Resultats de la cerca
Es mostren 1765 resultats
quatre per quatre
Automobilisme
Modalitat d’automobilisme fora d’asfalt que consisteix a superar una sèrie de zones amb diferents obstacles sense aturar el cotxe, ni anar enrere, ni rebre ajudes.
També coneguda com 4 × 4, perquè es disputa amb vehicles de tracció a les quatre rodes, es basa en l’habilitat del pilot i no en la velocitat Els participants que cometen errades en els recorreguts reben unes determinades penalitzacions en forma de punts que configuren la classificació final Arribà a Catalunya durant la dècada de 1980
quatre scull
Rem
Modalitat de rem en parella que es practica amb un outrigger d’uns 13,5 m d’eslora i 52 kg de pes mínim, tripulat per quatre remers.
quatre sense timoner
Rem
Modalitat de rem en punta que es practica amb un outrigger d’un 13,5 m d’eslora i 50 kg de pes mínim, tripulat per quatre remers.
quatre amb timoner
Rem
Modalitat de rem en punta masculina que es practica amb un outrigger d’uns 14,5 m d’eslora i 51 kg de pes mínim, tripulat per quatre remers i un timoner.
Rugbi Quatre Barres
Rugbi
Torneig de rugbi disputat el 2007 per clubs de territoris de parla catalana.
La competició nasqué arran de la petició feta pel club alguerès Amatori Rugby Alghero de jugar a la Lliga Catalana Els clubs que la jugaren foren l’Amatori, el Club de Rugbi Sanglars de Torroella, el Club Natació Poble Nou – Enginyers, el GEiEG, el Químics i el Tarragona
El treball al país de les quatre revolucions
Catalunya era definida, fins els anys setanta del segle XX, com el resultat de la suma de la revolució comercial de l’edat mitjana i de la Revolució Industrial del segle XIX És a dir la suma de l’expansió per la Mediterrània iniciada per Jaume I i l’aplicació del vapor en la indústria, un procés simbolitzat per la fàbrica Bonaplata del carrer de Tallers de Barcelona Actualment, cal revisar el contingut d’aquestes dues mítiques revolucions històriques, i cal afegir-ne dues la revolució neolítica de la cuina, i la revolució democràtica iniciada el 1931 La revolució de la cuina L’economia d’una…
esquaix
Fotolia
Esquaix
Esport practicat en una pista coberta de planta rectangular tancada per quatre parets, que consisteix a fer rebotre una pilota de goma contra la paret frontal mitjançant una raqueta.
L’objectiu és aconseguir tornar la pilota abans o després que aquesta hagi botat una sola vegada sobre la pista i que el contrincant no la pugui retornar En la paret frontal hi ha marcades la línia de servei i la línia de falta, i al sòl, que és de fusta, els quadres de servei La pilota pot rebotre en qualsevol de les quatre parets, sempre que a la frontal ho faci per damunt de la línia de falta El servei es fa de forma creuada Quan dos jugadors ensopeguen o no es permet al rival d’arribar a la pilota, es produeix una anullació i cal repetir la jugada Hi ha la modalitat…
Torneig Internacional Ciutat de Barcelona
ALFRED LIEURY
Tennis de taula
Competició internacional de tennis de taula que es disputa anualment a Barcelona des del 1983.
Organitzada per la Federació Catalana de Tennis de Taula, ha aplegat alguns dels millors jugadors del món La primera edició tingué lloc al setembre del 1983 al pavelló de la SEAT i la guanyà el suec Ulf Karlsson No es disputà en quatre edicions 1985, 1987, 1996, 2007 El jugador que ha guanyat més cops el torneig, cinc vegades, és el bielorús Vladimir Samsonov 1996, 2010-13, seguit del croat Zoran Primorac 1997-2000
Campionat del Món de Futbol Sala
Futbol sala
Competició internacional de futbol sala disputada cada quatre anys.
Organitzat per la FIFA, la primera edició tingué lloc a Holanda l’any 1989 Espanya acollí la competició el 1996 Hi participaren setze seleccions dividides en quatre grups, que donaren lloc a les posteriors eliminatòries Barcelona fou una de les seus i el Palau Sant Jordi acollí la final, en què la selecció brasilera resultà campiona en vèncer l’equip espanyol
tennis de taula
Federació Catalana de Tennis Taula
Tennis de taula
Esport de pilota que enfronta dos jugadors o dues parelles de jugadors situats cadascun a banda i banda d’una taula dividida transversalment per una xarxa i amb una ratlla central que va d’extrem a extrem.
El joc consisteix a colpejar una pilota amb una pala per fer-la passar pel damunt de la xarxa fent que boti en el camp contrari de manera que l’adversari no la pugui tornar La pilota ha de botar primer en el camp del jugador que executa el servei En un partit de dobles, el servei es fa en diagonal La taula té unes mides de 274 cm de llarg per 152 cm d’ample i 76 cm d’alçària La xarxa s’eleva fins els 15,25 cm La pilota, de plàstic abans era de celluloide, és blanca o de color taronja, té 40 mm de diàmetre i pesa 2,7 g Històricament, les pales han estat de fusta i cobertes de pergamí, de paper…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina