Resultats de la cerca

El lloc de Calders és documentat des del segle X, en què són esmentats els estanys de Calders en dos preceptes dels reis Lluís d’Ultramar 983 i Lotari 986 L’any 1047 ja es té notícia del castell de Sant Vicenç de Calders Això demostra que l’església de Sant Vicenç ja existia i que havia donat el nom al terme La parròquia de Sant Vicenç segurament es trobava molt a prop del castell homònim L’església de Sant Vicenç, com tot el terme, era una possessió del monestir de Sant Cugat del Vallès, tal com reflecteix la butlla atorgada pel papa Urbà II el 1098 a aquest cenobi El 1304 consta que Sant…

Aquest castell completament desaparegut, era situat al poble de Sant Vicenç de Calders, ara del terme del Vendrell, a la part més enlairada Moltes de les cases del poble són bastides amb les pedres del castell, el qual es degué arruïnar completament al principi del segle XVIII El terme de Sant Vicenç de Calders fou domini del monestir de Sant Cugat del Vallès des del primer moment de la repoblació d’aquest territori al segle X El castell de Sant Vicenç de Calders, diferent del castell de Calders, no apareix documentat fins al segle XI El 1047 l’abat de Sant Cugat va establir unes…

Fou fundada al novembre del 2004 per Josep Lluís Giralt i Argelagues, primer president de l’entitat Desenvolupà les seccionsdedicades a les especialitats d’aigua dolça, mar i càsting, però la que obtingué els primers èxits fou la d’embarcació fondejada, que aportà regularment competidors a la selecció catalana Josep Lluís Giralt i Argelagues, Josep Parada Sáez i Francesc Calabuig i Codorniu hi aconseguiren medalles d’argent 2007, 2009 Participa regularment en els Campionats d’Espanya de clubs

La primera notícia d’aquesta església, la proporciona el testament de Guitard, jurat el 1054 per Geribert i Domuci damunt l’altar de Sant Salvador, que té una basílica situada dins el castell de Calders Guitard llegà una somera per a l’obra de Sant Salvador Com que aquesta església es trobava dins el castell de Calders, el 1120 Calixt II confirmà a Roland Oliver, abat del monestir de Sant Cugat del Vallès, la possessió de la capella de Sant Salvador i Santa Maria de Calders, amb el seu castell, estanys, aigües, termes, delmes i primícies A la segona meitat del segle XII l’església de Sant…

Format al Club Esportiu Vendrell i Club Patí Vilafranca, es proclamà campió d’Europa juvenil 1991 amb la selecció espanyola El 1993 anà al Club Hoquei Vila-seca, amb el qual la temporada 1994-95 ascendí a la divisió d’honor Tornà al Vilafranca 1996-99 i al Vila-seca 1999-2000, i també jugà al Club Patí Flix 2000-01 i al Club Patí Vilanova 2001-09, amb el qual obtingué l’ascens a la divisió d’honor i un subcampionat 2006 i un títol 2007 de la Copa de la CERS Finalitzà la seva carrera en l’equip del seu poble 2009-11, amb què obtingué el tercer ascens a la màxima categoria, l’OK…

Format al Club Esportiu Noia, debutà amb el primer equip l’any 2000 El 2002 marxà al CP Cibeles d’Oviedo, en el qual jugà quatre temporades i visqué dos ascensos a l’OK Lliga, i la temporada 2006-07 tornà al Noia Marxà al CP Tenerife 2007-11, amb el qual guanyà la Copa de la CERS 2008, i el 2011 fitxà pel Club d’Esports Vendrell, amb el qual aconseguí la Copa del Rei 2013 L’octubre del 2014 fou sancionat sense competir durant dos anys per haver donat positiu en el control de metilhexanamina La temporada 2016-17 tornà a la competició amb el CP Vilafranca

El 1951 començà a jugar en el Centre Catòlic del Vendrell, del qual fou un dels fundadors i que el 1958 es convertí en una secció del Club Esportiu Vendrell Amb el Vendrell pujà a la màxima categoria el 1962 i el 1966, després de retirar-se, es convertí en el seu entrenador Després entrenà quatre temporades el Club Esportiu Noia, amb el qual fou subcampió de Lliga 1970 i Copa 1971, i el Cerdanyola 1972-74, amb el qual també fou subcampió de Copa 1973 Dirigí el Vilanova 1975-78, amb el qual guanyà la Copa del Rei 1976 i fou subcampió de la Lliga i la Copa…

S’inicià com a davanter al CE Vendrell, i passà per les categories inferiors del CE Noia i el FC Barcelona, amb el qual debutà a l’OK Lliga 2006-07 Més tard, jugà al CP Tenerife 2007-09, on guanyà la Copa CERS, i CP Vilanova 2009-11, el Reus Deportiu 2011-13 i el CE Vendrell 2013-19, equip amb el qual guanyà la Copa del Rei 2014 La temporada 2019-20 fitxà pel Noia Fou internacional amb les seleccions catalana i espanyola, amb la darrera de les quals fou subcampió de la Copa Llatina

Fou pioner i especialista del billar de fantasia S’inicià a la seva població natal i al cafè de l’Aliança del Poblenou, un cop es traslladà amb la família a Barcelona El 1932 es proclamà campió del món de billar de fantasia per primera vegada, títol que revalidà fins l’any 1965, i es convertí en el billarista més cotitzat del món El 1937 s’installà a l’Argentina, on feu una gran quantitat d’exhibicions, i el 1947 retornà a Barcelona

Membre del Club d’Esports Vendrell, fou becada al CAR de Sant Cugat Es proclamà campiona d’Espanya en la modalitat de sincronisme juntament amb Maria Terrones 2009