Resultats de la cerca

Afincat al Prat de Llobregat, s’inicià en aquest esport en un gimnàs de la policia nacional d’aquesta localitat Es proclamà campió d’Espanya a divuit anys i assolí cinc títols consecutius 1980-85 El 1985 abandonà l’alta competició per una lesió Posteriorment impartí classes de taekwondo i obrí el seu propi gimnàs al Prat de Llobregat Fou seleccionador espanyol, entrenador de l’equip olímpic estatal i tècnic al Centre d’Alt Rendiment CAR de Sant Cugat del Vallès

Resident a Barcelona des del 1990, disputà els Jocs Paralímpics de Barcelona 1992, Atlanta 1996, en els quals assolí la medalla de plata en 400 m, i Sydney 2000 Es proclamà campió d’Europa de relleus 4 × 400 m 1993 També guanyà vuit medalles de plata en Campionats d’Europa, quatre en 400 m i quatre en 800 m 1993, 1995, 1997, 1999 Es retirà el 2000

Defensa central, fitxà pel FC Barcelona 1977-79 procedent del Salamanca Disputà 33 partits amb el Barça i marcà 1 gol Guanyà una Copa del Rei 1978 i una Recopa d’Europa 1979 Posteriorment marxà al Recreativo de Huelva

Format a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona, actuà amb el Barcelona Atlètic, el Logronyès i el Sabadell abans de jugar a primera divisió amb el Castelló 1981-82 Després passà al Recreativo de Huelva i el Mollerussa, a segona divisió Una cop retirat, fou entrenador de porters del primer equip del Barça 1996-97

El 1978 fitxà pel Futbol Club Barcelona procedent del San Fernando Fou cedit al Recreativo de Huelva i al Valladolid, i al final de la temporada 1979-80 ingressà al Barça Hi romangué fins a la temporada 1981-82 Disputà un total de 53 partits i marcà 7 gols Guanyà una Recopa d’Europa 1982 i una Copa 1981

Extrem esquerre format al planter del Futbol Club Barcelona Com a jugador del Barcelona B disputà 31 partits amb el primer equip la temporada 1995-96 i marcà 5 gols Posteriorment jugà a l’Albacete 1997-98, el Lleida 1998-99 i 2000-01, el Recreativo de Huelva 1999-2000, l’Extremadura 2001-02, el Terrassa 2002-03, el Numància 2003-10 i el Cartagena 2009-10

Lateral dret, començà al Centre d’Esports l’Hospitalet 1990-92 A continuació jugà dues temporades a la Unió Esportiva Lleida 1992-94, la darrera de les quals a primera divisió Continuà jugant en la màxima categoria durant cinc temporades amb el Betis 1995-99, Las Palmas 2000, 2002, Recreativo de Huelva 2001 i la Cultural Leonesa 2003 En retirar-se, passà a exercir d’entrenador

Conegut com Poli , fou un migcampista que jugà al Reial Club Deportiu Espanyol 1971-74, al qual arribà després de set temporades al València, on guanyà la Lliga 1971 Amb l’Espanyol jugà 83 partits, i després marxà al Recreativo de Huelva Ja retirat, dirigí, entre d’altres, el Badalona 1979-80 Fou una vegada internacional amb la selecció espanyola absoluta i formà part d’un combinat català en un partit benèfic

Nom amb què es coneix Enrique Álvarez Sanjuán, defensa format a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona S’inicià en les categories infe-riors del FC Barcelona Jugà amb el primer equip en una ocasió També jugà al Club Deportivo Logroñés, la Unió Esportiva Lleida 1998-2000, el Vila-real Club de Futbol 2001-07 i el Recreativo de Huelva Fou semifinalista de la Copa de la UEFA 2004 i de la Copa d’Europa 2006 Participà en la selecció catalana

Iniciat al final de la dècada de 1970, es proclamà campió d’Espanya d’aerostació en sis ocasions Entre el 1980 i el 1991 participà en cinc Campionats del Món i en quatre d’Europa, aconseguint el subcampionat europeu l’any 1984 Participà en nombroses expedicions i travesses internacionals Al febrer del 1992, juntament amb Jesús González Green, fou el primer de creuar l’oceà Atlàntic d’est a oest Aconseguí la fita amb el globus Ciudad de Huelva i baté el rècord de permanència a l’aire, amb més de 130 h, i el de distància, amb uns 5100 km recorreguts