Resultats de la cerca

Començà a jugar a l’INEFC de Barcelona en les posicions de segona i tercera línia Fou quatre vegades campiona de la Copa de la Reina 2007-10 Amb la selecció espanyola quedà dues vegades campiona del món de rugbi 7 universitari

S’inicià al FC Barcelona El 1943 arribà a alinear-se algun partit al costat del seu pare, Miquel Corominas La seva posició al camp era de jugador de tancament, tot i que podia jugar en qualsevol de les zones dels tres quarts Fou set vegades campió de Copa i un cop campió de la Lliga espanyola, la primera de la història 1953 També jugà als equips del SD Maquinista, del CN Barcelona i a l’Sporting Club Empordanès de Pamiers Fou deu vegades internacional amb la selecció espanyola, amb la qual jugà els Jocs Mediterranis del 1955 a Barcelona La federació espanyola li concedí la medalla de plata…

S’inicià en aquest esport a França El 1949 s’incorporà a les files del FC Barcelona, on milità cinc temporades abans de defensar més de 15 anys la samarreta del CN Barcelona Fou un dels dos jugadors catalans que formaren part de la selecció europea que participà a Tolosa en el 50è aniversari de l’Stade Tolousain Amb el FC Barcelona fou campió de Catalunya quatre vegades consecutives 1950-53 i guanyà les dues primeres Lligues espanyoles 1953, 1954 Jugà 12 partits amb la selecció espanyola

Fill del jugador i dirigent Salvador Comas Lladó, del 1960 al 1972 fou jugador del primer equip de la Unió Esportiva Santboiana Destacà sobretot com a àrbitre Des del 1978 fins al 1996 dirigí 556 partits, dels quals sis foren oficials internacionals, sis internacionals amistosos, 114 de la divisió d’honor i tres finals de la Copa del Rei

Fou un dels jugadors pioners de la Unió Esportiva Santboiana, club degà del rugbi català, abans de la Guerra Civil Fou president del club 1961-63 i secretari general en diverses de les seves juntes directives Tingué un paper clau en la negociació amb l’exèrcit, al final dels anys quaranta, que permeté al club obtenir els terrenys de l’actual emplaçament

Fou un dels grans jugadors de la Unió Esportiva Santboiana dels anys trenta, abans de la Guerra Civil Fou un dels davanters de referència de la seva època Jugà cinc partits oficials amb la selecció espanyola A la dècada de 1940, poc abans de morir, encara era cridat per la Santboiana per a jugar els partits més difícils

Començà practicant l’atletisme, en 110 m i 400 m tanques, al Club Deportiu Universitari de Barcelona, i arribà a ser internacional contra Alemanya Ja al Centre Gimnàstic Barcelonès, Constantí Miranda l’engrescà a jugar a rugbi amb el BUC, del qual era preparador físic Després de tres anys en aquest club fou fitxat pel Club Natació Barcelona de la divisió d’honor, on jugà dues temporades i obtingué un subcampionat de Lliga Posteriorment, assolí l’ascens a la divisió d’honor amb el RC Cornellà, on jugà deu temporades al màxim nivell i fou convocat tres vegades per a jugar amb la selecció…

A la dècada de 1980 jugà dues temporades al Futbol Club Barcelona, procedent del Club de Rugby Veterinaria, de Saragossa En el seu palmarès, destaquen cinc Lligues 1974, 1975, 1977, 1981, 1982 i dues Copes del Rei 1976, 1981 Fou internacional amb la selecció espanyola 1970-83 Guanyà una medalla de plata i una de bronze de la Federació Espanyola de Rugbi Després de retirat, ha fet de comentarista esportiu

Fou un dels impulsors i fundadors del Rugby Reus 1968, del qual fou jugador i vicepresident Disputà també un partit amb la selecció espanyola

Fou, durant la dècada dels anys seixanta, un jugador destacat i capità durant molts anys de la Unió Esportiva Santboiana, que dominà el rugbi català i estatal, amb diversos títols de campió de Catalunya 1960-64, 1967 i de Copa del Rei 1960, 1961, 1962