Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Unió Esportiva Breda
Futbol
Club de futbol de Breda.
Fou fundat l’any 1954, tot i que abans de la Guerra Civil ja hi havia hagut alguns clubs a la població Durant molts anys jugà a primera territorial També tenia un segon equip, un de femení i altres de futbol de base S’entrena al camp municipal de la població
Susanna Breda Sánchez
Judo
Judoka i àrbitra.
Competí representant el Club Gimnàs Judo Condal de Barcelona Fou campiona de Catalunya en la categoria de 61 kg 1989 Formà part de la selecció catalana de judo Exercí com a àrbitra en diversos campionats estatals Rebé el premi d’honor de l’esport català
Josep Pons Mumbrú
Billar
Economia
Jugador i directiu de billar i empresari tèxtil.
Disputà el Campionat del Món 1927, on quedà cinquè Fou fundador i primer president del Club de Billar Barcelona 1928 Presidí la Federació Catalana de Billar 1929-49 i, posteriorment, en fou vicepresident També escriví llibres relacionats amb el billar, com La quimera del marfil 1942
Antoni Peña Lloris
Altres esports de pilota o bola
Jugador i dirigent de petanca.
Fou un dels principals promotors de la petanca a Catalunya Participà en la fundació de diversos clubs, com el Breda, el Balboa, el Condal, el Penya l’Esplanada i l’Adrianense També fou fundador de la Federació Catalana de Petanca, i directiu durant molts anys del Club Petanca Barcelona Organitzà el primer partit internacional entre França i la selecció espanyola L’any 1966 fou nomenat seleccionador espanyol i el mateix any la federació espanyola el guardonà amb la medalla de plata Després, passà a ser membre de la mateixa federació També fou guardonat amb la medalla de bronze…
El poblament rural i urbà dels temps carolingis
Un país de frontera Vista aèria del conjunt d’Olèrdola, gran recinte fortificat de l’alta edat mitjana ECSA - d Todó Per a entendre les característiques que tenia el poblament als comtats de la Catalunya carolíngia al llarg dels darrers segles del primer millenni hem de tenir presents uns quants aspectes El primer és l’existència d’una frontera amb el món musulmà La proximitat de la marca —com l’anomenen els documents de l’època— afectà totes les comarques catalanes, des de les conques i les valls pirinenques, on es refugiava la gent, fins a les contrades mig despoblades, que hom considerava…