Resultats de la cerca

Vida Es llicencià a l’Escola Universitària de Formació del Professorat d’EGB, i el 1976 inicià la titulació de construcció i manipulació de titelles i marionetes a l’Institut del Teatre de Barcelona Després treballà un any i mig en la companyia londinenca Cap & Bells Puppets i feu un curs d’escultura al Hampstead Garden Institute A partir del 1985 començà a combinar l’estilisme de vestuari i la decoració en publicitat, teatre La casa per la finestra , 1997 Barcelones , 1999, i Sallinger , 2002, exposicions, cinema i televisió Debutà en la decoració i el disseny de vestuari a la telesèrie…

Vida Estudià disseny industrial i d’interiors a l’Escola Massana de Barcelona 1968 i després dissenyà roba durant tres anys Posteriorment entrà a treballar a l’estudi de disseny Gris, de Josep Joan Bigas Luna, el seu futur company sentimental, i Carles Riart Acompanyà Bigas Luna en el seu pas al cinema com a dissenyadora de vestuari, directora de càsting i actriu de repartiment de les cintes d’aquest director Tatuatge Tatuaje Primera aventura de Pepe Carvalho ,1976 "Bilbao" Bilbao , 1977-78 i Caniche 1978-79, a més de Mater amatíssima 1980, Josep Anton Salgot també participà en…

Fou campió d’Espanya i de Catalunya en la modalitat de ball llatí 2006 amb la parella de ball Adriana Torrebadella També es proclamà campió d’Espanya en deu balls 2000 amb Francina Planas Ha treballat com a dissenyador de vestuari per a balls de saló

Vida Estudià disseny industrial a l’escola Eina de Barcelona El 1971 marxà a França atret pel Grup Català de París, que formaven els artistes Jaume Xifra, Joan Rabascall, Antoni Miralda i el seu cosí Benet Rossell A Madrid conegué Francesc Betriu, que temps després li proposà treballar en Furia española 1974 com a ajudant de decoració Després de treballar en diversos films més com a ajudant, de vegades sota les ordres de Ramon B Ivars, realitzà feines d’ambientació en La verdad sobre el caso Savolta 1978-79, Antonio Drove i Rèquiem per un camperol Réquiem por un campesino español , 1985, F…

Vida Després d’estudiar a les escoles d’Arts i Oficis, Massana i Eina, treballà en disseny industrial i tèxtil, en la creació d’interiors, figurinisme i publicitat En teatre muntà l’escenografia de Víctor o els nens al poder i Agnès , obres de les quals també dissenyà els vestuaris En el mitjà cinematogràfic debutà amb Francesc Bellmunt en L’orgia 1978, amb Felipe de Paco, i Salut i força al canut 1979, sempre compaginant les diverses disciplines Feu la decoració i l’ambientació de Barcelona Sud 1980-81, Jordi Cadena, en què coincidí amb Agustí Villaronga, que en dissenyà el vestuari…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Segre Films Barcelona ARGUMENT La comèdia homònima 1906 de Carlos Arniches i Enrique García Álvarez GUIÓ I AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ J de Togores FOTOGRAFIA GDoria blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Mariano de Larra Miguelito Tejada, Lola Paris Loe, Domènec Ceret el soldà Abul-Tadit, Lola Arquimbau ESTRENA Barcelona, 18041916, Madrid, 10111916 Sinopsi Miguelito Tejada, Pollo Tejada , és conegut arreu per les seves conquestes amoroses Atret per la bellesa de l’artista de circ Loe, es proposa seduir-la, però el marit d’aquesta, el popular atleta Salvetan, el…

Vida Renebot del director i guionista Josep Amich i Bert, Amichatis , conegué des de petit el món artístic Entrà a l’Institut del Teatre el 1968 i l’any següent debutà al III Festival de Sitges amb l’escenografia de Los dones raros Després de muntatges al teatre Don Juan i el Grec, començà a treballar en el cinema per a Profilmes en títols de Miquel Iglesias, com Tarzán y el misterio de la selva 1973 La diosa salvaje 1974 i Desnuda inquietud / El retorno de las tinieblas 1976 Fou director artístic a La viuda andaluza de Francesc Betriu, amb qui tornà a treballar a Los fieles sirvientes 1979…

Vida Conegut com El "ganso" del barret , El rei de la passarella , El rei del Parallel i artísticament com Alady , fou un personatge imprescindible als escenaris de varietats de Barcelona des de la dècada del 1920 Pel seu vestuari –barret i bastó– i la seva forma d’actuar –graciós, ocurrent– era un tipus proper als chansonniers francesos El cinema augmentà la seva popularitat amb comèdies i films musicals com les coproduccions El amor solfeado o El profesor de mi mujer 1930, Armand Guerra no acreditat versió espanyola de L’Amour chante , Robert Florey El tren de las 8’47 1934 i…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Sogetel i Studio Canal + Madrid, Enrique López Lavigne associat ARGUMENT I GUIÓ ICoixet, Joan Potau FOTOGRAFIA Paco Femenía color, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Botella MUNTATGE Ernest Blasi MÚSICA Alfonso Vilallonga SO Miguel Rejas INTERPRETACIÓ Olalla Moreno Matilde, Monica Belluci Valeria, Patxi Freylez mestre, Gary Piquer Martín, Julio Núñez mestre, Amanda García Armancia, Christopher Thompson León, Albert Pla Jonás jove, Juan Manuel Chiapella Jonás gran ESTRENA Barcelona i Madrid, 23101998 PREMIS Ciutat de Barcelona 1998 "per la seva aposta…

Evolució Es constituí al desembre del 1913 i es legalitzà el 1914 Els seus promotors i financers foren l’advocat Raimon Duran i Ventosa president i el seu germà Lluís, Llorenç Mata i Julià administrador i productor delegat, Adrià Gual i Queralt director artístic, els germans Evaristo i Laureano de Larratea y Catalán, Pius Cabanes i Font i l’escriptor Rafael Folch i Capdevila La seva línia de producció es basava en el teatre filmat i els quadres plàstics a la manera del film d’art El 1914 dugué a terme vuit produccions dirigides per A Gual també adaptador literari, guionista i responsable del…