Resultats de la cerca

President del Reial Club Deportiu Espanyol 1918-19 Durant el seu mandat, el club acabà en segona posició en el Campionat de Catalunya També destacà com a futbolista internacional amb la selecció de l’Uruguai D’altra banda, el 1918 creà la secció d’atletisme del RCD Espanyol, i el 1919 organitzà el Campionat d’Espanya d’atletisme al camp del mateix club, al carrer de Muntaner Formà part del Consell Superior de la Federació Atlètica Catalana

Jugà al Futbol Club Barcelona 1918-22 com a defensa esquerre Disputà un total de 21 partits i obtingué dues Copes d’Espanya 1920, 1922 També guanyà el Campionat de Catalunya en cadascuna de les quatre temporades que estigué al Barça

Competí representant el club Dojo Cervantes i assolí el cinturó negre segon dan Fou subcampió d’Europa cadet 1987 i kumite júnior 1989 També es proclamà campió d’Espanya en les especialitats kata aleví i kumite júnior 1991 Fou campió de Catalunya juvenil 1987, de kumite júnior lleugers 1990,1991 i absolut en kata 1991

Defensà la samarreta del Martinenc 1920-25 En la temporada 1922-23 es proclamà campió de Catalunya de segona categoria i ascendí a primera La temporada 1925-26 jugà als equips inferiors del Futbol Club Barcelona i posteriorment ho feu amb el Júpiter 1926-32 Ocupà la demarcació de mig volant i formà part de la selecció catalana

Obtingué el títol de campió de Catalunya de boxa amateur en la categoria de pes superlleuger 1953

Participà en curses motociclistes catalanes i estatals del final de la dècada del 1950 i principi de la de 1960 al volant de motocicletes com Evycasa, Maf, Mondial, Sansón, Ducson i Bultaco Es proclamà campió d’Espanya de resistència de 125 cc juntament amb Jaume Bordoy 1961 en guanyar les 24Hores de Montjuïc Fou pioner del kàrting a Espanya Competí amb l’Escuderia Pájaros Azules al principi dels anys seixanta i després fitxà per l’Escuderia Artés, amb la qual guanyà nombroses curses fins a la dècada de 1970, entre les quals cal esmentar el Trofeu Ciutat de Sabadell, el Ciutat de Granollers i…

Fou subcampió d’Espanya individual 1979 i medalla de bronze 1980, i aconseguí diversos podis per equips tant en aquesta competició com en la Lliga espanyola amb la selecció de Barcelona El 1979 també guanyà el Trofeu Lacambra Formà part de la selecció estatal i aconseguí la medalla de bronze en llançament de pilota salvavides en el Campionat d’Europa 1986

S’inicià en la pràctica d’aquest esport el 1984 Competí en les categories de pes lleuger i mitjà Es proclamà subcampió del món de fisioculturisme També assolí la tercera posició en els campionats mundials 2010 Fou campió d’Europa i guanyà en diverses ocasions el títol de campió de Catalunya També aconseguí el Campionat de Barcelona diverses vegades Compaginà la direcció del Club Esportiu Manuel Muñoz a Barcelona amb els entrenaments Ocupà la vicepresidència de la Federació Catalana de Físic Culturisme FCFC

Estudià filosofia i lletres i periodisme Collaborador habitual en un gran nombre de revistes i a la premsa diària, conreà gairebé tots els gèneres, bé que l’assaig i la novellística constituïren els eixos de la seva activitat literària Escriví algunes de les seves obres en català Els seus assaigs mostren sempre una forta dosi de contestació a l’ordre establert i un clar compromís polític amb posicions d’esquerra, tònica que impregna també la resta de la seva producció i que sovint el portà a adoptar la forma de pamflet o de manifest Manifiesto subnormal 1970, Crónica sentimental de España…

Jugador de cesta punta, fill de Manuel Balet Crous Membre del Club Vasconia, es proclamà onze vegades campió d’Espanya en la posició de davanter 1946, 1948-53, 1955-58 Les seves parelles foren Teodoro Barasona 1948-49, Antoni Amat 1950-51 i 1957, A Bastart 1946 i el seu germà Joaquim 1952-53, 1955-56 i 1958, amb el qual fou campió del món 1952 i subcampió 1958 Es retirà el 1962 i fou seleccionador estatal 1970-73