Resultats de la cerca

A les files del Cropusa fou guanyador del Circuit Muntanyès 2001, fou segon a la Volta a Tarragona 2001 i guanyà una etapa del Circuit Muntanyès Els anys 2002 i 2003 competí per l’equip portuguès ASC-Vila do Conde

Oberturista que ha escalat en estil lliure diferents massissos del món Cal destacar l’obertura de les vies Jamiro al Taghia Mar-roc, 1997, Mundo perdido al Tepuy Roraima Veneçuela, 1998 i Clandestina a les Torres del Brujo, Patagònia xilena 1999 Escalà la Free Rider, al Salathé Wall d’El Capitan, EUA 2002, la via Eternal flame de la Torre Sense Nom a la regió del Baltoro, Karakoram 2003 i el Salto Angel a Veneçuela 2006, integrat en un equip internacional d’escaladors A Catalunya ha obert vies a Siurana, Montsant i muntanyes de Prades i fou guarda del refugi Ciríac Bonet a…

Garant internacional de Mountain Wilderness i membre de diverses associacions mèdiques i esportives Fou el primer alpinista català que completà els cims més alts de cada continent, els Seven Summits Pujà al Kilimanjaro 1986, el mont Vinson 1992, el Carstensz i l’Everest 1993, l’Aconcagua i l’Elbrus 1994, i el McKinley 1995 Al juliol del 1999 completà el projecte Set Illes-Set Cims, amb l’ascensió als cims més alts d’Austràlia, Grenlàndia, Nova Guinea, Borneo, Madagascar i Baffin Participà en diverses expedicions com a metge i alpinista Manaslu 1988, Cho Oyu 1990 i K2 1998 Fou cap de l’…

Aquest castell, avui desaparegut, era situat al nord-oest del clos murallat de la vila de Prades En l’actualitat les restes de l’antiga església del castell dedicada a sant Miquel, al carrer del Castell, recorden el seu emplaçament Al principi de segle encara era visible el primer nivell de la torre del castell i algun fragment de mur del seu recinte Hom suposa que el castell de Prades té un origen islàmic Tanmateix, són molt minses i tardanes les notícies que en parlen En canvi, són abundants les que ho fan de la vila, una de les principals del comtat de Prades La referència més antiga de…

A bord d’un vaixell Ten-Ten construït per ell mateix, el 1976 es convertí en el navegant a vela dels temps moderns que ha arribat a la màxima latitud nord, en una expedició que tenia com a objectiu l’escalada d’unes muntanyes del nord de Grenlàndia només accessibles per mar

Vinculat al Club Muntanyenc Barcelonès des del 1941, el 1944 formà part de la secció Grup d’Alta Muntanya GAM, i el mateix any fundà a Sant Cugat una delegació, que el 1963 es constituí com a Club Muntanyenc Sant Cugat de la qual fou president 1969-72 El 1947 també s’associà al Centre Excursionista de Catalunya i al Centre Acadèmic d’Escalada CADE El 1983 formà part de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC Com a escalador feu la primera ascensió hivernal estatal al Toubkal 1966, i una expedició al Caucas 1967 A partir del 1966, inicià l’exploració de la majoria de les…

La primera i única notícia coneguda d’aquesta capella, avui desapareguda, és de l’any 1294, moment en què el rei Jaume II va donar dotze sous anuals dels seus rèdits del forn de Siurana per al manteniment d’una llàntia a la capella de Sant Joan del castell de Siurana, a la vegada que el batlle general de les Muntanyes de Prades restava obligat a fer una aportació igual Avui no en resta cap senyal identificable

Des del 1966 fou soci dels grups de muntanya del CEDADE i de l’AGRUECC El 1973 ingressà al Centre Excursionista de Catalunya i al CADE, grup del qual fou monitor Morí durant una escalada al serrat del Moro, a Montserrat El 1975 rebé la insígnia del GAME Al monestir de Santa Cecília de Montserrat, la FEEC hi condicionà un edifici com a refugi, que fou inaugurat el 1978 amb el seu nom Es publicà després de la seva mort el llibre Les muntanyes que vaig estimar records d’un muntanyenc caigut 1976

Fundada l’any 1976, realitza activitats esportives i culturals principalment relacionades amb la muntanya i la natura Edita la revista Drecera Disposa d’installacions pròpies amb un rocòdrom al Molí de can Feliciano Alguns dels seus membres han realitzat ascensions a les muntanyes més altes del món Lluís Giner assolí l’any 1988 el cim de l’Everest 8848 m i Jaume Ganges pujà a l’Aconcagua 6959 m per la cara sud, la paret més llarga d’Amèrica Organitza la rebuda de la Flama del Canigó L’any 2012 tenia 900 socis

Fundada el 24 de novembre de 1982, ha afrontat expedicions a algunes de les muntanyes més altes del planeta, especialment a l’Amèrica del Sud L’any 2006 fou una de les entitats organitzadores de l’expedició Terres de l’Ebre a l’Everest, que, encapçalada per David Ferrer i Marc Flos i dirigida per Josep A Sancho, assolí el cim el 17 de juny Des de l’any 2007 organitza anualment la Pujada al Montsià-Memorial Francesc Bort Madro, cursa de prop de 30 km i d’un desnivell acumulat de 3000 m