Resultats de la cerca

Fou president del Balonmano Granollers 2000-09 Formà part també de la junta directiva de l’Asobal, de la qual fou tant vicepresident com president d’una junta gestora en diverses etapes Des del 2000 és component del tribunal d’apellació de la Federació Internacional d’Handbol IHF

S’inicià com a copilot de Vicenç Aguilera 1970-73 El 1973 debutà com a comissari esportiu al Gran Premi d’Espanya de Fórmula 1 celebrat a Montjuïc Fou sis anys director del Ralli Catalunya Formà part de la junta directiva de la Federació Espanyola d’Automobilisme És membre del Tribunal d’Apellació de la Federació Internacional d’Automobilisme

S’especialitzà en la modalitat de salts d’obstacles i es proclamà campió d’Espanya per equips 1972 Formà part de la selecció espanyola El 1977 ocupà la vicepresidència de la Federació Catalana d’Hípica i el 1981, una de les vocalies Un cop retirat de l’alta competició presidí diversos comitès d’apellació en concursos internacionals

Intervingué en la direcció del Club Natació Barcelona en diferents càrrecs membre de la comissió consultiva 1918, vocal de junta directiva 1921, 1923 i comptador 1925-28 El 1922 fou cofundador d’un collegi d’àrbitres que, en primera instància, anomenaren “nacional”, referint-se a Espanya, però mai no va reeixir i es convertí en “comitè tècnic”, del qual en fou president 1927-28 Amb el temps, el collegi s’anomenà “català” i amb aquesta apellació es reconegué històricament

Amb el Club Natació Barcelona fou dos cops campió de Catalunya de primera categoria 1930, 1934 i tres cops campió d’Espanya 1943, 1944, 1945 Participà en els Jocs Olímpics d’Amsterdam 1928 i fou vint-i-una vegades internacional el període 1928-45 Més tard formà part de la comissió de waterpolo de la Federació Espanyola de Natació 1962, encarregada de seleccionar els equips estatals També fou vicepresident 1953-57 i responsable del comitè d’apellació 1958-63 de la federació catalana

Vida Traslladat a Mèxic el 1902 com a representant comercial, acabà installant-se als EUA, on treballà a la Paramount Pictures Co de traductor al castellà de films nord-americans al costat de Joan Montllor i Pujals D’altra banda, creà el Comitè Cultural Català, fundà l’antic Centre Nacionalista Català i el Centre Català de Nova York Fou representant del Consell Nacional de Catalunya creat a Londres i corresponsal de la premsa de Catalunya i dels catalans d’Amèrica El 14 d’abril de 1945 redactà i presentà a Nova York, amb Josep Carner i Ribalta i Josep Maria Fontanals, el document El cas de…

S’inicià a La Salle Bonanova, i després de passar pel CT Barcino, l’any 1962 s’incorporà al Club Joventut de Badalona Debutà en el primer equip la temporada 1963-64 i fou subcampió de Copa 1966 i campió de Lliga 1967 Fitxà pel Picadero 1967-70, amb el qual assolí la Copa 1968, i retornà a la Penya 1970-71, on es retirà Fou internacional absolut en nou ocasions i disputà el Campionat d’Europa 1965 El 1979 presidí el comitè d’apellació 1990-95 Fou conseller del Joventut de Badalona 1995-96 Es reincorporà a la FCBQ el 1998 com a secretari de la junta directiva Fou vicepresident 2002-10 i, al…

Tal com estableix el text únic de la Llei de l’esport, aprovat pel Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol, és competent en qüestions electorals, competitives i disciplinaries esportives Actua amb autonomia i independència totals i decideix, en instància administrativa, sobre les qüestions esmentades de la seva competència, amb suport material i pressupostari de la Secretaria General de l’Esport En l’àmbit disciplinari, té competència per poder resoldre els recursos interposats contra els acords adoptats en matèria disciplinària esportiva pels òrgans disciplinaris de les federacions…

Vida i trajectòria política A la seva vila natal dirigí la revista nacionalista Flama 1917-19, òrgan de l’organització del mateix nom que cofundà el 1916 Exiliat durant la Dictadura de Primo de Rivera, fou redactor en cap a París del butlletí Estat Català 1924-25 Home de confiança de Francesc Macià , l’acompanyà a Moscou 1925 i fou un dels dirigents dels fets de Prats de Molló 1926 Assistí a l’assemblea independentista de l’Havana 1928, i des d’aquest any fins al 1930 visqué a Nova York, on entrà en contacte professionalment amb el món de la cinematografia Cridat per Macià, el 1931 tornà a…

Es podria definir el dret de l’esport com el conjunt de regles jurídiques que tenen com a objecte principal l’ordenació i la regulació de les activitats esportives i que, actualment, ja és acceptat com una branca especialitzada del dret En la seva globalitat, aquest ordenament jurídic esportiu inclou tant les normes dictades per l’Estat o per les comunitats autònomes, que s’aproven amb la finalitat de regular les relacions jurídiques que es generen al voltant de l’esport, com les regles provinents exclusivament de l’ordenament esportiu Aquestes últimes són les normes emanades de les…