Resultats de la cerca

Aprengué l’orgueneria al taller del seu pare, Marià -de gran tradició-, i posteriorment fou deixeble de l’innovador Aquilino Amezua Home enginyós, creatiu, pràctic i bon comerciant, aplicà a l’orgue les noves possibilitats que oferia el corrent elèctric església de Betlem de Barcelona, 1911, combinades amb les de la mecànica pneumàtica Inventà l' orgue reclam , instrument de petites dimensions però amb pretensions d’orgue gran, i l’aparell anomenat xuclanola , un automatisme a base de paper perforat com la pianola Cofundador de l’Orfeó Gracienc i amic del mestre Lluís Millet, també fou…

Figura destacada de l’aviació catalana, el 1919 començà a freqüentar l’aeròdrom de la Volateria i poc després es feu soci de l’Aeroclub de Catalunya Rebé una beca per a fer un curs a l’Escuela Militar de Getafe i el 1921 obtingué el títol de pilot Fou vocal de l’Aeroclub de Catalunya 1923 i de la Penya de l’Aire 1924, però retornà a l’aviació militar El 1928 ingressà de nou a l’Aeroclub de Catalunya i fou un dels impulsors de l’Escola d’Aviació de Barcelona 1929 Collaborà amb Josep Canudas en l’aviació publicitària i participà en festivals aeris per tot Catalunya Fou director tècnic de…

Inaugurada l’any 1929 a l’aeròdrom Canudas, fou impulsada amb el suport del grup empresarial Societat Aeròdrom Canudas Nasqué com a successora de l’Escola Catalana d’Aviació, antiga escola de l’Aeroclub de Catalunya, que fou refundat el 1928 Josep Canudas i Guillem Xuclà en foren els primers responsables Realitzà cursos d’aviació esportiva i alguns dels seus alumnes més destacats foren Joan Bonamusa i Joan Balcells L’any 1936 tancà les portes en esclatar la Guerra Civil

Tenia per objectiu assegurar els pilots civils en casos d’accident i fou impulsada per Josep Canudas, Guillem Xuclà i Josep Maria Carreras, entre d’altres El 1933 ja aplegava el 90% dels pilots professionals i amateurs catalans El 1934 creà el Trofeu Sabata i passà a ser la delegació catalana de la Liga Española de Pilotos Civiles de Aeroplano Gràcies a una subvenció de la Generalitat de Catalunya, l’any 1935 creà la primera assegurança de l’Estat espanyol per a pilots d’avió

Fou membre de l’Aeroclub de Catalunya i formà part del personal de l’aeròdrom Canudas El 1928 acompanyà Guillem Xuclà en nombrosos vols per la rodalia de Barcelona Foren els primers catalans a volar i aterrar a la Cerdanya El 1931 treballà en la nova línia aèria entre Barcelona i Andorra i el 1935 entrà a formar part de la Cooperativa de Treball Aeri També participà com a mecànic en diversos raids aeris de la Volta a Espanya El 1936 acompanyà el pilot Josep Maria Carreras en la travessia Barcelona - Guinea Espanyola El 1995 rebé el guardó Perfil d’Or

Consistia en una prova de velocitat en un circuit que passava per Barcelona i per les principals ciutats del Vallès Alfred Fronval guanyà la primera edició i Josep Canudas la corresponent prova preparatòria La segona edició no tingué la presència de pilots estrangers com la primera, però hi competiren pilots militars El guanyador de la segona edició fou Joaquim Cayón La tercera edició, organitzada per un Aeroclub de Catalunya acabat de refundar, tingué com a novetat la presència de pilots d’Aeronàutica Naval Josep Canudas guanyà la prova de circuit, Guillem Xuclà la d’habilitat,…

Vida De família d’orgueners de llarga tradició segle XVIII i deixeble d’Arístides Cavaillé-Coll a París, s’installà a Barcelona el 1884 Introduí a Catalunya l’escola romàntica francesa a través dels seus deixebles Alberdi, Aragonès, Bertran, Estadella, Puignau, Xuclà i d’altres Les seves obres més notables a Catalunya foren els orgues de Ripoll, Betlem i Sarrià parròquia i Sagrat Cor, a més dels no eclesiàstics del Palau Güell i el gran orgue de Belles Arts Exposició Universal del 1888 Retornà al País Basc, on fundà els tallers d’Azpeitia i Hernani, desapareguts els anys setanta…

Fundat el 1931, el seu primer nom fou Club d’Aviació Sabadell Ferran Llàcer en fou un dels impulsors, tot i la seva prematura mort el 1930 El primer president fou Antoni Campmajó i Pujolà, i el vicepresident, Joan Bonamusa, pioner de l’aviació a Sabadell Organitzaren conferències, vols de passatgers i alguns llançaments amb planador Al desembre del 1932 es canvià el nom per Aero Club de Sabadell i del Vallès En un primer moment volà al camp d’aviació de Ca n’Oriac però de seguida es traslladà als terrenys de can Diviu, a l’actual Aeroport de Sabadell Adquirí nous avions i el 1935 visqué…

Fou fundada, originàriament, amb el nom d’ Empreses Aeronàutiques 1924-28 i, després, durant un breu període, s’anomenà Kora Aeronàutica 1928 Fou constituïda per membres del refundat Aeroclub de Catalunya , que creien que a fi d’activar l’aviació catalana era indispensable una empresa comercial, a part d’un aeròdrom i d’un club esportiu Gestionava l’aeròdrom, els tallers de construcció i reparació d’avions i planadors, l’ Escola d’Aviació de Barcelona des de la seva fundació el 1929 i el centre d’entrenament, i duia a terme vols de turisme, fotografia i publicitat aèria El 1932 promogué la…

Fundat el 1929, el primer president fou Josep Maria Álvarez i Pallàs Els primers vols a Lleida daten del 1911 i foren realitzats pel francès Léonce Garnier També els anys vint Josep Canudas hi realitzà diverses exhibicions aèries, activitats que prosseguiren després de la seva fundació Al maig del 1930 se celebrà el Concurs Nacional d’Aviació, gran festival aeri al qual assistiren pilots com Josep Canudas, Josep Maria Carreras o Guillem Xuclà Els pilots de l’aeroclub volaven habitualment a l’Aeròdrom d’Alfés, tot i que també mantingueren l’activitat a l’Aeròdrom Josep Civit…