Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Imre Dobos
Arxiu I. Dobos
Esgrima
Mestre d’armes internacional.
S’inicià en l’esgrima l’any 1969 al seu país natal El 1987 fou contractat per la Federació Catalana d’Esgrima com a tècnic Durant la seva carrera compaginà l’esgrima esportiva amb l’esgrima teatral, i fou figurant de l’Òpera de Frankfurt El 1999 fundà a Barcelona la sala d’armes Escola Hongaresa
Imre Kálmán
Música
Compositor hongarès.
De ben jove mostrà les seves qualitats excepcionals per a la música i s’inicià en el piano, si bé hagué de deixar la seva formació per problemes de salut El 1900 reprengué els estudis musicals a l’Acadèmia de Música de Budapest, on feu amistat amb Z Kodály i B Bartók Compaginà els estudis de música amb la carrera de dret, que no acabà El 1907 obtingué el Premi Franz Josef de Budapest de composició i anà a Bayreuth becat Conreà essencialment la música lleugera, sobretot cançons de cabaret i operetes El 1908 estrenà la seva primera opereta, Tatárjárás 'Els hússars alegres', que obtingué un èxit…
Jesza Poszonyi
Futbol
Entrenador de futbol.
Conegut com Imre Poszonyi, arribà al Futbol Club Barcelona la temporada 1924-25, procedent del Cracòvia polonès, per a organitzar els equips inferiors Amb la marxa de Greenwell, passà al primer equip, amb el qual aconseguí el campionat de Catalunya i d’Espanya, aquella mateixa campanya Retornà al seu país en acabar la temporada
Club Esportiu Escola Hongaresa d’Esgrima de Barcelona
Club Esportiu Escola Hongaresa de Barcelona
Esgrima
Club d’esgrima de Barcelona.
Fundat el 1999, fou impulsat pel mestre hongarès Imre Dobos Fodor, tècnic i mestre de sabre, floret i espasa Està especialitzat en la modalitat de sabre i ofereix classes tant a adults com a nens Té seus a Barcelona, Badalona, Girona, Sitges i l’Arboç A Barcelona, practica al poliesportiu Fort Pienc i al poliesportiu Estació del Nord
Quartet Hongarès
Música
Quartet de corda hongarès.
Fundat el 1935, Sándor Vegh 1935 i Zoltán Székely 1935-70 foren, successivament, primer violí Peter Szervansky 1935, Sándor Vegh 1935-40, Alexandre Moskowsky 1940-59 i Michael Kuttner 1959-70 ocuparen el lloc de segon violí Denes Koromzay 1935-70 fou la viola, i Vilmos Palotai 1935-56 i Gabriel Magyar 1956-70, el violoncel Destacà per la divulgació que feu de la música contemporània, especialment de la de B Bartók, compositor del qual estrenaren el quartet número 5 El grup s’establí a Holanda des del 1937, i a partir del 1950 fou quartet resident de la Universitat del Sud de Califòrnia…
Quartet de Budapest
Música
Quartet de corda hongarès.
Fundat el 1917, el lloc de primer violí estigué ocupat successivament per Emil Hauer 1917-32 i Joseph Roisman 1932-67 Foren segon violí Alfred Indig 1917, Imre Poganyi 1917-27, Joseph Roisman 1927-32, Jac Gorodetzky 1932-33 i Alexandre Schneider 1933-45, 1955-67 István Ipolyi 1917-36 i Boris Kroyt 1936-67 foren els violistes, i Hary Son 1917-30 i Mischa Schneider 1930-67, els violoncellistes Després d’haver-se guanyat una reputació a Europa, el 1930 debutà als Estats Units, concretament a la Cornell University Nova York El 1938 el conjunt s’establí als EUA i fou quartet resident…
música d’Àustria
Música
Música desenvolupada a Àustria.
Des del segle XV, Àustria incorporà un gran nombre de territoris de l’Europa central i oriental en un vast imperi que comprenia pobles i cultures molt heterogenis Aquest imperi, que tenia el centre a la ciutat de Viena, deixà d’existir el 1918, any en què es constituí l’actual Estat austríac, de llengua i cultura gairebé exclusivament alemanyes i dimensions molt més reduïdes Les tendències originades al centre de l’imperi, i de manera molt marcada a Viena, irradiaren vers la perifèria i sovint hi arrelaren amb força Cal considerar la música culta i popular austríaca com a part del llegat…
esgrima
Federació Catalana d’Esgrima
Esgrima
Esport de combat en el qual s’enfronten dos rivals, anomenats tiradors o esgrimidors, amb l’objectiu de tocar, i de no ser tocats, amb una arma que pot ser una espasa, un floret o un sabre, les quals constitueixen les tres especialitats oficials reconegudes per la Federació Internacional d’Esgrima (FIE).
El concepte tirar és emprat per a definir l’enfrontament en assalt de dos tiradors, és a dir, el que equivaldria en altres esports al terme jugar El combat té lloc sobre una pista rectangular, d’una amplada d’1,5 a 2 metres i una llargada de 14 metres, de superfície plana, i està dividit en assalts o matxs d’una durada determinada pel nombre de tocats i el temps Les competicions poden ser individuals o per equips, formats per tres esgrimidors titulars i un suplent, i hi ha diferents categories en funció de l’edat i del sexe dels participants, malgrat l’especial caràcter integrador de l’…