Resultats de la cerca

De nom Mohamed Ben Cheikh, començà a boxejar a Melilla el 1956 Es traslladà a Canet de Mar el 1963 Aquell any fou campió de Catalunya i d’Espanya amateur del pes superwèlter Fou professional entre el 1964 i el 1969

Començà a competir al seu país el 1957, i l’any 1996 s’establí a Barcelona Es proclamà dues vegades campió d’Espanya de pes gall 1971, 1973 i campió d’Europa de la mateixa categoria 1974 Es retirà el 1975, després de perdre el títol europeu

Es traslladà a Tarragona el 1967 i començà a boxejar al Reus Deportiu el 1969 Fou campió de Catalunya amateur de pes mosca El 1974 participà en una gira per Algèria amb l’equip espanyol d’aficionats Passà al de professionals el 1975 Fou campió de Catalunya de pes mosca 1976 Es retirà el 1982

Començà a practicar la boxa el 1926, primer al SDB La Flora i després al Palace Sporting Barcelona Club Més conegut com Martín Oroz, debutà com a professional al pes ploma el 1927 Fou campió de Catalunya de pes lleuger 1928, 1929 i campió d’Espanya de pes wèlter 1932, 1933, 1934 Feu una gira per cinc països d’Amèrica Una vegada es retirà el 1939, preparà boxejadors

Començà a boxejar el 1953 a la Sindical de Educación y Descanso del Frente de Juventudes de Reus, on s’havia traslladat amb la família, i a continuació al Boxing Club Reus Fou campió de Catalunya d’aficionats del pes mosca 1957 Passà al professionalisme el 1959 i es proclamà campió català del pes gall 1963, 1965 Acabà la carrera al Reus Deportiu, club on posteriorment fou el darrer president de la secció de boxa

Iniciat al Barcelona Boxing Club el 1913, s’afiliàal Punching Ball Club de Gràcia el 1921 Boxejà en les categories de pes mitjà i wèlter en dinou combats, dels quals guanyà sis Es retirà el 1924 i poc després començà a exercir de preparador físic Seguí la formació a la Sala Dubarry de París i posteriorment ocupà el càrrec de mànager del Punching Ball Club, on promogué l’anomenada Escola de Gràcia Entre els seus alumnes destacaren figures com Gironès, Flix, Ros, Barbens, Ortega o Pasqual

S’inicià en la pràctica esportiva com a pilotari, però començà a boxejar al gimnàs Anastasie Debutà en un quadrilàter a Sant Sebastià el 1925 Participà en diverses vetllades pugilístiques a París, Londres, Nova York i l’Havana, i el 1931 s’installà a Barcelona Es proclamà campió d’Europa de pes mitjà a Viena en vèncer l’austríac Neubauer 1932 Poc temps abans de retirar-se també guanyà el Campionat d’Espanya de pesos pesants 1947 Durant la seva carrera esportiva disputà uns 300 combats, 179 dels quals com a professional Instruí la selecció espanyola que participà en els Jocs…

Fill de púgil, començà a boxejar el 1971 Fou campió de Catalunya i d’Espanya amateur del pes lleuger 1974 Després de 39 victòries i cap derrota com a aficionat, el 1975 passà a professionals Fou campió d’Espanya d’aquest mateix pes el 1979 L’1 de juny de 1980 es proclamà campió d’Europa dels pesos lleugers al camp de futbol de Terrassa, després de guanyar l’italià Giancarlo Usai El 1981 es passà al pes superwèlter, i aquella mateixa temporada es proclamà campió d’Espanya Es retirà el 1983, després de perdre el combat pel títol europeu de la categoria a Nàpols davant l’italià…

Establert primer a Piera 1992 i des del 1997 a Terrassa, l’any 2001 començà a practicar la boxa al Club de Boxa Terrassa Fou campió de Catalunya amateur  en vuit ocasions en diferents categories Format al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat, formà part de la selecció catalana de boxa des del 2007, i també de la selecció espanyola en diverses ocasions fins el 2012 Aconseguí quatre títols de campió d’Espanya amateur  2009, 2010, 2011, 2012 L’any 2012 debutà com a professional en la categoria de pes lleuger i disputà, entre d’altres, el Campionat de la Unió Europea 2018, el…

Els combats es disputen sobre un quadrilàter limitat per dotze cordes La direcció del combat i la decisió respecte al guanyador recauen en un àrbitre, que és assistit algunes vegades per un nombre variable de jutges Els combats es divideixen en una sèrie de represes d’uns tres minuts de durada La victòria pot ésser obtinguda per punts, per knock-out KO, per desqualificació, per abandó o per inferioritat del contrari Per a la puntuació dels púgils es tenen en compte els atacs efectius amb totes dues mans, la defensa, la tècnica en general, la potència dels cops, la resistència física i la…