Resultats de la cerca

Fundada l’any 1931 a Barcelona, el seu primer president fou Fèlix Millet Maristany Promovia activitats culturals i esportives a fi d’enquadrar els joves amb afinitats confessionals catòliques, que eren anomenats fegocistes El 1931 tenia 14000 practicants esportius i organitzà competicions com els pioners Tornejos de Bàsquet de 1934-35, que reunien quaranta-cinc equips de l’òrbita catòlica Tenia una publicació oficial anomenada Flama i controlà el diari El Matí , proper a Unió Democràtica de Catalunya Amb la repressió a la rereguarda republicana del 1936, els seus béns foren…

Influït inicialment per la música d’E Elgar, a partir de la meitat dels anys vint la seva trajectòria compositiva agafà un nou rumb i l’allunyà de l’òrbita de provocació que havia caracteritzat la seva música els primers anys, com demostra, a tall d’exemple, la música incidental de La tempesta 1921, on distribuí un conjunt format per tenor, baix, piano, trompeta, trombó, gongs i cinc percussionistes entre el públic Interessat en la música francesa, I Stravinsky i el jazz , volgué rebatre les formes i els llenguatges arquetípics de la tradició, principalment germànica Compongué…

Fill de l’oboista Johann Friedrich Schröter i germà de Corona Schröter Anà a Leipzig, on estudià amb JA Hiller i probablement rebé classes de CPE Bach Al principi dels anys setanta, es traslladà a Londres, on feu amistat amb JC Bach, que l’impulsà en la seva carrera de pianista virtuós Pels volts del 1774 tornà a Leipzig L’escàndol causat pel seu matrimoni amb una alumna perjudicà la seva carrera i l’obligà a restar apartat de l’òrbita dels concerts públics i limitar les seves activitats a cercles reduïts La seva vídua, Rebecca, fou alumna i admiradora de J Haydn, que li dedicà…

Inicià la seva formació al Conservatori de Praga, l’any 1940, amb František Maxian Debutà a la capital txeca el 1944, i dos anys després es desplaçà a Leningrad, on estudià amb P Serebrjakov De retorn a Praga el 1951, guanyà el Concurs Primavera de Praga i emprengué una carrera internacional, que es desenvolupà bàsicament als països aleshores de l’òrbita soviètica i també a Anglaterra i Austràlia Intèrpret de nombrosa música de cambra, fou membre del Trio Suk , del Quartet Smetana i de Solistes de la Filharmònica Txeca En la seva discografia destaquen els concerts per a piano de…

Després d’un procés d’aprenentatge autodidàctic de la música, a disset anys continuà els seus estudis de piano i harmonia amb L Köhler El 1858 entrà a la Universitat de Königsberg per estudiar matemàtiques i física, matèries que compaginà amb les activitats com a músic amateur Finalment, el 1860 ingressà al Conservatori Stern de Berlín, on estudià amb J Stern direcció, H von Bülow piano i contrapunt i H Ulrich composició A partir del 1862 començà la seva carrera com a músic professional, primer a Berlín i després a Winterthur i Zuric La seva fama com a compositor prové bàsicament de l’òpera…

A la Universitat de Viena aprengué musicologia amb G Adler També fou alumne d’A Schönberg, amb qui estudià harmonia i contrapunt, i aviat entrà en l’òrbita de la Segona Escola de Viena Dedicà els primers estudis musicològics principalment a l’òpera barroca Entre els anys 1911 i 1915 fou professor d’història de la música al Nou Conservatori de Viena Fou un dels pioners en l’estudi del cant bizantí, amb llibres com Eastern Elements in Western Chant 1942 i A History of Byzantine Chant and Hymnography 1946 El 1920 escriví la primera biografia d’A Schönberg Com a compositor, es donà a…

Estudià al Conservatori de Sant Petersburg com a alumne de NA Rimskij-Korsakov 1875-82 El 1883, tot just diplomat, fou cridat a Tbilisi per a dirigir-hi l’Escola de Música i l’Orquestra Simfònica, i acabà dirigint també el Teatre de l’Òpera Allí tingué contacte amb la música ètnica del Caucas, sobretot la de Geòrgia A partir del 1893 exercí com a professor al Conservatori de Moscou, fins que morí Dirigí també els teatres privats Mamontov i Zimin, on estrenà òperes de Rimskij-Korsakov, de PI Cajkovskij i de pròpies, i des del 1925, el Teatre Bol’šoj de Moscou El 1928 es feu càrrec de l’…

Es va formar a Kronstadt i es graduà a Sant Petersburg en història i filologia Del 1904 al 1910 estudià al conservatori de la mateixa ciutat, amb AK L’adov i NA Rimskij-Korsakov El 1919 collaborà en la fundació de l’Institut d’Història de les Arts i, des del 1920, en dirigí el departament de música Del 1925 al 1943 fou professor d’història, teoria i composició al Conservatori de Leningrad, on fundà el departament de musicologia A partir del 1943 ho fou del de Moscou, i alhora encapçalà la secció de música de l’Acadèmia de les Ciències de l’URSS Durant els anys vint fou un gran activista a…

Cursà la carrera de peritatge mercantil i treballà a l’Agència Marítima Delgado 1916-30 Assistí al Cercle Artístic de Sant Lluc —on feu amistat amb Joan Miró—, del qual fou bibliotecari El 1925 inicià la seva collaboració com a crític d’art a la Gaseta de les Arts , i després a D’Ací i d’Allà i a La Veu de Catalunya Manifestà una clara voluntat de ruptura amb el Noucentisme, per incorporar la cultura artística catalana a l’òrbita avantguardista europea Coneixedor de la cultura francesa dels anys vint i trenta, els seus referents foren Jean Cocteau, Maritain, Paul Morand, Blaise Cendrars i el…

S’inicià durant la segona meitat del segle XVI amb l’objectiu de fer front a la Reforma luterana Els seus principis foren definits com a resultat de les disposicions del Concili de Trento Un as pecte important de la Contrareforma fou la reforma dels ordes religiosos i la creació de noves congregacions, com la Companyia de Jesús, així com l’atenció prioritària que es donà a les manifestacions artístiques com a mitjà de control ideològic La música de la Contrareforma assumeix com a propis els postulats del concili tridentí En el seu decret XXII del 1562, un dels més transcendents dels que…