Resultats de la cerca

Format al Club Mayda, fou campió d’Espanya juvenil 1970, 1973 En categoria absoluta, guanyà els títols estatals individual 1974, de dobles mixtos 1974, dobles 1975, 1976 i per equips 1972, 1974, 1976, 1979 També guanyà quatre cops la Lliga estatal, una amb el Club Mayda 1972 i tres amb el Club de 7 a 9 1974, 1976, 1977 Formà part de la selecció espanyola en dos Campionats del Món 1973, 1977 i dos d’Europa 1972, 1974 El seu pare, Jordi Feliu, fou campió d’Espanya per equips 1967, 1971 amb el Club Mayda

Figura destacada en el desenvolupament de l’automobilisme català durant els anys deu i vint del segle XX Guanyà la Prova del Quilòmetre Llançat disputada el 26 de novembre de 1916 i la I Copa Costa de l’Ordal el 29 de desembre de 1918 Fou promotor i dissenyador de l’Autòdrom de Sitges-Terramar 1923 El 29 d’octubre de 1922 quedà segon en el II Trofeu Armangué Fou germà del pilot Josep Maria Armangué Feliu i del waterpolista Manel Armangué Feliu, i cosí del pilot Lluís Armangué Ferrer

Membre del Centre Excursionista de Catalunya, formà part de la primera promoció d’esquiadors nòrdics de Catalunya Entre el 1969 i el 1971, participà en competicions d’esquí de fons a Sant Joan de l’Erm, on cofundà l’Escola d’Esquí Nòrdic de Sant Joan de l’Erm, que dirigí 1976-79 Exercí de preparador físic d’esquí alpí i d’entrenador de fons al CEC, la Federació Catalana d’Esports d’Hivern 1976-81, de professor de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya INEFC i de l’Escola de Tècnics Esportius de la Vall d’Aran ETEVA Responsable tècnic en l’organització de la Nòrdic…

Primer pilot civil català que sobrevolà la ciutat de Barcelona, el 5 de maig de 1917 S’interessà per l’aviació el 1910 a l’hipòdrom de Can Tunis i es formà com a pilot a França durant la Primera Guerra Mundial Fou un dels socis fundadors de l’Aeroclub de Catalunya i un dels primers alumnes de l’Escola Catalana d’Aviació Posteriorment impartí classes de pilot i realitzà conferències aeronàutiques, però deixà de practicar l’aviació esportiva Fou periodista de diaris com La Lucha o La Publicidad i escrigué articles a Mundo Deportivo

Pivot format al Club Basquet Sant Josep de Girona, amb el qual debutà en la màxima categoria el 1999 malgrat que jugava a l’equip vinculat de l’Adepaf de Figueres 1998-2001 La temporada 2001-02 fou cedit al Club Baloncesto Murcia de la LEB, però retornà a la disciplina del CB Girona, on jugà dues temporades 2002-04 a l’ACB El 2004 fitxà pel Futbol Club Barcelona, però acabà la temporada cedit a l’equip gironí Retornà al Barça 2005-10 i guanyà l’Eurolliga 2010, la Lliga 2009, la Copa del Rei 2007, 2010, la Supercopa d’Espanya 2004, 2009 i la Lliga Catalana 2009, 2010 La temporada 2010-11 s’…

Format a les files del Club Natació Barcelona El 1920 representà Espanya en els Jocs Olímpics d’Anvers Fou germà dels pilots Josep Maria i Frederix Armangué Feliu i cosí del pilot Lluís Armangué Ferrer

Amb la Societat de Pescadors Esportius de Sant Feliu Sasserra, fou subcampió d’Espanya de clubs 2004 Amb la selecció catalana, conquerí una medalla d’or 2007 i una de bronze 2006 en els Campionats d’Espanya de l’especialitat

Situació L’església parroquial de Sant Feliu és situada dins el nucli poblacional de Sant Feliu Sasserra, el qual s’estén al llom d’una petita serra que s’allarga a l’extrem llevantí del terme Long 2°01’19” - Lat 41°56’40” Hom va a Sant Feliu Sasserra per la carretera que enllaça el Bages amb el Lluçanès i passa per Artés i Avinyó FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell d’Oristà, al lloc anomenat ipsa Serra Molt aviat degué adquirir les funcions de parròquia, que ja no ha deixat més El terme d’Oristà és documentat des…

Fou campió de Catalunya 1967 i d’Espanya 1968 de 3000 m obstacles El 1968 també s’imposà en la mateixa prova dels altres dos Campionats espanyols, el militar i el d’Educación y Descanso Una vegada retirat, fou segon entrenador de futbol del Centre d’Esports Sabadell al llarg de quinze anys

Iniciat al final de la dècada de 1970, es proclamà campió d’Espanya d’aerostació en sis ocasions Entre el 1980 i el 1991 participà en cinc Campionats del Món i en quatre d’Europa, aconseguint el subcampionat europeu l’any 1984 Participà en nombroses expedicions i travesses internacionals Al febrer del 1992, juntament amb Jesús González Green, fou el primer de creuar l’oceà Atlàntic d’est a oest Aconseguí la fita amb el globus Ciudad de Huelva i baté el rècord de permanència a l’aire, amb més de 130 h, i el de distància, amb uns 5100 km recorreguts