

Després de formar-se al conservatori superior de la seva ciutat natal, estudià musicologia a les universitats de Berlín, Rostock i Munic L’any 1910 acabà la seva formació i es doctorà a la capital bavaresa amb una tesi sobre el compositor barroc alemany Johann Sigismund Kusser Fou professor de teoria de la música a la Universitat de Munic i el 1920 publicà un Tractat d’Harmonia Durant algun temps exercí de crític en publicacions de Frankfurt, i més endavant tornà a Munic, on fou collaborador del "Münchner Zeitung"

Equival a un accent dinàmic S’abrevia sf o sfz De vegades s’especifica més el matís usant el terme sforzando piano sfp, que indica que s’ha de partir d’una intensitat fluixa, o sforzando forte sff, que especifica que cal partir d’una sonoritat forta L’efecte de sforzando comença i acaba en la mateixa nota sense fer cap canvi d’intensitat mentre dura el so Alguns teòrics, però, l’associen al fortepiano i l’indiquen també amb un petit angle que es tanca, al damunt o a sota de la nota

En la majoria de les notacions neumàtiques occidentals s’indicava per mitjà d’un traç vertical de la ploma, lleugerament inclinat d’esquerra a dreta, que finalitzava de vegades en un petit episema traçat a la part superior La virga acostumava a representar una nota d’alçada més alta que les immediatament anterior i posterior En la grafia més simple d’aquest signe es reconeix fàcilment l’accent agut dels antics gramàtics Pel que fa a l’episema, no sempre és fàcil distingir si la virga acaba mitjançant un traç voluntari o no