Resultats de la cerca

Jugà al Reial Club Deportiu Espanyol 1916-25 Migcampista, guanyà un Campionat de Catalunya 1918 Jugà una vegada amb la selecció catalana

Jugà a l’Sferic de Terrassa, club on començà d’entrenador el 1965 Després d’anar al Mollet i al Ripollet, la temporada 1976-77 tornà al club de Terrassa, amb el qual debutà com a tècnic a la divisió d’honor Posteriorment entrenà el Sentmenat 1982-83, el Tordera 1983-86, 1990-91, l’Igualada 1986-90 i el Vilafranca 1991-93, sempre a la màxima categoria Amb el Sentmenat fou subcampió d’Europa 1983, amb el Tordera guanyà la Copa de la CERS 1986 i amb l’Igualada, fou campió de Lliga i subcampió de la Copa del Rei 1989 La temporada 1993-94 la començà al Cambrils, a primera divisió, i l’acabà al…

Mig centre, jugà en la Unió Atlètica d’Horta 1935-36 i, després de la Guerra Civil, ingressà en els equips aragonesos del CD Español del Arrabal 1939-40 i el Saragossa 1940-43, on jugà dues temporades a primera divisió

Membre de la Unió Esportiva Santboiana, jugà a la posició de darrer En el seu palmarès destaquen set Copes de Catalunya 1995-2000, 2005, una Copa d’Espanya 2000, dues Lligues 2005, 2006 i dues Copes Ibèriques 2005, 2006 Amb la selecció d’Espanya jugà 57 partits 1997-2006, en què anotà 87 punts, i n’arribà a ésser el capità Disputà la Copa del Món 1999

Vida A quinze anys inicià la seva tasca literària en diverses publicacions El 1935 participà en la fundació del Cineclub Avançada, que feu sessions en alguns locals de Terrassa A la dècada del 1940 liderà la creació del cineclub Cinema, i reprengué la tasca literària Collaborà en revistes especialitzades com ara "Otro Cine" 1952-75, "Arte Fotográfico", "Proyector" 1956-57 i "Imagen y Sonido" 1963-75, en butlletins d’entitats locals i al setmanari "Presència" de Girona Organitzà i participà en cicles de cinefòrum a les entitats Amics de les Arts, Centre Parroquial de Sant Pere i Escola Tècnica…

Fou fundada l’any 1959 a redós de la Unió Excursionista de Catalunya UEC, per la dificultat existent d’establir-se com a entitat independent Organitza els aplecs de la Font del Querol i del Santuari de Montgrony El 6 de març de 1971 es desvinculà de la UEC El 1972 s’adherí a la Federació Catalana de Muntanyisme i el 1974 creà la secció d’esquí També té grups d’escalada, organitza curses de muntanya i gestiona el rocòdrom municipal, creat el 2003

Fundat l’any 1928, el seu primer president fou Josep Querol Inicialment se centrà en el cicloturisme i en un equip de competició de carretera, d’on sorgí Miquel Casas, guanyador de la Volta a Catalunya l’any 1945 Entre el 1950 i el 1980 l’activitat fou escassa El 1989 organitzà per primera vegada la Diada de la Bicicleta a Caldes Posteriorment organitzà alguna prova de l’Open infantil de BTT i proves de trial A les seves files es formaren ciclistes com Àngel Edo o Rafel Tibau

Fundat el 1967, ha organitzat proves de gairebé totes les especialitats motociclistes, però la més emblemàtica fou l’Enduro Terres de l’Ebre, que durant dues dècades fou puntuable per als Campionats de Catalunya i d’Espanya, i arribà a puntuar per al Campionat del Món el 1994 Els seus impulsors foren Josep Aragonès, Carlos Albiol, Felip Tallada i, posteriorment, Jordi Rovira El 1997 també organitzà l’Enduro de les Autonomies, en què es proclamà campió d’Espanya amb un equip format per Micki Arpa, Pedro Pérez i Jesús Duran Els seus pilots més representatius en altres especialitats han estat…

Es constituí el 1953 sota la presidència de Josep Ferret de Querol Les primeres competicions que organitzà tenien un caràcter social, com les curses al Circuit de Terramar i el Ralli d’Andorra 1958 Els anys setanta s’obrí internacionalment i organitzà competicions d’enduro, de velocitat i de trial Collaborà amb el Reial Moto Club de Catalunya en l’organització dels Campionats d’Europa d’enduro 1981-83 Acull una de les proves del Campionat d’Espanya de la modalitat i organitza els Tres Dies de Resistència Vila de Sitges, prova puntuable per al Campionat de Catalunya Destaquen els…

La fundà i dirigí J M Casademont, al costat de P Figuera i en sortiren 142 números Hi collaboraren, entre altres, G Querol, J M Serraclara, J F de Lasa, J Palau, A Contel, J Serra i Estruch, A Kirchner, J Angulo, J M Baget, S Lluch, E Ripoll i Freixes, J Peñarroja, M Torruella, A Udina, J Planas, A Colomer, J Borràs, R Gubern, S Ponsatí, J Pineda, À Comas, J Fina, Xavier-Daniel i J Romaguera Amb el subtítol "Revista de los medios y procedimientos audiovisuales", s’ocupa de manera equilibrada i crítica de l’actualitat en fotografia, cinema, música, so, televisió i còmics, i també…