Resultats de la cerca

Fundat l’any 1945, jugà en categories territorials fins que el 1953 es dissolgué per motius econòmics El 1970 fou refundat i el 2007 ascendí a primera territorial Disposa d’un segon equip sènior, equip femení i nombrosos equips de categories inferiors Juga al camp de futbol municipal, inaugurat els anys setanta

La reducció sol utilitzar-se per motius econòmics, per manca d’espai en un local de dimensions reduïdes o per motius pràctics, com l’estudi d’una obra al piano, l’assaig d’un concert per a solista, l’assaig d’una òpera amb corepetidor o la d’un cor com a doblament harmònic

Composta per un grup fix de nou músics -tres instruments de fusta, quatre de corda, piano i percussió-, aviat assolí un bon nivell interpretatiu i realitzà concerts fora de Barcelona, com a Madrid i al Festival d’Avinyó Es dissolgué el 1972 per problemes econòmics, després d’haver estrenat nombroses obres d’autors espanyols i estrangers

Tirador del club Centro Cultural de los Ejércitos i especialitzat en les tres armes, es proclamà campió de Catalunya en set ocasions, tres en espasa 1966, 1968, 1970, tres en floret 1964, 1968, 1971 i una en sabre 1965 Fou tècnic del Club Daumar de Barcelona i president d’assumptes econòmics de la Federació Catalana d’Esgrima, al final dels anys setanta

Fundat a l’octubre del 1952 amb el nom d’Unió Deportiva Águilas, integrà en un sol equip jugadors de diferents equips de Valls El primer any guanyà el Campionat de Catalunya de segona categoria El 1953, en la seva segona temporada d’existència, prengué la denominació actual La temporada 1958-59 competí a primera divisió catalana i la 1960-61 acabà en primera posició del grup de Tarragona L’any 1963, després d’alguns problemes econòmics, fou inclòs en el grup català de la segona divisió estatal, Trofeu Gonzalo Aguirre, on jugà sis temporades Entre el 1969 i el 1980 jugà a tercera…

Fundada com a associació civil, autònoma, independent i sense ànim de lucre, té com a objectius la defensa i promoció dels interessos professionals, econòmics, laborals i socials dels seus afiliats Edita anualment un CD, organitza diversos esdeveniments musicals com l’Hora de Jazz i el Festival de Música de Jazz Barcelona i participa en el Mercat de Música Viva de Vic Convoca, també, els Premis de Jazz de Catalunya

Va ser fundador del Centre d’Estudis Olímpics i de l’Esport 1988 i el seu director fins el 2009 Entre els seus llibres publicats a l’entorn de l’esport i l’olimpisme destaquen Els Jocs de la comunicació 1992 Cultura, símbols i Jocs Olímpics 1992 Television in the Olympics 1995 Les Claus de l’èxit impactes socials, esportius, econòmics i comunicatius de Barcelona’92 1995 i Olympic Ceremonies historical continuity and cultural Exchange 1996

Fou fundat el 1922 Durant la primera dècada del segle XXI aconseguí tres ascensos consecutius des de segona territorial El darrer fou la temporada 2009-10, quan es proclamà campió de grup de preferent i pujà a primera catalana Però aleshores vengué la seva plaça a la Unió Esportiva Vic, amb què es fusionà, per motius econòmics i falta de camp propi Mantingué el seu futbol de base, que per qüestions legals passà a anomenar-se Club Esportiu Aiguafreda

Fou un dels fundadors del Reial Club de Polo de Barcelona i participà activament en la direcció del club Integrà la comissió d’assumptes econòmics del Concurs Hípic i Exposició Equina que se celebrà el 1902 a la Plaça d’Armes del Parc de la Ciutadella, en què ocupà el càrrec de vocal Organitzà els primers concursos hípics que es realitzaren a Barcelona juntament amb el seu germà Ignasi, president de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre

Se’n té molt poca informació, però se sap que fou actiu a Amsterdam i que cap al 1812 inventà el metrònom, consistent en un doble pèndol, amb una barra que oscillava a causa del pes collocat a cadascun dels seus extrems JN Mälzel, també constructor i inventor d’instruments, conegué Winkel a Amsterdam, s’atribuí l’autoria del metrònom, hi introduí algunes modificacions i el comercialitzà amb el seu propi nom Això li comportà una batalla legal amb Winkel, el qual en sortí vencedor Mälzel, però, s’endugué la popularitat i els beneficis econòmics