Resultats de la cerca

Fundat el 1994, prengué el relleu del desaparegut Club de Boxa Granollers, que inicià l’activitat durant la dècada de 1950 Impulsat per Enrique Hernández i altres boxejadors formats en un gimnàs de l’Ametlla del Vallès, centrà la seva activitat en la formació pugilística amateur Té secció femenina i equips en diverses categories d’edat Els boxejadors més rellevants foren el púgil Flaqué, José Ramírez, Luis Ruiz, Víctor de la Torre, El Inglés Ousman, Santiago Simón, Rafa del Valle, Jaime Arenas o Eduardo Sánchez Disposa d’un ring de dimensions oficials, utilitzat…

S’inicià en l’activitat pugilística el 1976 i competí representant el Club de Boxa Experimental del barri de Sants de Barcelona Es proclamà campió de Catalunya amateur en la categoria de pes mitjà 1980 Fou membre de la selecció catalana de boxa amateur i guanyà el torneig Vicente Gil 1981 El 1984 es retirà Des del 1988 presideix la Federació Catalana de Boxa Amateur FCBA, creada arran de la segregació de la boxa professional un any abans

Competí representant el Club Boxa Experimental de Sants, el Club Boxa l’Hospitalet i el Club Boxa Gallego Prada Es proclamà campió de Catalunya del pes wèlter 1980 i campió de Catalunya de boxa amateur en pes superwèlter 1987 Fou finalista en els campionats estatals de boxa amateur 1981 Penjà els guants i es dedicà a formar nous boxejadors al gimnàs que obrí el 1978 juntament amb el seu germà Compaginà aquesta activitat amb la de mànager i promotor de vetllades pugilístiques

S’inicià en la boxa amateur a l’inici dels anys vint al Barcelona Boxing Club També formà part del Catalunya Atlètic Club, el Club Boxa Palace de Barcelona i el Boxa Club Firpo Com a professional, competí en diverses categories, com el pes ploma i el gall Es proclamà campió de la Copa Parc 1923 i de la Copa Olímpia 1925 Després d’un parèntesi 1926-30, tornà a l’activitat pugilística i guanyà la Copa Marquès de Vinent, en pes ploma 1930

Fou creada el 1987 a proposta de la Direcció General de l’Esport per tal de segregar la boxa amateur i la professional És la continuació de la Federació Catalana de Boxa, constituïda el 1923 a Barcelona En un primer moment s’acordà la redacció d’uns nous estatuts i es nomenà una junta gestora perquè creés una federació catalana de boxa professional, que finalment, però, no s’arribà a crear S’encarrega de promoure i dirigir l’activitat de la boxa amateur a Catalunya El 2009 tenia 667 esportistes federats

Entrenà al gimnàs Zona de Combate de Ripollet Es proclamà campió d’Espanya de boxa en la categoria de pes supermitjà 2005 També fou campió del món hispà en la mateixa categoria 2000 Disputà el títol europeu al púgil alemany Mario Veit 2003 Assolí el títol de campió de Catalunya de boxa amateur en la categoria de pes wèlter 1993 El 1997 passà al camp de la boxa professional de la mà del mànager Gallego Prada El 2005 penjà els guants, després de 25 victòries, 2 derrotes i un combat nul El 2009 reprengué l’activitat pugilística

Fundat durant el primer quart del segle XX 1929, és considerat un dels clubs de boxa més antics de l’Estat espanyol Té per objectiu la promoció de la boxa entre els més joves, i compta amb el programa Educa Boxing que treballa amb adolescents conflictius Com a entrenadors destacaren el boxejador professional Diego Valero i el mestre d’arts marcials Aurelio Torres També destacaren Francisco Latorre, José Segura i Francisco León, aquest últim campió d’Europa i president del club durant uns anys Entre les dècades de 1960 i 1970 tingué una gran activitat i forjà diversos campions de…

Impulsada pels empresaris Bur-gués, Pons i Solbes, prengué el nom de l’artista de circ anglès Thomas Price i fou coneguda amb el sobrenom de Coliseu de les Rondes o, simplement, com el Price Situada a la cruïlla entre la Ronda de Sant Antoni i el carrer de Casanova, fou projectada com una gran sala d’espectacles que també acollí partits de bàsquet, mítings, balls o, més endavant, recitals de poesia L’aforament per a vetllades pugilístiques, de gran èxit durant les primeres dècades del franquisme, ascendia als 4000 espectadors Hi triomfaren púgils com el melillenc Mimoun Ben Alí, Pedro…

El 1926 la seva família es traslladà a Barcelona S’inicià en la boxa a catorze anys al Club de Boxa Mediterrani, secció pugilística del Club Esportiu Mediterrani El 1935 passà al Club Deportiu Margarit, on compaginà futbol i boxa fins a l’esclat de la Guerra Civil Reprengué l’activitat de la mà dels mànagers Clemente i Goya Debutà com a púgil amateur el 1941 i es proclamà tres vegades campió d’Espanya 1941, 1942, 1943 i de Catalunya 1941 Integrà la selecció estatal que participà en els Campionats d’Europa, en la categoria de pes mosca 1942, 1943, i també representà la selecció…

S’inicià en la boxa amateur en el Club de Boxa Barceloneta Disputà una dotzena de combats amb un balanç de deu victòries, un matx nul i una derrota per punts Després de la Guerra Civil abandonà la competició i treballà com a periodista en la Revista Junior-Films Des del 1951, i durant els anys seixanta, setanta i vuitanta, fou l’autor de les cròniques pugilístiques del diari Mundo Deportivo Compaginà aquesta activitat amb la de cap de secció i secretari de la revista Febox-Boxeo de la Federació Espanyola de Boxa També treballà en altres publicacions com Vida Deportiva i Cine Mundo , i en…