Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Esther Núñez i Morera

Esther Núñez Morera
© CN SABADELL
Natació
Nedadora.
Especialista en distàncies llargues en aigües obertes Membre del Club Natació Sabadell, fou sis vegades campiona de Catalunya de gran fons en guanyar la Travessia del Port de Barcelona 1998, 1999, 2001, 2002, 2003, 2006 Es proclamà campiona d’Espanya de 25 km 2003, 15 km 2005 i 10 km 2006, i guanyà el 50è Descens de la Ria de Navia 2007, que portava aparellat el títol estatal També aconseguí tres títols en piscina nedant el relleu 4 × 200 m lliures amb el CN Sabadell estiu del 1998 i hivern del 2000 i del 2004 Participà en les proves de llarga distància més importants del món…
,
L’escola catalana d’il·lustradors després del 1348
Si la primera meitat del segle XIV està plena d’interrogants, la segona és encara un bosc verge i mancat d’ordre De fet, els canvis de classificació dels manuscrits d’aquesta centúria que s’han anat produint en les darreres dècades han contribuït a enriquir el moment d’introducció de l’italianisme i a fornir una imatge excellent d’aquesta etapa, però han deixat també un buit al seu darrere que enfosqueix considerablement el panorama posterior al 1348 Després de la pesta negra, emergeix documentalment la figura de Ramon Destorrents, ben atestada entre el 1351 i el 1362 Es tracta d…
L’espai social
En l’estudi de la cultura, els espais habitats o de relació estan carregats de símbols, i així com habitualment s’ha considerat l’espai domèstic un espai femení, l’espai social de relació s’ha considerat un espai fonamentalment masculí Els espais de relació són de quatre tipus i es poden considerar concèntrics al voltant del nucli familiar El primer, ja a la casa familiar, és la sala o menjador i es pot definir com un espai social en el qual succeeixen aquells fets que impliquen uns membres de la família i els membres socials que impliquen aquests en les seves relacions amb l’exterior El…
Arquitectura gòtica civil catalana
Tradicionalment, la història de l’art ha classificat l’arquitectura en religiosa i en civil, d’acord amb la seva funció específica Però dins de l’etapa gòtica, amb un art sorgit de les mateixes ciutats i de les seves característiques religioses i socials, quan es tracta d’aclarir els conceptes d’espai aplicats a un altre terme, hom troba que –sempre amb referència a les tècniques constructives– és pràcticament impossible diferenciar-los La ciutat gòtica, nascuda de la pròpia dinàmica quotidiana –que alhora és real i alhora és ideal–, plasma, cerca, busca i origina una forma d’hàbitat…