Resultats de la cerca

És format per la Residència Joaquim Blume, les installacions esportives del Consell Català de l’Esport, el centre de medicina esportiva del Consell Català de l’Esport i l’Institut Joaquim Blume Té com a finalitat la formació d’esportistes permetent-los compaginar la seva especialitat esportiva amb els estudis El seu precendent fou la Residència Joaquim Blume, la qual, a través del Pla de tecnificació esportiva de Catalunya 1985, juntament amb la resta d’installacions, passà a denominar-se Centre Català de Tecnificació Esportiva d’Esplugues de Llobregat Fins a la inauguració del…

Desenvolupà la seva carrera al Reial Club Deportiu Espanyol Fou campió de Catalunya de 3000 m obstacles 1944, 1945, 1947, 1948, 1950, 5000 m 1947, 10000 m 1945, 1948 i cros 1945, 1946, 1947, i campió d’Espanya de 3000 m obstacles 1945, 1946, 1948, 5000 m 1946, 1947, 10000 m 1945 i cros 1946, 1947, 1949, 1951 Participà dues vegades en el Cros de les Nacions 1949, 1951 i en els Jocs Olímpics de Londres 1948, on competí en 10000 m i 3000 m obstacles i fou el primer català finalista olímpic en la darrera prova Superà els rècords d’Espanya i de Catalunya de 10000 m i 3000 m obstacles 1946 Un cop…

Estudià veterinària a Tolosa de Llenguadoc, on aprengué les normes d’aquest esport Fundà la Unió Esportiva Santboiana 1921, club degà a Catalunya i a l’Estat espanyol, i en fou president fins el 1936 Juntament amb un grup d’amics arrendaren un camp a la riba del Llobregat conegut com el Camp del Riu El 1922, publicà a La Veu de Catalunya  un manifest titulat "Entorn del foot-ball rugby", que serví per a posar les bases d’aquest esport a Catalunya El mateix any, participà en la fundació de la Federació Catalana de Rugbi i en l’organització del primer Campionat de Catalunya Aquest…

Formà part de la junta del Club Ciclista Cornellà i posteriorment en fou president 1965-95 Durant aquest període organitzà arribades de la Volta a Catalunya a Cornellà i diverses sortides de cicloturisme Establí una estructura d’equips de competició des d’infantils fins a amateurs d’on sorgiren talents com Celestí Prieto, Josep Recio, Abelardo Trenzano i Joan Coma L’any 1993 visqué el naixement de l’Esport Ciclista Cornellà fruit de la fusió del CC Cornellà i l’Agrupació Ciclista Cornellà Parallelament, fou secretari de la Federació Catalana de Ciclisme des del 1985 durant més d’una dècada i…

El 1931 fou un dels fundadors del Cornellà Rugby Club, entitat que presidí entre l’agost del 1956 i el 1958 Fou també àrbitre internacional Durant el seu mandat com a president, el club celebrà el seu 25è aniversari i es creà un segon equip

Fou president del Rugby Club Cornellà 1947-51 Aconseguí que l’entitat tornés a l’activitat després de la Guerra Civil, gràcies al retorn de diversos jugadors Creà també una secció d’atletisme, una d’hoquei, una de tennis de taula, una de ciclisme i una de futbol

Conegut com Miguelito López Abril , es formà en el Santiago Apòstol de l’Hospitalet de Llobregat i l’any 1969 fitxà pel FC Barcelona, on debutà amb el primer equip en la temporada 1972-73 Jugà en l’equip blaugrana fins la temporada 1978-79 i aconseguí dues Copes del Rei 1978, 1979 Posteriorment jugà en el Manresa EB 1979-81, el Caja Ronda Màlaga 1981-83, el Joventut de Badalona 1983-84 i el Caja Àlaba 1984-85 Fou internacional juvenil, junior i disputà nou partits amb la selecció absoluta Com a entrenador, dirigí el Caixa Sabadell 1986-88, l’Universitari Barcelona 1988-89, 1992-…

S’inicià al Club Bàsquet Santfeliuenc El 1940 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol, en què jugà una temporada i assolí el Campionat d’Espanya Fitxà pel Futbol Club Barcelona, en el qual jugà deu anys Fou sis vegades campió d’Espanya i vuit cops campió de Catalunya Al començament dels anys cinquanta retornà al Club Bàsquet Santfeliuenc, en què realitzà tasques de jugador entrenador Internacional en dinou ocasions amb la selecció, obtingué la medalla de plata en els Jocs Mediterranis 1951 Amb la selecció catalana, disputà 7 partits

Destacà al final dels anys vint i principi dels trenta a la Unió Esportiva Santboiana Guanyà la Copa de Catalunya 1931, 1933, 1934, 1935 i la Copa d’Espanya 1931, 1933 Fou dirigent del club i el primer president després de la Guerra Civil, el segon de la història de l’entitat Fou nomenat soci d’honor

Fou un dels jugadors més destacats de la Unió Esportiva Santboiana durant la primera etapa del club, i és considerat com un dels grans prohoms del rugbi de la ciutat Guanyà la Copa de Catalunya 1931, 1933, 1934, 1935 i la Copa d’Espanya 1931, 1933 Participà amb la selecció catalana en el partit contra Itàlia en la inauguració de l’Estadi Olímpic de Montjuïc 1929 Fou internacional amb la selecció espanyola en tres ocasions També fou entrenador, dirigent i president 1954-56 de la Santboiana També exercí d’àrbitre estatal i internacional