Resultats de la cerca

Membre del Tir Esportiu de Barcelona, s’inicià en pistola i a partir del 1961 començà a competir en carrabina Fou campió d’Espanya en la disciplina de matx anglès 1966, 1967, 1969, 1970, 1972, 1974 i en carrabina en tres posicions 1963, 1969, 1972 També guanyà nombrosos campionats de Catalunya i de Barcelona Baté el rècord mundial en disciplina de matx anglès 1970 amb una marca de 599 sobre 600 Participà en la prova de carrabina en tres posicions en els Jocs Olímpics de Mèxic 1968 i en la prova de 50 m estirat als de Munic 1972, Mont-real 1976 i Los Ángeles 1984 També fou present en els Jocs…

El 1976 fitxà per l’Universitari abans de fer el salt a l’Handbol Granollers, equip amb el qual debutà a la divisió d’honor El 1979 fou traspassat al Futbol Club Barcelona El seu palmarès en l’equip blaugrana inclou una Copa d’Europa 1991, quatre Recopes d’Europa 1984, 1985, 1986, 1994, vuit Lligues 1980, 1982, 1986, 1988-92 i set Copes del Rei 1983, 1984, 1985, 1988, 1990, 1993, 1994 Amb divuit anys fou el jugador més jove de la selecció espanyola, amb la qual guanyà el mundial B disputat a Barcelona Competí als Jocs Olímpics de Moscou 1984, Los Angeles 1984 i Seül 1988 Fou 231…

Especialitzat en proves de mig fons, de fons i d’estils, nedà al Club Natació Palma 1968-81 i al Club Natació Montjuïc des del 1981 El seu entrenador fou Joan Fortuny fins l’any 1979, quan marxà als Estats Units, sota les ordres de Mark Schubert, considerat un dels millors entrenadors del món Disputà els Jocs Olímpics de Moscou 1980 i Los Angeles 1984, un Campionat del Món 1982 i dos Campionats d’Europa 1981, 1983, en el primer dels quals guanyà el bronze en els 1500 m lliures Es retirà de la competició el 1984 En total fou 34 vegades campió d’Espanya i baté 48 rècords estatals…

L’any 1966 debutà al Club de Tir Jordi Tarragó Com a júnior fou campió del món 1970, medalla de bronze en un Campionat d’Europa 1969 i campió d’Espanya 1968, 1969, 1970 En categoria absoluta, es proclamà campió estatal 1971, 1973, 1976, 1977, d’Europa 1973 i del món 1978, 1982 i conquerí la medalla d’or en els Jocs Mediterranis de Split 1979 Els anys 1974 i 1975 obtingué el Gran Premi d’Europa També fou subcampió d’Europa 1971, guanyà la medalla de bronze en un Mundial 1981, assolí tres Copes d’Espanya 1971, 1972, 1976 i dues Copes del Rei 1982, 1983 Disputà els Jocs Olímpics de Munic 1972,…

S’inicià en el Club Esportiu Universitari als divuit anys i ja als vint participà en els Jocs Olímpics de Moscou 1980, als quals seguiren els de Los Angeles 1984, Seül 1988, Barcelona 1992 i Atlanta 1996 Competí en tres Campionats del Món a l’aire lliure 1987, 1991, 1995 i sis en pista coberta entre el 1987 i el 1997, i en dos Campionats d’Europa a l’aire lliure 1986, 1990 i nou en pista coberta entre el 1983 i el 1996 Fou medalla de bronze en un Europeu a l’aire lliure 1986 i en un de pista coberta 1988 i guanyà el Campionat Iberoamericà dues vegades 1986, 1990 Fou set cops…

Membre del Club Natació Barcelona, guanyà el seu primer Campionat d’Espanya en 100 m braça a dotze anys 1972 Prengué part en el Campionat Mundial de Cali 1975 i en el de Berlín 1978 Participà en els Jocs Olímpics de Moscou 1980 i en els Jocs Mediter-ranis d’Alger 1975, en què aconseguí la tercera posició en 4 × 100 lliure, i de Split 1979, en què guanyà la medalla de bronze en 4 × 100 estils Fou campiona d’Espanya de 100 m papallona 1980, 100 m braça 1972, 1975, 1976, 200 m braça 1974, 1975, 1976, 200 mestils 1974, 1975, 1976, 1979, 1980 i 400 mestils 1974, 1975, 1976, 1978…

Nedador i waterpolista del Club Esportiu Mediterrani 1944-51 i del Club Natació Montjuïc 1951-66 El 1966 inicià la carrera com a entrenador al CN Montjuïc fins el 1972, quan passà a dirigir la selecció nacional 1972-78, en substitució de l’hongarès Andrés Bandy  Zolyomi, i feu debutar Manel Estiarte, amb només 17 anys, en l’europeu de Jonkoping 1977, en un equip que tenia jugadors de la talla de Fité, Sans, Girbal, Carmona, Jané, Alcázar, Robert, Ventura, Delgado, etc, i que fou la base del diploma olímpic aconseguit posteriorment a Moscou 1980 Posteriorment, fou…

Organitzat pel Club Bàsquet l’Hospitalet, en les primeres edicions participaren els millors equips estatals de la categoria juvenil De manera progressiva, el torneig, que se celebra durant els primers dies del mes de gener, cresqué en participació i popularitat gràcies també a la collaboració d’organismes públics, com l’Ajuntament de la població i la Diputació de Barcelona, i també passà a disputar-se en la categoria júnior Des del 1993 té lloc a les installacions municipals del Complex Esportiu l’Hospitalet Nord A partir del segle XXI esdevingué internacional, amb la participació d’equips…

S’inicià en les competicions l’any 1969, compaginant proves de muntanya Pujada als Àngels i rallis Ralli del Ripollès, on compartia el pilotatge d’un Seat 600 En el seu palmarès destaquen els dos títols de campió d’Espanya de rallis 1985, 1986 al volant d’un Lancia 037, i dos subcampionats 1984, amb Opel, i 1987, amb Volkswagen Amb el Lancia 037, també fou tercer al Campionat d’Europa 1985 Guanyà el Ralli Costa Brava 1987 i participà en onze edicions del Ralli de Montecarlo, entre el 1972 i el 1986 En aquesta competició, el 1982 i el 1983 aconseguí la victòria de grup 2 i 4, respectivament A…

Començà a navegar el 1970 en classe optimist Es traslladà a Barcelona, on desenvolupà la major part de la seva activitat com a regatista En classe finn guanyà la medalla d’or als Jocs Olímpics de Seül 1988, al Campionat del Món 1987 i al Campionat d’Europa 1988 En classe star aconseguí dues medalles d’or al Campionat del Món 1982, 1983 i una altra al Campionat d’Europa 1982 Participà en cinc Jocs Olímpics Mont-real 1976, Moscou 1980, Los Angeles 1984, Seül 1988 i Atlanta 1996 Aconseguí un diploma olímpic a Los Angeles i Atlanta A partir del 1996 navegà en classe creuer i assolí…