Aquest castell, avui desaparegut, era situat al nord-oest del clos murallat de la vila de Prades. En l’actualitat les restes de l’antiga església del castell dedicada a sant Miquel, al carrer del Castell, recorden el seu emplaçament. Al principi de segle encara era visible el primer nivell de la torre del castell i algun fragment de mur del seu recinte.
Hom suposa que el castell de Prades té un origen islàmic. Tanmateix, són molt minses i tardanes les notícies que en parlen. En canvi, són abundants les que ho fan de la vila, una de les principals del comtat de Prades. La referència més antiga de Prades és de l’any 1159, quan Ramon Berenguer IV, una vegada conquerida Siurana, concedí una carta de poblament als habitants de Prades. Una de les primeres referències del castell de Prades és de l’any 1287, en què el batlle reial de la batllia de les Muntanyes de Prades va donar als vigilants del castell dos cafisos de forment que valien 80 sous i es gastà 66 sous per a les obres que es feren en la fortalesa aquell mateix any.
La vila i castell de Prades foren de domini reial des de la seva conquesta al segle XII fins a la constitució del comtat de Prades l’any 1324 de la mà del rei Jaume II. Aquest creà el comtat per al seu fill Ramon Berenguer, que el permutà al seu germà Pere pel comtat d’Empúries l’any 1341. L’àmbit del comtat es corresponia amb els antics límits de l’antiga batllia reial de les Muntanyes de Prades, que es constituí després de la conquesta de Siurana, i tenia annexos els dominis de la baronia d’Entença. Una vila d’aquesta baronia, Falset, fou, de fet, la capital del comtat de Prades. L’antiga batllia de les Muntanyes de Prades comprenia els llocs i viles de Prades, Siurana, Capafonts, la Febró, Ulldemolins, Albarca, Vilanova de Prades, Cornudella de Montsant, Arbolí, l’Aleixar, Vilaplana, Maspujols, Mont-ral, Samuntà, la Riba, Cabrera, Farena i la Mussara.
Durant el segle XV la branca lateral de la família reial que posseïa el comtat va entroncar amb els de Cardona, que a partir d’aquest moment foren els titulars del comtat. Posteriorment, mitjançant diversos enllaços matrimonials el comtat acabà a mans de la casa ducal de Medinaceli (1663), casa a la qual pertany en l’actualitat el títol de comte de Prades.