Resultats de la cerca

El 1972 fou comissari de la Volta a Catalunya Del 1973 al 1990 se centrà en el ciclisme infantil i s’introduïren novetats puntuals, com la utilització de dorsals fixos el 1978 El 1986 adquirí la categoria estatal Especialitzat en la gestió de proves antidopatge, treballà en els controls dels Campionats del Món de Barcelona 1984 i dels Jocs Olímpics i Paralímpics de Barcelona 1992 És vicepresident del Comitè Català d’Àrbitres des del 2004 i delegat per la província de Barcelona

Pivot, arribà a Catalunya el 1979 procedent de la Universitat de Kentucky per incorporar-se al Club Bàsquet Mollet La temporada següent fitxà pel Futbol Club Barcelona 1980-81 i guanyà la Lliga i la Copa del Rei Posteriorment jugà en l’ACB amb el Club Bàsquet Santa Coloma de Gramenet 1983-85, el Reial Club Deportiu Espanyol 1985-87, on fou el màxim anotador de la Lliga la temporada 1985-86, i el Club Bàsquet Granollers 1988-89

Competí representant el Gimnàs Pac Dom de Mollet del Vallès Assolí la tercera posició al Campionat d’Espanya d’aixecament de banca 2006 Es proclamà campió de Catalunya d’aixecament de banca en la categoria de menys de 82,5 kg 2010 També fou dues vegades subcampió de Catalunya sènior d’aixecament de banca 2006, 2008 El 2011 es desvinculà de la Federació Catalana de Físic Culturisme FCF i s’afilià a l’Associació Espanyola de Powerlifting

Després de proclamar-se subcampió d’Europa júnior 1974 amb la selecció espanyola, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1974-77 procedent de l’SD Kas de Bilbao Amb el Barça disputà la final de la Copa Korac 1975 Posteriorment jugà en diferents equips, com el Granollers 1977-82, el Club Bàsquet l’Hospitalet 1983-84, el Reial Club Deportiu Espanyol 1984-87, el Valvi Girona 1987-90 i el Club Bàsquet Mollet 1992-93, on es retirà

Començà a jugar als Maristes de Barcelona – CE Sant Joan, on guanyà el Campionat d’Espanya juvenil en tres ocasions Es proclamà campió d’Europa júnior 1972 amb la selecció espanyola, essent el porter menys golejat del campionat La seva trajectòria professional transcorregué en el CT Barcino, el CE Noia, el CE Vendrell, el CP Mollet i el CP Vilanova Com a sènior, fou internacional absolut onze cops En categoria de veterans, guanyà cinc Campionats de Catalunya amb el CT Barcino

El gran dels germans Càceres fitxà pel juvenil del FC Barcelona el 1985 Fou internacional júnior i debutà amb el primer equip, però la temporada 1989-90 anà al CP Mollet Després jugà tres anys al CP Voltregà, amb el qual guanyà una Lliga Catalana 1991, dos al CP Vilafranca i un al CP Vila-seca, on es retirà el 1996 Després fou entrenador del mateix equip durant tres anys, un a la divisió d’honor i dos a primera divisió

Membre del FC Barcelona, fou juntament amb Pere Prat un dels millors especialistes de les curses de fons a mitjan dècada de 1910 Guanyà els dos primers Campionats d’Espanya de camp a través per equips representant Catalunya 1916, 1917 En el camp individual, fou segon 1916 i quart 1917 També es proclamà campió de Catalunya dels 5 000 m llisos 1916 El 1915 fou segon del rànquing espanyol dels 5 000 m llisos i el 1917, segon dels 10 000 m

Fill del també futbolista Andreu Bosch i Girona , s’inicià com a professional a l’Espanya Industrial, filial del Futbol Club Barcelona , en el primer equip del qual debutà la temporada 1951-52 Durant els anys com a jugador del club, fins la temporada 1957-58, guanyà dos campionats de Lliga 1952, 1953, tres Copes 1952, 1953, 1957, dues Copes Eva Duarte 1952, 1953, una Copa Llatina 1952 i una Copa de Fires 1958 Posteriorment jugà amb el Betis Balompié de Sevilla 1958-65, amb l’Elx 1965-66 i amb la Unió Esportiva de Sants 1966-67 Jugà un total de 276 partits a primera divisió i marcà 29 gols…

Jugà al Martinenc Futbol Club, i a partir del 1940 fou àrbitre de primera categoria Des del 1946 dirigí partits internacionals Entre l’any 1947 i el 1955 exercí d’entrenador d’equips de la primera i la segona categoria catalana CC Badalona, CB Mollet, UE Montgat, CE Sabadell i CB Santa Coloma Presidí el Collegi Català d’Àrbitres 1955-74, el Collegi Nacional d’Àrbitres 1970 i el Collegi Regional d’Entrenadors 1955-56 Fou un dels fundadors de la revista Rebote Solamente Baloncesto

Fou campió d’Espanya en la modalitat de deu balls 2001, 2003-08 i en la d’estàndard 2003-09, i de Catalunya en la d’estàndard 2007, 2008, sempre fent parella amb Desirée Martin Dirigeix l’escola de ball de saló Dandi de Mollet del Vallès També és jutge estatal de ball i collaborador del comitè tècnic en l’àmbit de ball estàndard i llatí a la Federació Catalana de Ball Esportiu En aquesta mateixa federació és representant de jutges en estil internacional