Resultats de la cerca

Competí representant l’Sporting Club i es proclamà en dues ocasions campió d’Espanya en la categoria de pes pesant 1980, 1981 També guanyà dues vegades el Campionat de Catalunya amateur en aquesta mateixa categoria 1979, 1980 Formà part de la selecció catalana de boxa amateur

Format al club Joventut Pugilística de Sants, fou campió de Catalunya d’aficionats en la categoria de pes lleuger 1966 Formà part de la selecció catalana amateur , després passà a professional i optà al títol estatal el 1968 Es retirà el 1971

Jugà al Futbol Club Barcelona 1995-2002, on compartí posició amb David Barrufet, i formà part de l’equip conegut com Dream Team Amb l’equip català guanyà cinc vegades i de forma consecutiva la Copa d’Europa 1996-2000 i la Lliga 1996-2000, tres Copes del Rei 1997, 1998, 2000, quatre Copes Asobal 1996, 2000, 2001, 2002 i quatre Supercopes d’Espanya 1996, 1997, 1999, 2000 i d’Europa 1996-99 Amb la selecció de Suècia es proclamà campió d’Europa 1994, 2000 i del món 1990, 1999 i fou subcampió olímpic als Jocs de Barcelona 1992, Atlanta 1996 i Sydney 2000

Vinculat al Club de Vela de Calella, el 1960 participà en el Campionat del Món celebrat a Palamós Sempre navegà en la classe 420, en la qual es proclamà campió de Catalunya 1966, 1967 i d’Espanya 1966, 1969 També disputà un altre Campionat del Món l’any 1967 És fill de Tomàs Moret, el qual, amb Manel Juanola, va dissenyar el din-ghy català

Més conegut com Sito Rivera, fou jugador i entrenador de la UE Mataró 1977-82, amb el qual arribà a la màxima categoria estatal Posteriorment jugà al FS Vilassar de Mar 1983-84 i en fou entrenador 1986-97, el primer equip del qual pujà a la divisió de plata Al mateix temps guanyà el Campionat d’Espanya juvenil amb la selecció catalana 1993 Després d’entrenar el Gavà FS a la divisió de plata 1997-99, debutà a la divisió d’honor amb el FS Martorell 2000, amb el qual guanyà la Copa Catalunya 2000 Retornà al Gavà FS 2001, fou coordinador tècnic del FS Martorell 2002-03, entrenador del Manresa FS…

El 1930 promocionà els primers Campionats de Catalunya infantils de natació i el 1931 fou nomenat president del Club Natació Athlètic i tresorer de la Federació Espanyola de Natació Al gener del 1933 fou elegit president de la Federació Catalana de Natació, però no pogué prendre possessió del càrrec a causa de la seva mort prematura També fou vicepresident de la Federació Catalana de Boxa

Jugà amb l’equip del collegi Bosco Navas de Barcelona, la Unió Esportiva Sant Fost i el Club de Balonmano de Santa Coloma S’inicià com a tècnic d’equips inferiors al Bosco Navas i, després, passà pel Virolai, el GE Seat i el Club de Balonmano de Santa Coloma També dirigí, sempre en categoria masculina, la selecció juvenil de Barcelona, les seleccions catalanes juvenil i júnior, i la selecció espanyola júnior, amb la qual es proclamà subcampió del món 1995 Fou director tècnic de la Federació Catalana d’Handbol 1990-95, i també en fou gerent 1995-99, així com també fou gerent del Patronat…

S’inicià a l’Escola Pia de Barcelona i el 1983 passà al Joventut de Badalona, club on jugà fins el 1996, passant per tots els equips de les categories de promoció Debutà amb el primer equip la temporada 1987-88 Guanyà dues Lligues ACB 1991, 1992, una Eurolliga 1994 i una Copa Príncep d’Astúries 1991 Posteriorment jugà al Club Bàsquet Màlaga 1996-97 i als clubs CB Granada 1997-98, Benetton de Treviso italià 1998-99, amb el qual guanyà la Copa Saporta, CB Gijón 1999-2001 i CB Sant Josep de Girona 2001-02 Finalitzà la seva carrera la temporada 2002-03 jugant al Panellinios grec i el Benfica…

Fou el primer instructor de surf titulat a Catalunya Exercí de director tècnic a l’Associació Catalana de Surf i creà, juntament amb Felip Verger, la primera escola de surf de Catalunya, que el 2003 es convertí en l’Escola Catalana de Surf Impulsà la creació del Circuit Català de Surf i del Campionat de Catalunya júnior Té el nivell C com a jutge de competició El 2010 fundà el Club de Surf Mediterrani, que presideix

En categoria juvenil, es proclamà subcampió mundial 1991, 1992 i campió d’Europa 1992 de descens, i guanyà la Copa d’Espanya 1992 i l’Obert Coronas de camp a través 1992 També guanyà la Copa dels Campions del Món 1993 A partir del 1994 fou diverses vegades campió d’Espanya de descens i s’imposà en diverses mànegues de la Copa del Món Fou tercer a la final general de la Copa del Món de descens 1996, 1997 També guanyà la Maxiavalanche de Vallnord 2006 i fou campió del món de descens en la categoria màster 35 2009