Resultats de la cerca

A nou anys guanyà el premi Santa Cecília de Terrassa, amb un jurat presidit per Frederic Mompou, i als onze anys feu el seu primer recital a Sitges Format al Conservatori de Música de Barcelona, del qual fou catedràtic de piano 1968-2001, es perfeccionà amb Tomàs Buxó, Sofia Puche, Stefan Askenase i Wilhelm Kempff A divuit anys guanyà el primer premi del Concurs Internacional Maria Canals de Barcelona i també fou distingit pel conservatori amb el premi extraordinari, el premi d’honor de virtuosisme i el premi Ònia Farga La seva carrera concertística es desenvolupà a escala internacional…

Va ser fundador del Centre d’Estudis Olímpics i de l’Esport 1988 i el seu director fins el 2009 Entre els seus llibres publicats a l’entorn de l’esport i l’olimpisme destaquen Els Jocs de la comunicació 1992 Cultura, símbols i Jocs Olímpics 1992 Television in the Olympics 1995 Les Claus de l’èxit impactes socials, esportius, econòmics i comunicatius de Barcelona’92 1995 i Olympic Ceremonies historical continuity and cultural Exchange 1996

La tradició del cant coral en el si de les entitats excursionistes catalanes sorgí de la necessitat de recuperació cultural durant la dècada de 1950 Una de les primeres corals fou el Grup de Cantaires de la Unió Excursionista de Catalunya, creada l’any 1954 per Elisard Sala Casassas, que també fou el creador de la Festa de la Cançó de Muntanya La festa aplega anualment corals de diferents entitats excursionistes de Catalunya en diferents indrets de la geografia catalana Un dels seus impulsors també fou Jaume Ramon Morros

Les seccions esportives Fou fundat a Barcelona l’1 de desembre de 1917 per un grup d’adolescents i d’infants amb el nom de Sarrià FC , per a fomentar la pràctica dels esports en general i el futbol en particular El 17 de gener de 1918 s’aprovà el nom pel club de Junior Football Club Presidit per Maurici Serrahima , tingué la seu a l’avinguda Diagonal de Barcelona fins que, el 1965, es traslladà a Sant Cugat del Vallès després que les seves installacions fossin cedides per a construir la ciutat esportiva de la Universitat de Barcelona Amb els anys creà diverses seccions esportives, i també…

Advocat de professió, se’l considera el legislador del futbol a Espanya i un dels personatges més importants de la història del futbol català Fou jugador del Catalònia, club fundat per ell mateix l’any 1901, del Salut Sport Club 1905, del Futbol Club Barcelona i del Club X 1907 Fou també promotor i publicista esportiu el 1906 fundà i dirigí el setmanari Sports , el 1908 dirigí Los Deportes , el 1911, Stadium , i també participà en la publicació La Rambla El 1914 esdevingué president del Sindicat de Periodistes Esportius de Catalunya i president de la Federació Catalana de Futbol, càrrec del…

Estudià a l’Academia de Ingenieros de Guadalajara 1874-78 Es distingí en obres militars el Pirineu, Lleida, Cuba, el Marroc, etc i en la campanya de Melilla 1893 Ascendit a comandant, fou cap de la nova secció de balons aerostàtics de l’exèrcit 1896 per organitzar-la, visità diversos països europeus A proposta seva, l’exèrcit adoptà el tipus de baló-estel, i el féu construir a Guadalajara Amb la unitat aerostàtica, intervingué en la guerra del Marroc, on organitzà un servei d’observació des de l’aire Intervingué en diversos congressos internacionals d’aerostació científica Berlín, 1902…

Vida Fill d’uns pagesos modests, el seu pare escrivia tanmateix amb fluïdesa El 1855 entrà al seminari de Vic, i entre el 1863 i el 1871 residí a Can Tona, masia del terme de Riudeperes, on compaginà els estudis de teologia amb l’ensenyança i les feines del camp Amb vint anys, el 1865, publicà el primer poema, Dos màrtirs de ma pàtria, i guanyà els primers premis als Jocs Florals de Barcelona La seva aparició, vestit de pagès, a la Sala de Cent creà una imatge pública que, en certs aspectes, coincidia amb la del bon sauvage rousseaunià i que produí una forta impressió en els medis culturals…

Vida i obra Nebot de Pere Antoni i de Josep Ventalló i Vintró S’inicià en les tasques periodístiques al setmanari El Mal Temps , i al diari El Dia , ambdós de la seva ciutat natal Després collaborà en L’Estevet 1921, i fou redactor de La Publicitat 1924-30, La Rambla 1925-30, L’Esport Català 1925-27 —on signava August Berenguer —, Mirador , La Nau dels Esports ,  Imatges , i altres publicacions catalanes Integrat en el Grup de L’Opinió , hi escriví regularment des del 1928, i alhora prengué part en els treballs polítics que prepararen l’adveniment de la República Des de Ràdio Barcelona narrà…

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i fou deixeble de de Juli Pons, Ricard Vives i Manuel Bosser El 1954 creà el Grup de Cantaires de la Unió Excursionista de Catalunya, que dirigí fins el 1969 i amb el qual estrenà la major part de les seves obres Fou director de l’Orfeó de Sants 1957-64 i l’any 1960 creà el grup infantil La Trepa, que conreà la música coral infantil Estrenà diverses obres musicals relacionades amb l’excursionisme, com l’oratori Cantem la muntanya 1958, una Missa dels excursionistes 1966, Oratori de Nadal 1966,  Bucòliques 1966, per a cor i orquestra de…