Vida
De família d’orgueners de llarga tradició (segle XVIII) i deixeble d’Arístides Cavaillé-Coll a París, s’instal·là a Barcelona el 1884. Introduí a Catalunya l’escola romàntica francesa a través dels seus deixebles Alberdi, Aragonès, Bertran, Estadella, Puignau, Xuclà i d’altres. Les seves obres més notables a Catalunya foren els orgues de Ripoll, Betlem i Sarrià (parròquia i Sagrat Cor), a més dels no eclesiàstics del Palau Güell i el gran orgue de Belles Arts (Exposició Universal del 1888). Retornà al País Basc, on fundà els tallers d’Azpeitia i Hernani, desapareguts els anys setanta.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Noemis: Órganos eléctricos de la Exposición Universal de Barcelona: su historia y descripción precedidas de algunos datos históricos referentes á la música y construcción de órganos, especialmente en nuestra patria, con algunas notas biográficas del inventor y constructor D. Aquilino Amezua, Imp. de Pedro Ortega, Barcelona 1890