Resultats de la cerca

Practicà el ciclisme fins el 1948, quan obrí el seu primer taller de bicicletes Entrà com a mecànic de l’equip del Club Ciclista CIFE i la dècada dels setanta fou mecànic personal de Luis Ocaña El 1982 fou entrenador dels equips del Club Ciclista Reus Ploms i del Club Ciclista el Morell abans de gestionar la direcció del Club Ciclista Tarragona fins el 1996

Arribà al Futbol Club Barcelona el 1964, procedent de la Fiorentina d’Itàlia Jugà al Barça com a davanter esquerre durant tres temporades 1964-67 i disputà 77 partits, en els quals marcà 30 gols Després, jugà al Sabadell 1967-69 en 35 partits, abans de tornar al seu país Fou campió de la Copa de Fires 1966 Fou trenta-sis vegades internacional amb el Perú

Fou porter del Centre d’Esport Sabadell 1910-13, amb el qual es proclamà campió d’Espanya de segona categoria 1913, i presidí el club 1911-23 Introductor del futbol a Sabadell, també impulsà el tennis a la ciutat collaborant en la fundació del Club Tennis Sabadell 1929, del qual fou president abans 1928-29 i després 1934-39 de l’oficialització dels estatuts del club

Soci de la Penya Motorista Barcelona, creà la marca de motocicletes Evycsa Disputà proves de resistència al circuit de Montjuïc, i fou tercer en el I Gran Premi Barcelona en categoria 250 cc 1948 Guanyà la Pujada a Vallvidrera en 175 cc 1955 poc abans de morir en un accident mentre es preparava per a disputar la prova de regularitat del Moto Club Mataró

Practicà diversos esports futbol, tennis, muntanyisme, esquí, vela i golf abans de centrar-se en el pitch-and-putt Presidí l’Associació Catalana de Pitch-and-Putt 2001-09 i la federació catalana 2006-09 un cop fou acceptada oficialment També fou president de l’European Pitch and Putt Association 2006-10 i secretari general de la Federation of International Pitch and Putt Associations

Vinculat des d’infant al Club de Tennis Barcelona, on el seu pare, Esteve Gimeno, exercia de professor, com a amateur obtingué diversos trofeus i campionats d’Espanya, i participà en l’equip espanyol de Copa Galea que guanyà el 1956 i el 1957, guanyà el torneig de Queens 1960 Abans de professionalitzar-se jugà a la Copa Davis en 1958-60, i posteriorment en 1972-73, amb un total de 33 partits  El 1967 guanyà el títol de dobles de l’únic torneig professional que es jugà a Wimbledon abans dels oberts, juntament amb el mexicà Pancho González Al llarg de la seva carrera…

Centrecampista, es proclamà campió d’Espanya juvenil amb el Futbol Club Barcelona 1959 La temporada 1959-60 actuà amb l’equip amateur del Barça Després fou cedit al Mataró 1960-61 i al Racing de Santander 1961-62, amb el qual debutà a primera divisió Posteriorment jugà al Deportivo de la Corunya 1962-66, alternant la primera divisió amb la segona, i l’Osasuna 1966-68, abans de retirar-se

Fou un dels components del grup d’atletes del GEiEG de Girona que començà a destacar just abans de l’esclat de la Guerra Civil El 1936 fou campió de Catalunya de 100 m, i juntament amb els seus companys del GEiEG, guanyà els relleus de 4 ×100 i 4 × 400 m En els Campionats d’Espanya del 1936 fou tercer en 100 m i cinquè en 200 m

Fundat el 1928, fou precedit per la Joventut Catòlica, el Club Pirenaic i el Solsoní, tres clubs que el 1915 ja practicaven el futbol El club actual participà en torneigs comarcals però uns anys abans de començar la Guerra Civil es dissolgué Fou refundat el 1946 i jugà en categories territorials La temporada 2010-11 competí a primera territorial Disposa d’equips femenins i diversos equips en categories inferiors

Cada forat del camp representa un punt, que s’anota el jugador o l’equip que abans emboca la bola Quan l’avantatge de punts és superior al nombre de forats que resten per completar el recorregut, s’acaba l’enfrontament Presenta algunes variants en funció del nombre de boles jugades per cada bàndol, dues o tres, o del nombre de bàndols fins a tres que juguen alhora