Resultats de la cerca

Pioner del surf a Catalunya, començà a practicar-lo a la platja de la Barceloneta el 1978 La seva afició pel surf el portà a viatjar a Sud-àfrica, Austràlia i Nova Zelanda Retornà a Catalunya, on seguí practicant aquest esport

Fou jugadora del Club de Tenis Mirasierra, del qual fou també professora de l’escola de tennis Fou campiona de Catalunya individual 1967 i de dobles mixtos 1966, amb E Molina 1967, amb J Marfá, i campiona d’Espanya de dobles 1969, amb M Schultze Representà Espanya a la Copa Federació de Tennis de 1971 a Johannesburg República de Sud-àfrica

Instructor d’escalada en roca i guia de muntanya mitjana, ha obert i equipat més de 1600 vies d’escalada de diverses longituds i dificultats, principalment en zones de Catalunya, Espanya i dels Pirineus, però també a Noruega, França, Algèria, el Marroc, Madagascar, Namíbia i l’Equador Ha escalat també a Itàlia, els Estats Units, Turquia i Sud-àfrica Com a editor, ha publicat una trentena de guies d’escalada

Forma part del Club Korfbal Badalona La Rotllana des de la temporada 1992-93 És un dels màxims anotadors de l’equip en la màxima categoria, amb el qual ha guanyat tres vegades el Torneig Internacional Maglaj 2001, 2003, 2006 Formà part de la selecció espanyola sub-23 en el Campionat del Món de Sud-àfrica 2001 Entre el 1998 i el 2008 exercí d’entrenador al club badaloní, que presideix des del 2007

Estromatòlit del Miocè mitjà de Porto Pi, a Mallorca Hom relaciona la formació d’aquestes estructures carbonatades orgànico-sedimentàries amb l’activitat de petits microorganismes procariotes que poden retenir i precipitar els sediments Pere Santanach Biològicament, els procariotes són organismes que no tenen un nucli organitzat Pel que fa al seu registre fòssil, els cianobacteris tenen una gran importància pel seu extraordinari desenvolupament durant el Precambrià i, bé que rarament conservats, constitueixen les formes fòssils més antigues que hom coneix Els cianobacteris foren designats…

S’inicià en el Club Natació Barcelona l’any 1957 i durant tretze temporades formà part de la davantera de l’equip del CNB, habitualment com a tercera línia Es proclamà campió d’Espanya 1963 Fou un dels integrants de la selecció d’Andorra en el debut internacional d’aquest país, davant Tunis Així mateix, també jugà amb la selecció espanyola sub-23 i nombroses vegades amb la catalana Com a veterà, ha realitzat gires per Sud-àfrica, Nova Zelanda i Austràlia Presidí la Federació Catalana de Rugby 1988-92

Installat a Barcelona, s’entrenà al Gimnàs Redón de Sants El 1942 inicià la seva trajectòria com a professional i passà a entrenar-se al Club de Boxa Terrassa Obtingué el títol de campió d’Europa en la categoria de pes gall 1949, títol que revalidà en sis ocasions més El 1951 disputà un combat per al títol mundial de boxa, a Sud-àfrica També fou campió d’Espanya en les categories de pes gall 1945 i pes ploma 1946, 1952, i de Catalunya en la de pes gall 1944 Abandonà la boxa el 1958

Fundat el 1990 sota l’impuls de Josep Maria Conesa, nasqué com a mostra de suport al corredor de curses de fons Domingo Catalán, a qui la Federació Espanyola d’Atletisme, a instàncies de la federació internacional, volia sancionar amb dos anys per haver participat en una cursa de 100 km a Sud-àfrica, encara sota el règim de l’ apartheid En el palmarès del club destaquen els dos títols catalans de cros per equips 1998, 1999 i un títol 2000 i un tercer lloc 2002 en el Campionat d’Espanya de l’especialitat Per les seves files han passat alguns dels millors…

Davanter format al CP Tordera, club amb el qual guanyà els Campionats de Catalunya i d’Espanya de totes les categories i debutà a la divisió d’honor la temporada 1979-80 Fou campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola 1981 i guanyà la Copa CERS 1986 amb el Tordera Posteriorment jugà al CP Mollet 1986-98 i al CH Lloret 1989-92, on es retirà En la seva darrera temporada compaginà les tasques de jugador amb les d’entrenador Dirigí el primer equip del Tordera 1995-97 i el CP Voltregà 1997-2002, amb el qual arribà a dues finals de la Copa del Rei 2000, 2001 i guanyà una altra Copa CERS 2002…

Mata en flor de seneci del Cap Ramon M Masalles Senecio inaequidens forma part del contingent d’espècies exòtiques que s’ha establert d’una manera molt eficaç al territori dels Països Catalans les últimes dècades Aquest seneci és un parent del xenixell S vulgaris , una herba anual comuna en horts i camins En el cas de S inaequidens , però, es tracta d’una mata perenne de fulles linears, irregularment dentades o lobades, amb una rabassa llenyosa curta, molt ramificada vers la part superior aquestes ramificacions produeixen nombrosos capítols amb lígules grogues d’uns 5 a 7 mm Floreix…