Resultats de la cerca

Membre de la Penya Ciclista Bonavista de Manresa, del 1940 al 1946 fou ciclista amateur El 1949 fou nomenat vicepresident de la Penya El 1985, ja com a president, organitzà moltes proves, entre les quals destaquen els brevets  classificatoris per la París-Brest-París i els Campionats d’Espanya i d’Europa per a sords El 1988 rebé la placa de la Federació Catalana de Ciclisme El 1991 fou homenatjat per l’organització de la Volta a Catalunya i el 1993 fou distingit amb la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya

Membre del CN Manresa, fou campiona de Catalunya de 100 m 1961, 1962 i 400 m 1964 en estil lliure i recordista catalana tres cops en 100 m 1961-62, cinc cops en 200 m 1959-61, quatre cops en 400 m 1960-61 i un cop en 800 i 1500 m 1960, sempre en estil lliure També fou recordista estatal de 800 m 1960 i campiona d’Espanya de salvament i socorrisme 1968 En natació fou internacional A en vint ocasions i B en quatre A títol pòstum 1969 rebé la medalla de plata de la Federació Espanyola de Salvament i Socorrisme, la medalla al mèrit de la Federació Catalana de Natació, i la medalla d’…

La primera edició es disputà entre el 29 de març i l’1 d’abril de 1947 amb finals d’etapa a Barcelona, Terrassa, Granollers, Sabadell i Manresa Miquel Poblet en fou el guanyador i repetí el triomf un any després Fou succeït per Emilio Rodríguez, Joan Espin i el francès André Boher També s’imposaren dos cops Francesc Tortella 1957, 1958 i Josep Suria 1959, 1963 L’any 1970 vencé Joan Aguilar

La primera pista d’atletisme de Manresa fou construïda l’any 1951 gràcies al voluntarisme del afeccionats locals, tenia 300 m de corda, sis carrers i era de terra La creació del Club Atlètic Manresa 1955 facilità la seva evolució, l’any 1958 es va convertir en pista de cendra, el 1972 en una pista de pols de roca barrejada amb sorra que ja disposava de vuit carrers i l’any 1985 en una de les primeres pistes sintètiques de Catalunya L’última reforma tingué lloc el 2005, i el 2012 la installació té una grada amb capacitat per a 870 persones, una original pista de terra perimetral de 508 m de…

Membre del Club Atlètic Manresa especialitzat en 400 m llisos, el 1999 debutà en competició Aconseguí la medalla d’argent en 4 × 400 m als Jocs Paralímpics de Sydney 2000 i la medalla de bronze en 1500 m als Jocs Paralímpics de Pequín 2008 Guanyà la medalla d’or en 4 × 400 m al Campionat Mundial de Lille 2002 i l’or en 800 m i 4 × 400 m i bronze en 1500 m al Mundial d’Assen 2006 Al Mundial en pista coberta de Bollnäs 2006 guanyà l’or en 800 m i la plata en 3000 m En la Copa del Món IBSA 2007 aconseguí dues medalles de plata en 800 m i 1500 m Pel que fa a campionats europeus,…

Signà cròniques en les publicacions Vida Deportiva i Once , junt amb Carles Pardo A partir dels anys seixanta collaborà en Mundo Deportivo fins al final de la seva carrera

Presidí el Manresa Esportiu Bàsquet 1976-93 després de la desvinculació de la secció de bàsquet del Club Esportiu Manresa i consolidà l’entitat en la màxima categoria estatal Formà part del grup de directius que crearen l’Associació de Clubs de Bàsquet ACB Abandonà la presidència del club després de transformar-lo en una societat anònima esportiva i passà a treballar per a la Unió Manresana de Bàsquet amb l’objectiu de fusionar els diferents clubs de Manresa i potenciar les categories inferiors Fou considerat històric del bàsquet català 1999

Migcampista que jugà a la UE Horta 1950-51, el CE Manresa 1951-52, la UE Sant Andreu 1952-53, l’Espanyol 1953-58, el Real Oviedo 1958-61 i acabà la seva trajectòria al CE Manresa Jugà 102 partits a primera divisió i anà convocat per la selecció espanyola en una ocasió

Germà del també futbolista Estanislau Basora , fou conegut com a Basora II Començà jugant d’extrem en el juvenil del seu poble i després en el Manresa La temporada 1952-53 fitxà pel Futbol Club Barcelona Després passà a l’Espanya Industrial, filial del Barça Aconseguí l’ascens a primera divisió la temporada 1955-56 i jugà en la màxima categoria en la següent, quan el club fou batejat com a Comtal Disputà 20 partits i anotà 7 gols 1956-57 A continuació passà a l’Sporting de Gijón, amb el qual jugà a primera divisió 1957-58 A meitat de la temporada següent retornà al Manresa…

Fou campió de Catalunya de marxa atlètica de 10 km en pista 1943 i de 30 km en ruta 1942, 1943, 1949, 1950 marxa en pista En els Campionats d’Espanya assolí el títol de 10 km 1943 i de 50 km 1946, 1947, 1948, 1950 En aquest període també establí els rècords espanyols de 20000 m i de 30 km marxa en pista 1943 i tres vegades el de 50 km en ruta 1948 Disputà la prova dels 50 km en els Jocs Olímpics de Londres 1948 Rebé la medalla d’or de la ciutat de Manresa al mèrit esportiu El Club Atlètic Manresa li dedicà un monument al peu del Congost 1982 i instaurà una prova…